dimarts, 23 d’octubre de 2018

DETERMINANTS, PRONOMS I QUANTIFICADORS


Image result for PROU



RECORDA!




- L'article no s'apostrofa davant paraules femenines començades per i,u, hi, hu àtones (la unió); davant de noms de lletra (la ema); davant d'una "i" /"u" consonàntiques, amb "h" o sense (la iaia, la hiena).


- Les formes "llur/llurs"dels possessius, formes literàries, equivalen aseu, seva, seus, seves. S'usen quan hi ha més d'un posseïdor, en els altres casos són incorrectes. (El llapis del Joan i la Roser- llur llapis)


- En els numerals hi ha formes que s'escriuen amb guionet (D-U-C): entre les desenes i les unitats (trenta-quatre); entre lles unitats i cetenes (quatre-cents).


- La forma "bastant" no presenta forma femenina (hi ha bastant gent)


- Les formes "prou, massa i força" no tenen plural (Són massa noies)


- Cal fer atenció a l'ús de les formes "molt i gaire""molt" s'usa en frases afirmatives (fa molta calor) i "gaire" s'usa en les frases interrogaties, negatives, condicionals i després de "sense" (Fa gaire fred? No fa gaire calor)


- Cal fer atenció l'ús de les formes "prou i bastant""prou" equival a "suficient" (no tenim prou diners); "bastant" equival a "certa quantitat" (Hi ha bastants animals).


- No s'ha de confondre l'adverbi "gens" amb el pronom "res" (No tinc gens de ganes de sortir aquest vespre/ No fan res)


- Davant de nom de ciutat, nació..., la forma "tot" és invariable. (Tot Catalunya fou un clam contra la guerra).


- Les formes "algo, els demés, ningun, varis" són incorrectes. Les correctes són "alguna cosa, els altres o la resta, cap, diversos o alguns".


"Ambdós o ambdues" signifiquen tots dos, totes dues.


"Qualsevol, qualsevulla, fan el plural afegint una essa entre mig: qualssevol, qualssevulla.


- La forma "sengles" significa "respectius, corresponents".

dijous, 18 d’octubre de 2018

El SINTAGMA NOMINAL (III)

AVUI, més sobre el SN i els seus complements: ELS QUANTITATIUS!!!


Els quantitatius, com els numerals, determinen el nom indicant-ne la quantitat. La quantitat que s’expressa amb els quantitatius no és exacta.


Hi ha dos tipus de quantitatius:
Hi ha quantitatius invariables, com menys i prou, que no canvien segons el gènere i el nombre del nom.
N’hi ha de variables, com poc i tant, que canvien de forma segons si determinen noms masculins o femenins, singulars o plurals.

quantitatius variables
quantitatius invariables
poc / poca / pocs / poques
molt /molta / molts / moltes
tant / tanta / tants / tantes
quant / quanta / quants / quantes
gaire / gaires
bastant / bastants

més
menys
força
massa
prou
· Algunes remarques sobre els quantitatius

- Bastant
Aquest quantitatiu canvia quan en fem el plural (bastants), però no té formes diferents en femení.
bastant tempsbastant gentbastants encàrrecsbastants hores
- Gaire
S’utilitza en frases negatives, interrogatives i condicionals per expressar la idea de poca quantitat. En les frases que no siguin afirmatives, hem d’evitat usar les formes molt massa.
No hi ha gaires controls de velocitat en aquesta carretera.
No tenia gaire gana.
Hi ha gaires persones que pensin com tu?
- Tant / tan
Tant és un quantitatiu variable. En canvi, la forma tan s’usa davant d’adverbis i adjectius.
Tampoc és tan dolent com diuen!
És impressionant que llegeixi tan bé.
- Quan / quantQuant és un quantitatiu variable i la forma quan té un significat temporal. Cal no confondre’ls a l’hora d’escriure.
Quan arribis, avisa’m.
No sé quant temps passarà abans que m’avisi.


Et proposem algunes activitats perquè puguis treballar els quantitatius.
(Activitat 10, 11 i 12)
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl1/icl15/icl15_05.htm

ALTRES REMARQUES:
http://larestaesliteratura.wikispaces.com/APUNTS+DE+LLENGUA+%28I%29


ELS INDEFINITS

Aporten una significació d'imprecisió o vaguetat: alguna relació,qualsevol possibilitat... Es classifiquen en variables i invariables:

Variables: algun, alguna, alguns, algunes; altre, altra, altres; ambdós, ambdues; cada un, cada una, cadascun; cert, certa, certs, certes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; qualsevol, qualssevol; tot, tota, tots, totes... 
Invariables: algú, altri, altra, cap, hom, quelcom, res, sengles, tothom...

 Tingueu en compte que...
- Cap s'usa en oracions negatives, interrogatives i condicionals: No tenscap llapis?; Que saps cap acudit?; Si tens cap idea me l'expliques.
- Tot  és invariable davant de noms de ciutats o de països que no van precedits de l'article: Ha conduït per tot Europa.
Cal evitar els castellanismes VARIS, VÀRIES, i DEMÉS.
Varis i vàries= variats (només possible darrere el substantiu)
Té un gerro de colors varis

Hi ha diverses solucions en aquest problema
Es van acostar a socórrer el ferit algunes persones.
Alguns vam anar a la festa. Els altres es van quedar fent el sopar 
Portava un vestit de colors varis (variats) 

 En l'àmbit col.loquial s'empra la variació de gènere de bastant: bastanta, bastantes. Força, massa i prou no fan el plural. Els quantitatius gens i gaire funcionen sempre en oracions negatives, interrogatives i condicionals. No tinc gens de gana; Hi ha gaire públic?; Si tens gens de son, fes la migdiada.


Ep! Obriu aquesta pàgina! que potser us il.ustra una mica sobre  l'ús d'alguns quantitatius complicadills...
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/activitats.htm 

dimecres, 17 d’octubre de 2018

EL SINTAGMA NOMINAL


Bon dia!
Aprofitant que, de nou, parlem del Sintagma Nominal (un vell conegut, oi?) us passo unes remarques sobre la formació del femení dels substantius. 
Espero que us siguin de profit!
(us recomano que us ho graveu o imprimiu. 


EL SUBSTANTIU (I)


1. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU

a)    Generalment s’afegeix una  a  al masculí:
al.lot al.lota
assistent-assistenta
gat-gata

b)    Afegir  a + modificació de la consonant anterior:
nebot-neboda
amic-amiga
llop-lloba
serf-serva
administratiu-administrativa
Marcel-Marcel.la
gos-gossa

c)    Canvi de les vocals e, o, u  del masculí per una a:
pediatre-pediatra
ministre-ministra
arquitecte-arquitecta
monjo-monja
pallasso-pallassa
ateu-atea
europeu-europea

d)    Afegint al masculí les terminacions –na, -ina, -essa
orfe-òrfena
degà-degana
capità-capitana
heroi-heroïna
Àngel- Angelina
tigre-tigressa
jutge-jutgessa

e)    Alguns tenen unes terminacions pròpies ( -iu, -òloga)
emperador-emperadriu
institutor-institutriu
ambaixador-ambaixadriu (ambaixadora)
filòleg-filòloga
psicòleg-psicòloga

f)     El masculí es forma a partir del femení (nombre bastant reduït de casos). S’afegeix la terminació –ot:
abella-abellot
bruixa-bruixot
llebre-llebrot
guatlla-guatllot
guilla-guillot

g)    Masculins i femenins amb una arrel diferent:
amo-mestressa
ase-somera
boc-cabra
cavall-euga
gendre-nora
marrà-ovella
porc-truja
pare-mare
oncle-tia
h)    La mateixa forma serveix per a tots dos gèneres. És el cas dels substantius acabats en -aire, -ista, -cida
el/la cantaire
el/la modista
el/la suïcida
     Hi ha altres substantius d’una sola terminació, molts dels quals provenen  d’adjectius:                       àrab, belga, conserge, jove, màrtir, persa, salvatge, víking…

i)      Hi ha noms d’animals que són invariables. En aquest cas la indicació del gènere es fa amb l’afegitó mascle o femella:
la balena, la cadernera, el rossinyol, la sargantana…



1.1    Substantius  que canvien de significat segons el gènere

1.2    Observacions sobre el gènere d’alguns substantius

1.3  Altres
Sovint es confon el gènere d’alguns substantius.

Són femenins els noms dels rius i els afluents següents: 
la Bassa, la Canta-rana, la Castellana, la Garona,  la Llavanera, la Muga, la Noguera, la Cardós, la Noguera de Tor, la Noguera de Vallferrea, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, la Ribereta,  la Riberola, la Sénia, la Sosa de Peralta, la Sosa de Sanui, la Tet, la Tordera, la Valira (o la Gran Valira), la Valira d’Encamp (o la Valira d’Orient), la Valira d’Ordino (o la Valira del Nord), la Valira de Castanesa, la Valira de Cornudella.                             

Hi ha alguns substantius que admeten tant el masculí com el femení:
 aviram, aglà (però la gla), art, boual, boval, bricbarca, crin, crisma, èmfasi, fel, esnob, fred, mar, serpent, rentaplats, vodka…

Molts substantius acabats amb –or també admeten tots dos gèneres. El gènere femení s’usa sobretot en la llengua literària, i el masculí és el que s’usa en el llenguatge corrent:
 amor, ardor, candor, clamor, color, desamor, deshonor, dolor, error, estridor, estupor, fervor, fragor, fulgor, furor, honor, horror, humor, rigor, rubor, rumor, sabor, sopor, temor, terror, valor, vigor…

dimecres, 10 d’octubre de 2018

SOBRE EL SN...

Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa quarts!!!!
Us recordo  que teniu documents penjats a U1 google suite  relatius al SN i que ...
 en català no existeix l'article neutre LO. El seu ús i abús és un calc del LO castellà i, per tant, l'hem de corregir (si és que el feu servir, és clar!)
Aquí us deixo, doncs,  les possibles solucions a aquest mal ús tan estès.
Apa, preneu bona nota i... imprimiu els documents i exercicis que sobre el SN i els Quantitatius  que hi  teniu penjats!



EL “LO” NEUTRE

El “lo”  com article neutre no existeix en català, per tant, cal substituir-lo per:

• LO + QUE
- Lo que ens convé a tots junts és descansar un poc.
  El que / allò que...
- T’ha dit lo que vol?
 T’ha dit el que / quina cosa...
- Ensenya’m lo que t’han portat.
  Ensenya’m el que / això que...
- No deixis de dir tot lo que saps.
  No deixis de dir tot el que / allò que...
- Vam comprar als firaires tot lo que ens oferien.
  Vam comprar als firaires tot el que / tot allò que...

• LO + ADJETIU QUALIFICATIU
- Cal distingir lo autèntic de lo fals.
  Cal distingir allò que és autèntic d’allò que és fals.
- Lo cert és que ens han estafat.
   El que és cert és que ens han estafat.
- Se’m fa difícil d’explicar-te lo lletja que és.
  Se’m fa difícil d’explicar-te que n’és de lletja / si n’és de lletja.
- Això demostra lo fals de les seues acusacions.
  Això demostra la falsedat de les seues acusacions.
- Ja us podeu imaginar lo trista que es quedà aquella família.
  Ja us podeu imaginar com quedà de trista aquella família.

• LO + PARTICIPI
- Quan arribarà li explicarem lo ocorregut.
   Quan arribarà li explicarem el que ha passat.
- Ens atenem únicament a lo dit.
  Ens atenem únicament al que s’ha dit / a això que s’ha dit.
- Un punt bàsic de convivència és mantenir lo pactat.
  Un punt bàsic de convivència és mantenir els pactes.
- No crec que puguem continuar sent amics, després de lo succeït.
  No crec que puguem continuar sent amics, després del que ha succeït.
- Lo afirmat pel president és que ell no pensa pactar amb ningú.
   L’afirmació / allò que ha afirmat / el que ha afirmat...• LO + ADVERBI
- Fes la teua faena lo millor que pugues.
  Fes la teua faena tan bé com pugues.
- És admirable lo bé que t’expliques.
  És admirable com t’expliques de bé.
- M’espanto de pensar lo tard que és.
  M’espanto de pensar com és de tard / que tard és.
- Lo que més aviat que començarem serà cap a les vuit.
  A tot estirar començarem cap a les vuit
- Vine lo més a prop que pugues. Nosaltres anirem baixant per tal de trobar-nos.
  Vine tant a prop com puguis

• AÇÒ, AIXÒ, ALLÒ  Açò que em vas dir era veritat (Lo que me dijistes era verdad).

• COSA, FET  Tens cara d’estar feliç, cosa que no m’estranya (Tienes cara de estar feliz, lo que no me
estraña).
• TOT EL Era tot el que esperàvem (Era todo lo que esterábamos).
• COM  No saps com era de bonic (No sabes lo bonito que era). Atenció: “quant” no és pot utilitzar.

Construccions incorrectes (valor generalitzador i abstracte)
* lo bo
* lo cert és que...
* lo dels preus...
* lo important és que...
* lo meu / lo seu...
* lo millor que pots fer...
* lo qual
* lo que dius...
lo vertader i lo fals 

Construccions correctes 
allò que és bo / la cosa bona / la bona / el bo
la cosa certa és... / la veritat és... 
això / allò dels preus... / la qüestió dels preus...
l'important és... / allò que és important és... 
les meves coses / les seves coses...
el millor que... / la cosa millor que...
la qual cosa / cosa que
el que dius... / això que dius...
la veritat i la falsedat 


Construccions incorrectes  (valor intensificador)
* lo beneit que era
* lo contenta que està
* lo difícil que resulta
* lo més aviat possible 

Construccions correctes 
com era de beneit / que beneit que era
si n'està, de contenta / com està de contenta
com resulta de difícil / que difícil que resulta
com més prest millor / tan aviat com puguis / al més prest que puguis
Quan es tracta de modismes, s'ha de cercar l'equivalent més genuí: 

Construccions incorrectes 
* a lo millor
* de lo contrari
* en lo referent a
* en lo successiu
* és lo de menos
* lo més mínim
* per lo general
* per lo menos
* per lo tant
* per lo vist
* tot lo més / a lo més 

Construccions correctes 
potser / per ventura / tal vegada
contràriament / altrament
respecte a / pel que fa a / quant a
d'ara endavant / a partir d'ara
això rai
gens ni mica / ni poc ni gaire
en general / generalment
almenys / pel cap baix / si més no
per tant
segons sembla
com a molt / a tot estirar / pel cap alt

http://cultura.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl15/scl15_01_03.htm



dimarts, 9 d’octubre de 2018

ELS CONSTITUENTS DE L' ORACIÓ

Image result for CONSTITUENTS ORACIO
http://www.auladecatala.com/sintaxi/els-constituents-de-loracio/
Una oració és un conjunt de paraules que forma una unitat de comunicacióamb sentit complet. Perquè això sigui possible, normalment cal la presència de dos constituents bàsics:
  • Un sintagma nominal (SN) per designar l’element del qual parlem: el subjecte (S)
  • Un sintagma verbal (SV) per expressar allò que diem del subjecte: el predicat (P).
Per exemple:
El gat negreha caçat un ocell
SN [subjecte]SV [predicat]
oració

A més a més, les oracions poden ser afirmatives negatives.
  • Afirmativa: M’ha deixat fer.
  • Negativa: Ella no s’hi ha ficat.
El SN que fa de subjecte i el verb del predicat sempre han de concordar en persona gramatical i nombre:
ConcordançaEl gat negre     /     ha caçat un ocell
DiscordançaEl gat negre    /     heu caçat un ocell

1. Els sintagmes
Utilitzem la paraula sintagma per designar un grup de paraules que forma una unitat que és més petita que l’oració. Cada sintagma forma una unitat de significat i també una unitat de funció (subjecte o predicat).
Els sintagmes estan formats per diverses paraules, però en cada sintagma n’hi ha una que és més important que les altres. Aquesta constitueix el nuclidel sintagma i és la que dóna nom al conjunt. Així doncs:
Nucli del sintagmaTipus de sintagma
nomSintagma nominal (SN)
verbSintagma verbal (SV)
adjectiuSintagma adjectival (SAdj)
adverbiSintagma adverbial (SAdv)
PreposicióSintagma preposicional (SPrep)

2. Les categories lèxiques o gramaticals
Les paraules es classifiquen en nou categories lèxiques o gramaticals:
1. Els noms (o substantius)Són paraules que designen persones, animals, coses o idees abstractes. Poden ser comuns o propis.La majoria són variables en funció del nombre (aigua, aigües) i uns quants també en funció del gènere (gos, gossa, gossos, gosses).
2. Els adjectiusSón paraules que designen característiques que es poden atribuir a un nom.La majoria són variables i concorden amb el nom (jersei gris, jaqueta grisa, mitjons grisos, sabates grises).
3. Els determinantsSón paraules que van davant del nom per presentar-lo, identificar-lo o quantificar-lo.La majoria són variables i concorden amb el nom (un dia, el dia, el primer dia, pocs dies).
Els determinants es classifiquen en vuit classes: els articles, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius.
4. Els pronomsSón paraules de significat ocasional perquè la seva funció és la de substituir-ne d’altres de caràcter substantiu, adjectiu o adverbial.Generalment són variables: presenten formes diferents segons la persona gramatical i la funció sintàctica (A ella no li diguis res; i no la molestis més. No hi vol anar.)
5. Els verbsSón paraules que designen accions, processos o estats.Són variables i es conjuguen en funció del mode, el temps, la persona i el nombre (vinc, maduraven, estarà).
6. Els adverbisSón paraules que uneixen i relacionen dues paraules o dos sintagmes. La seva funció és la de subordinar un element a un altre.Són invariables i alguns tenen forma de locució (vine aviat; puja a dalt; camina lentament; molt tranquil; massa a poc a poc).
7. Les preposicionsSón paraules que uneixen i relacionen dues paraules o dos sintagmes. La seva funció és la de subordinar un element a un altre.Són invariables i algunes són febles o àtones (mal de queixal; pa amb tomàquet; pensa en ell); algunes tenen forma de locució (viu davant de casa).
8. Les conjuncionsSón paraules que uneixen i relacionen dos mots o dos sintagmes de la mateixa categoria sintàctica o bé dues oracions coordinades o subordinades.Són invariables i ens permeten coordinar (molt bonic però molt car; canta i balla) o bé subordinar (crec que no vindrà; no vindrà perquè no es troba gaire bé).
9. Les interjeccionsSón paraules que equivalen a una oració i expressen l’actitud del parlant, o estableixen una comunicació entre el parlant i l’oient.Són invariables i algunes tenen forma de locució (oi? ; Això rai!). Solen introduir les oracions exclamatives (Ai, quin ensurt que he tingut!).

3. Les funcions sintàctiques
Parlem de funcions sintàctiques quan volem indicar les relacions gramaticals que s’estableixen entre els elements d’una oració o d’un sintagma. Com hem vist abans, la funció que correspon al SN que concorda amb el verb és la de subjecte; i la funció que correspon al SV és la de predicat. Aquestes són les funcions dels dos constituents bàsics de l’oració.
Les funcions dels elements del SN
El nom és la paraula més important del SN; per això diem que n’és el nucli. Els altres elements fan les funcions d’especificador (el determinant que va davant el nom) o de complement del nom (l’adjectiu o el sintagma preposicional que va darrere el nom). Per exemple:
aquestcotxevermell
DetNAdj
[Esp][nucli][CN]
Sintagma nominal
unaccidentde trànsit
DetNSPrep
[Esp][nucli][CN]
Sintagma nominal

Les funcions dels elements del SV
El verb és la paraula més important del SV; per això diem que n’és el nucli. Els altres elements fan la funció de complement del verb [CV]. Per exemple:
regalaremunes arracadesa la Glòriaben aviat
VSNSPrepSAdv
[nucli][CV 1][CV 2][CV 3]
Sintagma verbal
Els complements del verb no són tots iguals, sinó que tenen diferents graus d’importància. Per això es classifiquen en sis grups:
Complement directe (CD)Designa l’objecte sobre el qual recau l’acció del verb.Hem de pintar el menjador
Complement indirecte (CI)Designa la persona destinatària que rep alguna cosa o la persona que experimenta la situació designada pel verb.He regalat això a en Xavier.A mi m’agraden els peixos.
Complement de règim verbal (CRV)Designa l’objecte principal d’un verb que exigeix una determinada preposició (a, de, en, amb…).Juguen a bàsquet.Es conforma amb qualsevol cosa.
Complement circumstancial (CC)Designa la circumstància de manera, de lloc, de temps, etc., en relació amb la situació expressada pel verb.Ens hem trobat a la piscina.
Complement atributiu (CAtr)Designa una característica atribuïda al subjecte amb els verbs ser, estar o semblar.L’Eloi és molt simpàtic.
Complement predicatiu (CPred)Designa una característica atribuïda al subjecte o al CD amb un verb que no és ni ser ni estar ni semblar.L’Eloi s’ha tornat molt simpàtic.He trobat l’Eloi molt canviat.

En les unitats 8 i 9 estudiarem amb més deteniment  aquests complements verbals.

Practiquem:

Activitats Nodes 2121122123124
Activitats Nodes 2126127128129130