!
Bon dia, guapets i guapetes...!
Com que sé que estareu preparant la prova del comentari de text us en passo un d'exemple, fet en aquesta ocasió per la Marta Salvador i la Marjorie Ambas (de fet és un refregit de tots dos comentaris).
Espero que us sigui útil i que...
Estudieu força!
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
COMENTARI DE TEXT
Pla del contingut
Tema: Aquest poema, escrit per Joan Salvat-Papasseit, ens parla de l'amor que sent el protagonista (jo) i de com ho expressa a la seva estimada amb una sola frase que es repeteix: "Dóna'm la mà". Parla, doncs, d'amor.
to: Aquest poema transmet felicitat i emoció.
Argument: A la primera estrofa J. Salvat-Papasseit ens vol dir que el personatge vol estar amb la seva estimada agafats de la mà i que res és més gran que el seu amor.
Ens diu que res no importarà, ni molt menys el que diguin els altres perquè , com les barques, s'allunyaran de la seva vida sense dir paraula. Com si no hi fossin. Res no els interessa que no sigui ells mateixos.
Dóna la seva paraula que pot confiar en ell i que es pot sentir segura, ja que ell la protegirà, com les palmeres els protegeixen del sol, i que junts gaudiran tranquils del seu amor.
L'amor que sent per la seva estimada ja forma part del seu cos: és com la sal del mar que els impregna al llarg d'aquesta passejada vora el mar. Finalment li donarà un llarg petó, la promesa del seu amor fidel (Marjorie Ambas).
(O el que diu la Marta Salvador sobre el mateix: Ell la protegirà dels dolents, com les palmeres del sol. Tindrà el gust salat del mar però aquest petó, que serà infinit, serà com el seu amor.)
Pla formal
Aquest poema de J. Salvat-Papasseit, és una cançó, perquè és de tema amorós i està constituïda per cinc estrofes de quatre versos decasíl.labs. La rima és maridada, és a dir: combina rima masculina i femenina (riba, bategant, coses, amant). També és consonant, pel que fa al al 2n. i al 4t. vers de cada estrofa. Només rimen els parells, els versos senars queden lliures. Així, doncs, l'esquema de la rima és el següent:
10a10b'10c10b'/ 10d10e'10f10e'/ 10g10h'10110h'/ 10j10k'10l10k'/ 10a10b'10c10b' (aquesta última estrofa repeteix el mateix esquema que la primera estrofa, donat que es repeteix de manera íntegra, ja que és la tornada del poema).
Pel que fa als recursos d'estil, alguns dels que he trobat són:
- Anàfora i paral.lelisme : "I les palmeres ens donaran ombra"
"I les gavines sota el sol que lluu" (repetició de mots i estructura)
- Personificació: "les barques llunyes i les de la costa,
prendran un aire fidel i discret" (atribució de qualitats humanes).
- Metonímia: "i la besada ens durà el joc d'amar" (el petó representa l'amor).
- Metàfora: "Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar, bategant,
tindrem la mida de totes les coses,
només en dir-nos que ens seguim amant."
(la passejada com a metàfora del camí que faran junts, de la seva vida en comú, del seu amor).
(Marta Salvador, Marjorie Ambas i ...els arranjaments d'una servidora.)