dimecres, 24 d’octubre del 2012

Comentari de text (5)

 !


Bon dia, guapets i guapetes...!
Com que sé que estareu preparant la prova del comentari de text us en  passo un d'exemple, fet en aquesta ocasió per la Marta Salvador i la Marjorie Ambas (de fet és un refregit de tots dos comentaris).
Espero que us sigui útil i que...
Estudieu força!


Dóna'm la mà


Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.




COMENTARI DE TEXT

Pla del contingut
Tema: Aquest poema, escrit per Joan Salvat-Papasseit, ens parla de l'amor que sent el protagonista (jo) i de com ho expressa a la seva estimada amb una sola frase que es repeteix: "Dóna'm la mà". Parla, doncs, d'amor.
to: Aquest poema transmet felicitat i emoció.
Argument: A la primera estrofa J. Salvat-Papasseit ens vol dir que el personatge vol estar amb la seva estimada agafats de la mà i que res  és més gran que el seu amor.
Ens diu que res no importarà, ni molt menys el que diguin els altres perquè , com les barques, s'allunyaran de la seva vida sense dir paraula. Com si no hi fossin. Res no els interessa que no sigui ells mateixos.
Dóna la seva paraula que pot confiar en ell i que es pot sentir segura, ja que ell la protegirà, com les palmeres  els protegeixen del sol, i que junts gaudiran tranquils del seu amor.
L'amor que sent per la seva estimada ja forma part del seu cos: és com la sal del mar que els impregna al llarg d'aquesta passejada vora el mar. Finalment li donarà un llarg petó, la promesa del seu amor fidel (Marjorie Ambas).
(O el que diu la Marta Salvador sobre el mateix: Ell la protegirà dels dolents, com les palmeres del sol. Tindrà el gust salat del mar però aquest petó, que serà infinit,  serà com el seu amor.)

Pla formal
Aquest poema de J. Salvat-Papasseit, és una cançó, perquè és de tema amorós i està constituïda per cinc estrofes de quatre versos decasíl.labs. La rima és maridada, és a dir: combina rima masculina i femenina (riba, bategant, coses, amant). També és consonant, pel que fa al al 2n. i al 4t. vers de cada estrofa. Només rimen els parells, els versos senars queden lliures. Així, doncs, l'esquema de la rima és el següent:
10a10b'10c10b'/ 10d10e'10f10e'/ 10g10h'10110h'/ 10j10k'10l10k'/ 10a10b'10c10b' (aquesta última estrofa repeteix el mateix esquema que la primera estrofa, donat que es repeteix de manera íntegra, ja que és la tornada del poema).

Pel que fa als recursos d'estil, alguns dels que he trobat són:
- Anàfora i paral.lelisme : "I les palmeres ens donaran ombra"
                                      "I les gavines sota el sol que lluu" (repetició de mots i estructura)
- Personificació: "les barques llunyes i les de la costa,
                         prendran un aire fidel i discret" (atribució de qualitats humanes).
- Metonímia: "i la besada ens durà el joc d'amar" (el petó  representa l'amor).
- Metàfora: "Dóna'm la mà que anirem per la riba
                 ben a la vora del mar, bategant,
                 tindrem la mida de totes les coses,
                 només en dir-nos que ens seguim amant." 
(la passejada com a metàfora del camí que faran junts, de la seva vida en comú, del seu amor).
(Marta Salvador, Marjorie Ambas i ...els arranjaments d'una servidora.)

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Comentari de text (3)

Hola, xatos!
Aquí teniu el "Sonet per a Elena" de Pierre de  Ronsard  i el comentari de text (anàlisi del contingut) de l'Edu Marta (amb el teu permís, Edu, he fet alguna modificació...) 
Preneu-ne nota!
Ànims i a continuar, que això està fet!
( Us hi afegeixo un vídeo on Jose Miquel Servià recita el poema en francès i en català. Val la pena d'escoltar-lo!!))

        SONET PER A ELENA

A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella.»

Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.

Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
vós sereu vora el foc una vella arrupida

enyorant les amors que vàreu menysprear.
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.


COMENTARI DE DE TEXT

Tema: El "Sonet per a Elena" tracta d'una persona gran que vora el foc recorda els seus amors i, un de principal, el d'en Ronsard. De fet el poeta l'insinua, ara que és jove,  que si no aprofita el moment, quan sigui vella se'n penedirà.

To: El sentiment que ens mostra és melancònic però esperançador. Has de viure la vida de tal forma que quan siguis vell o vella i pensis en el teu passatt, somriguis, perquè has estat feliç. És a dir, que et sentiràs orgullós  i feliç d'haver viscut.

Argument: El "sonet per a Elena" ens explica que Elena està (o estarà) vora el foc, debanant i filant i, en aquell precís moment recordarà que quan ella era bella, Ronsard la festejava. Però ara com que no és bella, pensa que cap home l'estima. Diu que llavors  ell ja serà mort i ella una vella arrupida, que enyorarà tots aquells amors que va menysprear i que... collim les roses de la nostra vida (utiliza el tòpic del "collige, virgo, roses" i del "Carpe diem" ) És a dir: que vivim la vida, que el temps passa volant! ("tempus fugit").




divendres, 12 d’octubre del 2012

Com es comenta un text literari?(2)

El poema  és el  resultat d'un procés de creació. 
A l'hora d'analitzar-lo cal tenir en compte dos aspectes: el pla formal i el pla del contingut.


1. El PLA SIGNIFICATIU O DEL CONTINGUT
En analitzar-lo, cal tenir present quina idea, quin sentiment, quina visió del món i de la vida intenta ens comunica el text. Pel que fa a la poesia, es tracta de comunicar en poc espai un contingut molt meditat.

2. EL PLA FORMAL
Té present tots aquells aspectes que treballen la llengua per assolir bellesa, per sorprendre, per jugar amb el llenguatge, el metre, la rima, el ritme... Són recursos utilitzats per aconseguir un efecte estètic.

El pla formal i el significatiu convergeixen en l'expressió d'un codi: la llengua literària.

Per a comentar untext poètic, pots fer servir el guió següent:

A) Busca informació sobre l'autor i l'època en què va viure.
B) Analitza el contingut:
- Indica el tema i exposa l'argument.
- Determina l'estructura
- Resumeix la informació que conté cada estrofa.
- Assenyala el to i la intenció del poema.
C) Analitza la forma:
- Indica la mesura dels versos i la rima (mètrica)
- Determina el tipus de composició estròfica que forma.
Assenyala les figures retòriques que hi trobis
D) Fes una valoració del poema utilitzant tota la informació que has recollit.


Com es comenta un text literari? (1)

Fem un comentari de text?



És una activitat que haureu de fer  sovint, amb més o menys èxit, i que de segur continuareu practicant a mesura que avanci l'ESO i el batxillerat.  No estaria malament, doncs, que féssim una prova. Us proposem aquest poema:



AEROPORT D'ATENES
L'aurora acaricia amb dits de rosa
fusellatges que semblen, enlairant-se,
fantasmes d'alumini de la Ilíada.
La veu de les ruïnes d'algun déu,
una veu com de restes de muralla,
s'escampa en grec per la megafonia.
Vora el pope barbut, suat, amb robes
d'un negre destenyit, com una icona,
homes amb rostre astut de mercader
parlen i gesticulen amb el mòbil.
Noies de ventres tersos, avorrides,
van fujellant revistes i fan cua
davant les màquines mig rovellades
de venda de begudes. Coca-Cola:
aquest és l'elixir que pren Helena,
mostrant les cames nues i les ungles,
vermelles dels seus peus, que desafien
qualsevol que es proposi enterrar el mite.

Joan Margarit, Càlcul d'estructures(2005)


1. Per on començar?  
El més urgent serà assegurar-nos que ho hem entés tot, almenys quant al lèxic. Per consultar els dubtes (potser “fusellatge”, “pope”, “icona”?) aquí teniu alguns recursos bàsics:
El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
La Wikipedia.
O el tan conegut Google.

(sigui quina sigui l'opció, ho podeu fer des d'aquest mateix bloc!)

2. Tampoc ens vindrà malament, encara que només siga per curiositat, informar-nos sobre l’autor (CONTEXTUALITZACIÓ)

3. Una vegada ens hem situat, arriba el moment de preguntar-nos pel contingut del poema (PLA SIGNIFICATIU O DEL CONTINGUT). El poeta comunica un sentit, ja sigui una idea, un sentiment, una visió del món i de la vida...
Analitzar i comentar un text significa respondre en aquestes preguntes:

  • Hem entès el poema?  
  • De què tracta el poema? 
  • Quina és la idea bàsica que se'n desprèn? ( quan parlem d'això, parlem del tema)
  • Quina història ens explica el poeta per tal de transmetre aquesta idea ( ...o sentiment, o escena...) . D'àixò, en diem:  l'argument. L'argument és l'explicació de com progressa el tema al llarg del poema tot seguint les diferents unitats de significació.

4. Un cop fet això, es tractaria d'analitzar-ne la forma i l'estructura (PLA DE LA FORMA).  El poema, així com qualsevol tipus de text, presenta una estructura interna que cal descobrir.El poema progressa a partir d'unitats de significació i cada una d'elles desenvolupa algun aspecte que s'integra en el fil temàtic del text. per arribar a comprendre el TOT (globalitat del poema), cal comprendre la significació de les PARTS (les unitats de significació).
Per entendre'n l'estructura, cal trencar el poema en parts o blocs temàtics i posar a cada part un títol que exposi l'aspecte que desenvolupa. A continuació, cal fer un resum del significat que expressa cada part.
Si el poema s'organitza en estrofes, aquestes són un punt de referència formal important per destriar-ne les parts. Un cop hem destriat el sentit de cada unitat, estem en condicions de fer la interpretació global del poema.

5. Conclusió i valoració
És hora, doncs, de concretar i treure'n conclusions. Pareu atenció al títol i al final del poema!

Tant si seguiu aquesta proposta com si en trieu una altra, fer un comentari ens permet gaudir d’un text en aportar la nostra experiència com a lectors. Que us siga profitosa!.

1



dilluns, 8 d’octubre del 2012

Poesia i futbol?(4) Avui sí!!!!!!

Bé, sííiiiiiiiiiiiiiiiiiii! parlem per fi de futbol!!!!!
Com anava dient, el futbol va  trigar força més en treure el cap a la poesia, i ja no ho feu de la mà dels noucentistes. El tennis i la natació, dos esports individuals (com a molt, de parella) i sense contacte físic, eren més propers a la visió burgesa que el futbol (massa popular i poc refinat!).
De fet, el primer poema d'èxit dedicat al futbol català (que no és d'un autor català ni està escrit en la nostra llengua) és una demostració evident d'això. És la famosa "Oda a Platko", de Rafael Alberti (1902-1999), que comença així:

Platko. "El oso rubio de Hungría"


Ni el mar,
que frente a ti saltaba sin poder defenderte.
Ni la lluvia. Ni el viento, que era el que más rugía.
Ni el mar, ni el viento, Platko,
rubio Platko de sangre,
guardameta en el polvo,
pararrayos.
No nadie, nadie, nadie.
Camisetas azules y blancas, sobre el aire.
Camisetas reales,
contrarias, contra ti, volando y arrastrándote.
Platko, Platko lejano,
rubio Platko tronchado,
tigre ardiente en la yerba de otro país.
¡ Tú, llave, Platko, tu llave rota,
llave áurea caída ante el pórtico áureo !
No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Volvió su espalda al cielo.
Camisetas azules y granas flamearon,
apagadas sin viento.
El mar, vueltos los ojos,
se tumbó y nada dijo.
Sangrando en los ojales,
sangrando por ti, Platko,
por ti, sangre de Hungría,
sin tu sangre, tu impulso, tu parada, tu salto
temieron las insignias.
No nadie, Platko, nadie,
nadie se olvida.
Fue la vuelta del mar.
Fueron diez rápidas banderas
incendiadas sin freno.
Fue la vuelta del viento.
La vuelta al corazón de la esperanza.
Fue tu vuelta.
Bé, si en voleu saber més sobre en Platko, el porter del Barça el 1928 clickeu aquí

Poesia i futbol? (3) Avui també natació!

Una mica d'història (II)
Bé, per on anàvem?
 Ah, sí! Parlàvem de sonets dedicats als esports...
Doncs, com us deia: el primer conjunt de sonets dedicats als esports, i en particular (quina modernitat!) a les dones esportistes, ens el deixà un altre noucentista: Miquel Ferrà (1885-1947). El seu primer llibre de poemes, Cançó d'ahir (1917), conté una sèrie de sonets titolada "Sportwomen".
 Els sonets que tot seguit llegireu , es poden trobar al recull  A mig camí (1926)
 Així, doncs, el més modern del recull: tennis i natació!.



Lawn-tennis

Flor d'Albió, la virginal i forta,
de faç de rosa i de cabell daurat:
per ella el lliure pler qui reconforta,
i el verd ombratge i les frescors del prat.

Percudint l'aire amb el ressò tancat
de sa raqueta quan el drift rellança,
juga el partit, més bella que en la dansa,
àgil i prompta al giravolt sobtat.

I cada atzar del joc se la'n du tota.
Si en tornar la pilota qui rebota
sembla un gentil desdeny son moviment,

en perseguir-la adelerada frisa,
amb la gràcia viril d'una Artemisa,
la curta vesta bategant al vent.


Swimming

Rient al bes picant de les frescors,
nua sota el tricot, s'atansa a l'ona.
L'aire marí fa enrera l'albornòs:
ella amb un geste decidit l'hi dóna.

Hurra! L'escuma esflora una corona.
Jugant esquitxa el vent son peu descalç.
I al delitós platxeri s'abandona
son cos elàstic, impregnat de sals.

El verd cristall de l'aigua qui s'esberla
transparenta sa carn com una perla.
Son braç fa en l'ona un vigorós esqueix.

I en sortir de la mar, regalant tota,
en sos membres gentils lluu cada gota
damunt la pell tibant de dona-peix.


De A mig camí (1926) dins Poesies completes (Barcelona, Selecta, 1962) 

  
 

Poesia i futbol (2)

Com ha provat el cap de setmana, nois?
(Sí , ja ho sé, ahir no va ser precísament un dia èpic, però... el penal de Messi bé que es mereix una oda!!)
I mentre espero que revifin els vostres "cadàvers", us continuaré parlant de futbol i...lírica!

dilluns, 1 d’octubre del 2012

De cadàvers exquisits (2)



Senyores i senyors, amb vostès: ELS CADÀVERS EXQUISITS  de 4t.B!!!!!!










  1.  La poesia sentimental és la perfecció.
  2. El llibre obert pels somnis es troba amb els seus pensaments, com un peix a l’aigua
  3.  El dia inoblidable somnia simplement amb els ulls oberts
  4.  La casa dels meus somnis mirava la posta de sol cada dia
  5.    La finestra oberta de la casa fa els entrepans amb el pa acabat de comprar
  6.  La platja que somia, recitava paraules exquisides
  7.  El gentil cavaller, habitant d’un pont, tanca les portes del seu llarg i dur destí.
  8.    La bellesa de la criatura acabada de néixer… si no estigués aquí, enyoraria la seva presència
  9.     El seu alegre somriure mira per la finestra cada matí, esperant una resposta.
  10. La ciutat especial és l’expressió de la bellesa.
  11.  Les flors radiants del jardí? Somriu, res a la vida és tan dolent com per no fer-ho.
  12.   Una carta brillant tancada xiuxiueja a cau d’orella un bon dia pel matí.
  13.   El passadís ombrívol admira la bellesa del paisatge.
  14.  El gran i bonic exemplar d’aquella espècies extingida havia estimat a tot el seu entorn com ningú no ho havia fet mai.

Codi QR

<div id="qrcode"> <img src="https://www.codigos-qr.com/qr/php/qr_img.php?d=https%3A%2F%2Fsarria.salesianes.org%2F&am...