dilluns, 16 de desembre del 2013

AVALUACIÓ TREBALLS AUDIOVISUALS (1)

CRITERIS PER A L'AVALUACIÓ  DE TREBALLS AUDIOVISUALS
TASCA 1 : ANÀLISI I COMENTARI POÈTIC D’UNA CANÇÓ


ASPECTES A AVALUAR
SUFICIENT/ CORRECTE
(1)
(2)
EXCEL.LENT
(3)
EL TEXT
Poeticitat de la cançó


Justificació o no de la tria de la cançó.
-La tria de la cançó no respon a un motiu poètic.
-La cançó triada i la poesia no comparteixen cap tret. Malgrat tot , intenten veure-hi una semblança.
La tria de la cançó respon a un motiu poètic o estètic (pel tema que tracta o per les imatges que recrea).
La tria de la cançó respon a un motiu poètic o estètic (pel tema que tracta o per les imatges que recrea) i saben explicar el perquè i quins són aquests recursos literaris.
Presentació


La presentació que es fa de la feina es limita a:  integrants del grup, títol de la cançó i els intèrprets.
La presentació que es fa inclou: presentació dels integrants del grup, títol de la cançó, intèrprets, i tema de què tracta.
La presentació que es fa inclou: presentació dels integrants del grup, títol de la cançó, intèrprets, tema de què tracta i justificació de la tria.
Eina digital
-Utilitza una eina digital diferent a la proposada.
El suport visual és adequat a l’exposició.
-Hi manca un dels aspectes imprescindibles: text, música, imatges, lletra sobreimpressa.
-Ha publicat el link en un lloc inadequat o fora de temps.

Utilitza l’eina proposada però amb algunes dificultats en el seu funcionament.
El suport visual és adequat i interessant.
No manca cap dels aspectes imprescindibles: música, imatges i text.
-Les imatges no són de creació pròpia.

Utilitza correctament l’eina proposada.
L’exposició s’acompanya , a banda del text, de suports visuals especialment atractius i de molta qualitat.
No hi manca cap aspecte rellevant.

Creativitat
La presentació és bastant convencional, no hi ha originalitat ni creativitat per a atraure l’atenció del públic.

Alguna cosa d’originalitat i de creativitat. Presenta alguna informació de manera original per a captar l’atenció del públic.
Molt creativa i original. El disseny i el material és original i nou. Manté  l’atenció del públic



EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA

BON DIA FAMÍLIA!
PER AQUESTES FESTES US TINC PREPARADA UNA FEINETA MOOOOLT INTERESSANT: LLEGIR EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA!

Que tingueu bona LECTURA I...BON ANY NOU!!

RECORDEU!
 El romanç de Tristany i Isolda, J. Bédier, ed. Quaderns crema, (traducció de Carles Riba).

ABANS DE LLEGIR
CONTEXT LITERARI
El Romanç de Tristany i Isolda té els seus precedents en la cançó de gesta medieval. Aquest gènere literari era de caràcter oral, en vers i difós pels joglars.
Al S. XII, aquest tipus d'obres passaran a anomenar-se roman courtois. Moltes estan centrades en l'entorn anomenat matèria de Bretanya, sense base històrica, passen al terreny de la ficció i el seu autor és conegut.
Dins la matèria de Bretanya, trobem obres que giren al voltant de Tristany i Isolda, sobre la qual s'han escrit diferents versions, i obres que tenen com a eix principal la figura del rei Artús i els cavallers de la taula rodona.

dilluns, 25 de novembre del 2013

Hem trobat poesia!

TASCA1

Ep, nois i noies! Ha arribat el moment de buscar la poesia, fer-la sortir de l'armari on s'amaga  i  de compartir-la amb nosaltres. 
Així doncs:  busqueu per tots els racons de casa, per entre els calaixos del  vostre carrer, dins les butxaques del vostre ipod o dins la vostra  mateixa ànima i  de ben segur, la trobareu. 
Llegiu, escolteu, sentiu...
 Què, l'heu trobada ja?

PAS A PAS...

1. Per parelles, trieu una cançó, un poema o un text que us agradi i que contingui poesia (qualsevol dels recursos formals que caracteritza la poesia com a gènere i que justifiqui que el vostre text ho sigui).
2. Llegiu-la amb traquil.litat i analitzeu-la (contingut i forma)
3. Justifiqueu la tria del vostre text: Què té de poètic? Per què és poesia? Quins trets propis de la poesia us han decidit per aquesta cançó?
4. Il.lustreu la cançó amb fotos de creació pròpia i munteu-les, junt amb la lletra i la música, en un movie-maker.
5. Pengeu el vostre vídeo a youtube i publiqueu-ne l'enllaç a la wiki "els cadàvers exquisits" , a la pàgina: "Hem trobat poesia!" abans del 18 de desembre.
5. Presenteu-la a classe.
6. L'exposició constarà de dues parts: la projecció del muntatge digital (audiovisual) i el comentari de text poètic.
7. L'avaluació del treball correrà a càrrec dels vostres companys (a partir d'uns criteris que publicarem més endavant).
8. La presentació i exposició oral es durà a terme el 19 de desembre.



dijous, 21 de novembre del 2013

El comentari de text(1)




Estimats quarts,
Aquí teniu el poema  "To the youngest poet" de Narcís Comadira (i el comentari que en va fer un company vostre l'any passat, en Ferran Val). 
Espero que us agradi i que en prengueu bona nota!


To the youngest poet
Els teus setze anys són una platja oberta
que jo em miro de lluny, gairebé amb por
d’enterbolir amb la compassió
les aigües de la teva vida incerta.

Tu campes al teu grat sobre la sorra
i et capbusses al mar del teu menyspreu
de tot el que no ets tu. I escrius arreu,
vora l’aigua, el teu nom, que l’ona esborra.

Corre i neda i capbussa’t i contempla
aquests setze anys que duren un estiu
i que et fan, als teus ulls, heroi de faula.

I encar que un llamp ha d’ensorrar el teu temple,
jo sempre, esperançat, et diré: Viu!
I mai contra el teu fat diré paraula.
                Narcís Comadira

(Un poema dedicat als joves poetes de quart d’ESO, que comenceu a escriure arreu...)

COMENTARI DE TEXT

El motiu temàtic del poema és la joventut i el tema és que s'ha de "disfrutar" (fruir, gaudir, aprofitar) la joventut i que és millor deixar els joves que la disfrutin i que s'enfrontin l'endemà al món de veritat.

El poema comença dient que la joventut és com una platja oberta, la té tota per viure, per experimentar, que algú, (més gran segurament) el jo poètic es mira des de la distància amb por de destorbar la felicitat que ell està experimentant. 
Ens explica que el noi de setze anys va per la platja al seu aire com ell vol i que menysprea tot allò que no és ell o que no hi té a veure, que no li interessa. 
Ens diu que deixa la seva empremta, el seu nom, per allà on passa i que l'ona (o el temps, a poc a poc) tot ho esborra. Diu que aprofiti els setze anys que duren poc i que per a ell són els millors anys de la seva vida. Que ell no el destorbarà, sinó el contrari, li dirà que difruti tot el que pugui, tot i que sàpiga que després tot s'acabarà, que el seu temple s'enfonsarà, però que  tot i això ell no en dirà paraula (argument).

El to que ens inspira aquest poema és d'alegria, de festivitat, de viure la vida mentre ets jove (utilitza el tòpic del "Carpe diem" i del "collige, virgo, roses").

dimarts, 19 de novembre del 2013

Sobre tòpics literaris...

Holaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Aquí us deixo un resumet del que hem parlat avui: quatre dades (potser una mica més) sobre els tòpics literaris. Llegiu-los, païu-los i apliqueu-los en l'anàlisi dels poemes que llegim i en les vostres creacions!
Que vagi de gust i...Bon profit, guapets!



Els tòpics literaris o llocs comuns heretats de la tradició són el conjunt demotius temàtics que els nostres poetes cultes, (i en alguns casos, els anònims populars) utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària. Els tòpics més presents són:
Tempus fugit: "El temps passa massa depressa". Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.
Carpe diem: tema de la literatura clàssica, reprès pels poetes del Renaixement que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten a viure amb intensitat i plaer.
Beatus ille: Tema de la poesia del Renaixement, provinent del model llatí d'Horaci. És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla i perfecta.
Collige, virgo, rosas: "Agafa, verge, roses". La joventut i la bellesa són passatgeres i, per això, cal gaudir-ne abans que el temps no ens les prengui.
Ubi sunt: "On són? Què se n'ha fet?" És el lament de les joies i  dels èxits del passat perdudes amb el pas del temps i que no han de tornar. Es tracta d'una mirada nostàlgica cap al passat."Qualsevol temps passat, va ser millor".
Puer senilis: "El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove". Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.

Altres temes tractats per la poesia culta:
La pàtria: Vinculat a diversos símbols i també al paisatge, l'amor, la vida, la llengua i els signes culturals. De vegades, sota una visió realista, crítica o combativa.
- El paisatge: La seva contemplació es relaciona amb estats d'ànim i, sovint, amb la pàtria o l'amor. De vegades es presenta amb una visió costumista.
La vida: Inclou motius com la vida quotidiana, el pas del temps, la vellesa i la saviesa, l'oblit del passat o la bellesa.
La mort: reflexió espiritual-metafísica, l'espai (el més enllà) i el temps (l'eternitat) de la mort, unida a la tradició religiosa o cultural (Déu, ànima, infern, cel).
L'amor: Expressa els sentiments associats a l'amor (l'odi, l'afecte, la fidelitat...) i els estats que hi produeixen (enamorament, passió...).

dilluns, 18 de novembre del 2013

El comentari de text (3)

FEM UN COMENTARI DE TEXT?



ÉS UNA ACTIVITAT QUE HAUREU DE FER  SOVINT, AMB MÉS O MENYS ÈXIT, I QUE DE SEGUR CONTINUAREU PRACTICANT A MESURA QUE AVANCI L'ESO I EL BATXILLERAT.  NO ESTARIA MALAMENT, DONCS, QUE FÉSSIM UNA PROVA. US PROPOSEM AQUEST POEMA:



                   SONET PER A ELENA


A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella.»
Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.
        Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
        per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
        vós sereu vora el foc una vella arrupida

        enyorant les amors que vàreu menysprear.
        Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
        colliu ja des d’avui les roses de la vida.



1. Per on començar?  
El més urgent serà assegurar-nos que ho hem entés tot, almenys quant al lèxic. Per consultar els dubtes  aquí teniu alguns recursos bàsics:
El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
La Wikipedia.

O el tan conegut Google.

(sigui quina sigui l'opció, ho podeu fer des d'aquest mateix bloc!)


2. Tampoc ens vindrà malament, encara que només siga per curiositat, informar-nos sobre l' autor (CONTEXTUALITZACIÓ)

3. Una vegada ens hem situat, arriba el moment de preguntar-nos pel contingut del poema (PLA SIGNIFICATIU O DEL CONTINGUT). El poeta comunica un sentit, ja sigui una idea, un sentiment, una visió del món i de la vida...
Analitzar i comentar un text significa respondre en aquestes preguntes:

  • Hem entès el poema?  
  • De què tracta el poema? 
  • Quina és la idea bàsica que se'n desprèn? ( quan parlem d'això, parlem del tema)
  • Quina història ens explica el poeta per tal de transmetre aquesta idea ( ...o sentiment, o escena...) . D'àixò, en diem:  l'argument. L'argument és l'explicació de com progressa el tema al llarg del poema tot seguint les diferents unitats de significació.

4. Un cop fet això, es tractaria d'analitzar-ne la forma i l'estructura (PLA DE LA FORMA).  El poema, així com qualsevol tipus de text, presenta una estructura interna que cal descobrir.El poema progressa a partir d'unitats de significació i cada una d'elles desenvolupa algun aspecte que s'integra en el fil temàtic del text. per arribar a comprendre el TOT (globalitat del poema), cal comprendre la significació de les PARTS (les unitats de significació).
Per entendre'n l'estructura, cal trencar el poema en parts o blocs temàtics i posar a cada part un títol que exposi l'aspecte que desenvolupa. A continuació, cal fer un resum del significat que expressa cada part.
Si el poema s'organitza en estrofes, aquestes són un punt de referència formal important per destriar-ne les parts. Un cop hem destriat el sentit de cada unitat, estem en condicions de fer la interpretació global del poema.

5. Conclusió i valoració
És hora, doncs, de concretar i treure'n conclusions. Pareu atenció al títol i al final del poema!

Tant si seguiu aquesta proposta com si en trieu una altra, fer un comentari ens permet gaudir d’un text en aportar la nostra experiència com a lectors. Que us sigui profitosa!.

1

dimarts, 12 de novembre del 2013

 la poesia... per a què?
Per acabar dient que les paraules diuen però que també suggereixen.
El Barça d'en Guardiola? la imatge al servei del símbol.
El futbol? al servei de la poesia. 



                               i la poesia... al servei de la publicitat. 
                                    La lírica passada de moda?

                               Doncs, per acabar el dia: més gladiadors!


NOU SONET DEL CAMP NOU
Atletes d’oficina, gladiadors de bar, 
sedentari ramat d’hereus de Grècia i de Roma, 
laietà ventrellut que fred i pluja entoma, 
tants com els grans d’arena o les ones del mar

han bastit el nou temple del culte muscular
on oficien bípedes de ment fogosa i soma, 
que s’apliquen a veure qui encoixeix o s’eslloma
i a fer la guitza a guitzes a l’enemic més car.

Avui que s’hi congrega l’església innumerable
–si no pels déus ungida, dopada pel diable–,
estiba udoladora de carn racional,

proclamarem atònits: “Han arribat els dies
que en l’esperit del poble, ja quiti d’heretgies,  
s’ha obrat el gran miracle de la fe universal!”
                       Pere Quart (1963)


                


   

dijous, 7 de novembre del 2013

Poe...què? POESIA! (2)


Fins ara us he donat les respostes (les meves, és clar!)
i com que jo també sé fer preguntes... ara US TOCA A VOSALTRES !!!



Digueu-me, doncs...
Què és la poesia?
Per què els poetes són poetes?
Quins temes els han preocupat des de sempre?

(Entreu a POESIA365 i us ajudaré amb les respostes!)

Poe...què? POESIA! (1)

i la poesia... per a què?

Per a moltes coses!
Per a cantar, per a dir que estem contents , per fer un acudit, per vendre una beguda refrescant,per riure'ns dels equívocs, per a jugar amb els mots, per menysprear l'estupidesa, per a manifestar intel.ligència, per a compartir la nostra alegria, per a plorar junts les nostres penes,per felicitar-nos per una feina ben feta, per a castigar l'enemic, per a admirar un amic, per a sentir-nos acompanyats, i per a sentir-nos estimats.Per a constatar que això que ens passa ja ha passat abans, per sentir-nos compresos, per no sentir-nos sols, per regalar una paraula preciosa, per dir gràcies, per a sentir-nos vius... o morts 

I perquè sí.
Perquè transmet emoció, perquè comparteix sentiments, perquè provoca rialles, perquè ens pica l'ullet, perquè desperta admiració o desig. I ens fa somriure, somiar, viatjar, experimentar, fruir, badar,cantar... i... per què no? 






divendres, 11 d’octubre del 2013

TEXTOS ARGUMENTATIUS

Ep, nois i noies!  

Ja teniu corregits els textos argumentatius i penjats a la wiki!

Recordeu que per accedir-hi, heu d'entrar pel bloc  a "La nostra wiki" i allà entrar a "Els vostres textos", descarregar "Textos argumentatius1" 4t.A o 4t.B, fer la vostra correcció, imprimir les dues versions i lliurar-me-les la setmana entrant (14 d'octubre 4B i 15 d'octubre 4A).
Si us plau, un cop tingueu escrita la 2a. versió del vostre escrit, afegiu les següents abreviatures al vostre text abans d'imprimir:

CH=
CS=
A=
L=
O=
MS=

Tal i com apareixen més amunt. Es corresponen amb les abreviacions de: COHERÈNCIA, COHESIÓ, ADEQUACIÓ, LÈXIC, ORTOGRAFIA, MORFOSINTAXI, els ítems de la "Rubrica de textos argumentatius" que serveix per avaluar el vostre escrit i del qual ja hem parlat a classe.
Apa, doncs, BON CAP DE SETMANA!
MJo

dimarts, 1 d’octubre del 2013

ESCRIURE TEXTOS




Bon dia, guapets i guapetes!
A aquestes alçades us imagino argumentant sobre algun tema, oi que sí?  No?  Doncs a què espereu?! 

I tant si ja heu començat, com si encara no, entreu 
 a LA NOSTRA WIKI  (Escriure Textos) i descarregueu-vos el "Guió per escriure textos argumentatius", us serà molt útil.


(Mentrestant, i a mode d'empenteta,  us deixo unes indicacions utilíssimes sobre el fet d'escriure: com fer-ho, com revisar-ho i com valorar-ho.) 
Preneu-ne nota i... mans a l'obra!
MJo


EL PROCÉS DE L'EXPRESSIÓ ESCRITA
El procés d' expressió escrita presenta moments ben definits: un primer moment de planificació, després un moment de producció i finalment la revisió del text. Tot i això, durañnt la realització del text es pot revisar i reescriure, és a dir, que si bé es poden difernciar aquest tres moments, també es poden treballar alhora. A l'hora de procedir a la redacció de textos, el procés segueix, doncs, l'esquema següent:


1. Planificació del text
La situació comunicativa determina l'escrit. Al començament, doncs, cal plantejar-se quin és l'objectiu de l'expressió escrita i a qui s'adreça. En funció d'això, triarem un tipus de text i un registre lingüític adequat. en aquest estadi previ de l'escriptura és fonamental la generació d'idees i la seva organització.

2. La producció del text
Un cop planificat el text es comença la producció de l'esborrany o primera redacció del text. Cal revisar-lo i  corregir-lo fins que considerem que està ben fet,  que s'ajusta a unes condicions o qualitats del text i que resumim en : adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística (morfosintaxi, lèxic i ortografia). 


Reviseu bé el vostre text  abans de donar-lo per bo i comproveu que s'ajusta a aquestes condicions. 
 I recordeu:  Si el vostre text compleix aquestes qualitats o no, serà el que les vostres professores jutjaran a l'escola i el que, a la vida real, farà que els vostres missatges escrits compleixin la seva funció o no serveixin per res. 

3. La revisió textual
Un cop planificat i produït el text, cal revisar-lo.
L'escriptor/a expert fa la revisió del text posteriorment a la redacció, però molt sovint, ja comença a fer modificacions durant el redactat. El fet d'escriure amb l'ordinador ho facilita, ja que permet inserir text o eliminar-ne, millorant-ne el resultat, sense que això impliqui tornar a escriure-ho tot de nou. En qualsevol cas, heu de dedicar un temps de revisió global abans de la presentació final de l'escrit. 
Tot seguit,relaciono algunes tècniques que us poden ser útils per fer efectiva la revisió textual:
- Lectura en veu alta (llegiu-vos-el i mireu si sona bé, si s'entén, si el que voleu exlicar no queda clar...)
- Correcció col.laborativa (Intercanvieu textos per dur a terme una lectura objectiva. comproveu si s'entén o no, si el text compleix la seva funció, si  té faltes d'ortografia...)
- Subratllar, encerclar (en rellegir, marqueu allò que dubteru de la seva escriptura, aquells mots que repetiu, una frase que no lliga... i corregiu!)
- Correctors informàtics (correctors lingúístics molt útils per detectar errors i tots en teniu, o no?)
- Millora d'estil ( És possible millorar el propi estil expressiu amb una mica de ganes. Penseu en el vostre escrit i proveu d'expressar-vos d'una manera més clara o més estètica. És qüestió d'intentar-ho. Fer-ho millor, sempre és possible!).

4. La presentació

La correcció de l’expressió escrita s’estén als aspectes de presentació formal. Així, s’ha de tenir cura dels marges adoptats, de la presentació gràfica de les idees, de les imatges emprades, etc. A més, en el cas del manuscrit, cal atendre la claredat de la cal·ligrafia.
El text es pot presentar tant en paper com en pantalla, tenint en compte que ambdós suports tenen unes característiques diferents.
- Pel que fa a la presentació en suport paper, l’escrit ha de tenir un mínim de netedat, marges i  separació entre línies. Igualment la lletra s’ha de poder llegir sense esforç.
- En la presentació digital, el treball amb el processador de text de l’ordinador permet una planificació i revisió del text més flexible i constant. La presentació del text es treballa a partir d’estils i plantilles (tipus de lletra, formatat, interlineat, subtítols, etc.) i no cal passar-lo a net, per això es farà a partir d’estratègies de treball diferents que en l’escriptura manual. Les presentacions multimèdia permeten donar suport a l’expressió oral i treballar de forma funcional la lectura i l’escriptura des de les diverses matèries.


Veieu que fàcil? Tot és posar-s'hi!
I recordeu: equivocar-se forma part del procés d’aprenentatge.



dijous, 12 de setembre del 2013

Bon curs 2013-2014

Qui dia passa, any empeny... i ja hi tornem a ser!

Us atreviu a passar el llindar? 

Au, vinga, que quan tot està per fer...



tot és possible!!







dilluns, 27 de maig del 2013

Jacint Verdaguer

Taxan, taxan...! 
Avui toca: JACINT VERDAGUER!!!!!



(Cerqueu informació a les webs següents i responeu el Qüestionari que trobareu tot seguit. Apa, a treballar! Que el treball dignifica l'home (i la dona)!)

http://www.xtec.cat/~jducros/Jacint%20Verdaguer.html (biografia i obra)
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer (biografia i obra)
http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/
http://www.verdaguer.cat/home.php?op=7&module=editor

http://www.youtube.com/watch?v=X_-TCD-Emas (vídeo/ fragment de Canigó)
http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/nostra-gent-jacint-verdaguer/1429004/ (arxiu TVE2 "La nostra gent" 1983)
http://www.tv3.cat/videos/1345369 (Baltasar Porcel entrevista Jacint Verdaguer. Molt interessant)

1. Lloc i data de naixement de Jacint Verdaguer.
2. A quina edat va entrar al seminari de Vic?
3. Quin és el motiu de la seva entrada? Quins n'eren els motius més freqüents en aquella època?
4. Per què és important l'any 1860?
5. Què és Can Tona?
6. Què rep el nom de Jovenívoles?
7. Verdaguer concursa per primer cop als Jocs Florals de Barcelona l'any...
8. Verdaguer causa sensació als Jocs Florals de 1865 per...
9. J. Verdaguer fundarà "l'Esbart de Vic". Quina és la finalitat d'aquest grup?
10. 1870. Per què és una data cabdal?
11. 1874: s'embarca a Cadis a bord de l"Antonio López", vaixell de la Companyia Transatlàntica. Trajecte? espanya-Cuba. per què?
12. El poema més important d'questa època de viatges ?
13. En tornar, s'instal.la al carrer portaferrissa al palau del seu protector, el Marquès de Comillas. Quina tasca hi porta a terme?
14. 1877?
15. Quina és "la déscada prodigiosa" en la producció verdagueriana?
16. Època de viatges. Per on?
17. Dos llibres són fruit dels seus viatges... Quins?
18. L'oda a Barcelona, a quin tipus de poesia pertany?
19. Quin gran poema èpic és premiat el 1885?
20. Quins són considerats els "anys difícils" de Verdaguer?
21. Quins són els temes de Roser de tot l'any?
22. Verdaguer és "suspès a divines". Què significa aquest terme literari? per què aquesta suspensió?
23. Què recullen els textos En defensa pròpia?
24. Quin és el tema de Flors del calvari?
25. Mort de poeta. On? Com? Quan?

dimarts, 14 de maig del 2013

L'Escanyapobres

Bon dia família!
Ja teniu a punt la feina a fer per a les  properes setmananetes: llegir l' Escanyapobres, de Narcís Oller i fer el treballet!
Al bloc, hi trobareu la guia de lectura i la "web quest" amb les indicacions a seguir. 
Així, doncs, BONA LECTURA i BONA FEINA!!!!

(Us recordo les dates de lliurament  del treball i exposicions orals: 26 de MAIG)

dilluns, 22 d’abril del 2013

dijous, 11 d’abril del 2013

Breu història de la llengua catalana (S.XV-XVIII)

BON DIA!!

Ja teniu penjat a la wiki el power point "Breu història de la llengua catalana (II)", que abraça el període del S. XV al XVIII, i els corresponents exercicis i textos.
Així que: mans a l'obra!





dimarts, 2 d’abril del 2013

BREU HISTÒRIA DE LA LLENGUA 1

Ep, nois i noies!
A partir dels power points que hem vist a classe (La romanització, Història de la llengua I i Història de la llengua II) que teniu penjats a la wiki,  resoleu els qüestionaris i exercicis següents (que també teniu a la wiki):




BREU HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA  (I)
Dels orígens al S. XIII

Qüestionari

·         Encercla  la resposta correcta:

1.        Els romans desembaracaren a Empúries per aturar:
a)       Els ibers                                c) Els cartaginesos
b)       Els celtes                              d) els grecs
2.       Els mots trencar, blat, camí i llauna són:
a)       D’origen romà                     c) d’origen ibèric
b)       D’origen celta                     d) d’origen fenici
3.       Els topònims d’origen basc es troven sobretot:
a)       Al Pallars i a la Ribagorça                  c)  al Rosselló i al Vallespir
b)       Al Berguedà i a la Cerdanya             d)  a la plana de Vic i a la Garrotxa
4.       L’arribada dels àrabs es va produir:
a)       L’any 711                                             c)  l’any 476
b)       L’any 496                                             d) l’any 989
5.       Els topònims Alcàsser, Albaida, Alboraia són:
a)       Iberobascos                                        c) germànics
b)       Àrabs                                                 d) llatins
6.       Quan parlem de la Catalunya Vella, ens referima una zona que comprèn poblacions com:
a)       Tortosa                                                 c) Mallorca i València
b)       Barcelona i Girona                                d) Pallars i Ribagorça
7.       Els germanismes i els arabismes són elements de :
a)       Substrat                                              c) adstrat
b)       Superstrat                                           d) romanització
8.       La dominació visigòtica no va arribar a:
a)       Les Balears                                          c)  al País Valencià
b)       Al Rosselló                                           d)  a la Catalunya Vella
9.       Els arabismes són nombrosos a:
a)       L a Catalunya Nova                             c) La Catalunya Vella
b)       Al País Valencià                                  d) al Rosselló
10.    Els textos escrits  íntegrament en català apareixen:
a)       A la segona meitat del S. XI              c) a la primera meitat del S. X
b)       A la segona meitat del S. XII             d) a principi del S. XIII
11.    Els Usatges de Barcelona és un text:
a)       Religiós                                                c) històric
b)       Comercial                                            d) jurídic

Qüestionari

12.    El creador de la prosa catalana va ser:
a)       Jaume I                                                 c) Ramon Llull
b)       Bernat Desclot                                    d) Ramon Muntaner
13.    El registre de l’estil del Llibre dels Feits és:
a)       Narratiu                                               b) històric
b)       Col.loquial                                           c) jurídic
14.    La poesía popular adreçada al gran públic era patrimoni:
a)       Dels trobadors                                    c) dels joglars
b)       Dels poetes                                         d) dels eclesiàstics
15.    De totes quatre Cròniques, la més objectiva és la de:
a)       Ramon Muntaner                               c) Jaume I
b)       Pere el cerimoniós                            d) Bernat Desclot
16.    La poesía provençal va sortir dels ambients:
a)       Burgesos                                              c) eclesiàstics
b)       Cortesans                                            d) populars
Exercici 1

A)     Llegeix aquest fragment:

El período intercalat entre els segles vuitè i onzè suposa un dels capítols més obscurs i alhora  suggerents de la historia cultural i lingüística d’Europa . El “confinament” del romanç com a llengua del carrer, allunyat de la vida oficial i per tant de l’escriptura, fa que esdevingui difícil estudiar-ne la problemática. Tanmateix, la realitat lingüística s’imposa . I aconsegueix, a través dels errors i les falles dels escrivans, emergir en la documentació notarial. Sovint, al cronista d’un esdeveniment o al notari d’un acte públic, se li escolen en la redacció mots, girs sintàctics o noms que pertanyen a la llengua oral. Especialmente en els àrees de la toponímia o de l’onomàstica, l’idioma es resisteix al procés de retraducció. De fet, les nostres escletxes o petjades lingüístiques emergeixen a contracor; delaten la impericia d’un lletrat. I el testimoniatge coneix un valor superior en evidenciar les falladles, fins i tot d’aquelles persones que tenen l’obligació de conèixer a la perfecció el llatí. Els testimonis són proves innegables d’una presènncia pública, no reconeguda, de la nova llengua.

                                                                              Extret de Ferran Gadea,
                                                                              Literatura catalana medieval

B)      Respon les preguntes següents:
1.       Substtitueix les paraules en negreta per mots o expressions sinònimes.
2.       Defineix:  toponímia, onomástica, retraducció
3.       A  quina categoría gramatical pertanyen?
         Tanmateix, sovint, i , fins  i tot
4.       Durant aquesta època, quina llengua s’utilitza en l’escriptura?
5.       Per què és fàcil l’estudi del romanç d’aquest període?

                  Exercici 2

A)     Llegeix aquest fragment:
Jaume I col.laborà a consolidar el moviment renovador amb la introducció del català a la seva cancelleria al costat del llatí i en la redacció de la seva crònica; així va iniciar un camí ampliat per alguns  dels seus  successors erudits i mecenes. Potser podia tenir un interés nacionalista per refermar la situación d’independència completa dels seus Estats, enfront del llatí representant d’altres poders.

Quant a la primera definició de la llengua, es considera que la va fer un contemporani de Ramon Llull anomenat Jofre de Foixà, monjo redactor d’unes Regles de trobar dedicades a Jaume II, en utilizar per primer cop el nom de catalanesc, tan emprat després per Ramon Muntaner, aplicat a la llengua materna de l’autor per diferenciar-la del provençal.

Aleshores, va tenir lloc el procés de separació de la literatura en llengua catalana de la llatina i de la provençal, i es començà a adreçar al gran públic, al qual fins al S. XIII només s’havien dirigit en català alguns predicadors i els joglars que cantaven poemes per mercats i fires.
                                                                             Extret de Pierre Villar
                                                                                                       Història de Catalunya


B)      Respon les següents preguntes:
1.       Analitza sintàcticament la primera oració del text (subratllada en negreta).
2.       Substitueix les paraules en negreta per mots o expressions sinònimes
3.       Analitza morfològicament les següents formes verbals extretes del text:
        Aplicat, col.laborà, va iniciar, podía, començà
4.       Quina funció sintàctica realitzen, al text, els mots següents: aleshores, quant a, enfront, refermar.
5.       Explica per quina raó Muntaner usa el mot catalanesc.

                                              

Codi QR

<div id="qrcode"> <img src="https://www.codigos-qr.com/qr/php/qr_img.php?d=https%3A%2F%2Fsarria.salesianes.org%2F&am...