Ep, nois i noies!
A partir dels power points que hem vist a classe (La romanització, Història de la llengua I i Història de la llengua II) que teniu penjats a la wiki, resoleu els qüestionaris i exercicis següents (que també teniu a la wiki):
BREU HISTÒRIA DE LA
LLENGUA CATALANA (I)
Dels orígens al S. XIII
·
Encercla la resposta correcta:
1. Els romans desembaracaren a Empúries per
aturar:
a) Els ibers c) Els cartaginesos
b) Els celtes d) els grecs
2. Els mots trencar, blat, camí i llauna són:
a)
D’origen romà c) d’origen ibèric
b)
D’origen celta d) d’origen fenici
3.
Els topònims d’origen
basc es troven sobretot:
a)
Al Pallars i a la
Ribagorça c) al Rosselló i al Vallespir
b)
Al Berguedà i a la
Cerdanya d) a la plana de Vic i a la Garrotxa
4.
L’arribada dels àrabs es
va produir:
a)
L’any 711 c) l’any 476
b)
L’any 496 d)
l’any 989
5. Els topònims Alcàsser, Albaida, Alboraia són:
a) Iberobascos c)
germànics
b) Àrabs d)
llatins
6.
Quan parlem de la
Catalunya Vella, ens referima una zona que comprèn poblacions com:
a)
Tortosa c)
Mallorca i València
b)
Barcelona i Girona d) Pallars i
Ribagorça
7. Els germanismes
i els arabismes són elements de :
a) Substrat c)
adstrat
b) Superstrat d)
romanització
8.
La dominació visigòtica
no va arribar a:
a)
Les Balears c) al País Valencià
b)
Al Rosselló d) a la Catalunya Vella
9.
Els arabismes són
nombrosos a:
a)
L a Catalunya Nova c) La Catalunya
Vella
b)
Al País Valencià d) al Rosselló
10.
Els textos escrits íntegrament en català apareixen:
a)
A la segona meitat del S.
XI c) a la primera meitat del
S. X
b)
A la segona meitat del S.
XII d) a principi del S. XIII
11.
Els Usatges de Barcelona és un text:
a)
Religiós c)
històric
b)
Comercial d)
jurídic
12.
El creador de la prosa
catalana va ser:
a)
Jaume I c)
Ramon Llull
b)
Bernat Desclot d) Ramon
Muntaner
13.
El registre de l’estil
del Llibre dels Feits és:
a) Narratiu b) històric
b) Col.loquial c)
jurídic
14.
La poesía popular
adreçada al gran públic era patrimoni:
a)
Dels trobadors c) dels
joglars
b)
Dels poetes d) dels
eclesiàstics
15.
De totes quatre
Cròniques, la més objectiva és la de:
a)
Ramon Muntaner c) Jaume I
b)
Pere el cerimoniós d) Bernat Desclot
16.
La poesía provençal va
sortir dels ambients:
a)
Burgesos c)
eclesiàstics
b)
Cortesans d)
populars
A) Llegeix aquest fragment:
El período intercalat entre els
segles vuitè i onzè suposa un dels
capítols més obscurs i alhora suggerents de la historia cultural i
lingüística d’Europa . El “confinament” del romanç com a llengua del carrer,
allunyat de la vida oficial i per tant de l’escriptura, fa que esdevingui
difícil estudiar-ne la problemática. Tanmateix, la realitat lingüística
s’imposa . I aconsegueix, a través dels errors i les falles dels escrivans, emergir en la documentació notarial.
Sovint, al cronista d’un esdeveniment o
al notari d’un acte públic, se li escolen en la redacció mots, girs
sintàctics o noms que pertanyen a la llengua oral. Especialmente en els àrees de la toponímia o de l’onomàstica,
l’idioma es resisteix al procés de retraducció. De fet, les nostres escletxes o
petjades lingüístiques emergeixen a contracor; delaten la impericia d’un lletrat. I
el testimoniatge coneix un valor superior en evidenciar les falladles, fins i
tot d’aquelles persones que tenen l’obligació de conèixer a la perfecció el
llatí. Els testimonis són proves innegables
d’una presènncia pública, no reconeguda, de la nova llengua.
Extret de Ferran Gadea,
Literatura
catalana medieval
B) Respon les preguntes següents:
1. Substtitueix les paraules en
negreta per mots o expressions sinònimes.
2.
Defineix: toponímia, onomástica, retraducció
3. A
quina categoría gramatical pertanyen?
Tanmateix,
sovint, i , fins i tot
4.
Durant aquesta època, quina llengua s’utilitza en l’escriptura?
5. Per què és fàcil l’estudi del romanç d’aquest període?
A) Llegeix aquest fragment:
Jaume I
col.laborà a consolidar el moviment renovador amb la introducció del català a
la seva cancelleria al costat del llatí i en la
redacció de la seva crònica; així va iniciar un camí ampliat per alguns dels seus
successors erudits i mecenes. Potser podia tenir un interés nacionalista
per refermar la situación
d’independència completa dels seus Estats, enfront del llatí representant
d’altres poders.
Quant
a la primera definició de la llengua, es considera que la va fer un
contemporani de Ramon Llull anomenat Jofre de Foixà, monjo redactor d’unes Regles de trobar
dedicades a Jaume II, en utilizar per primer cop el nom de catalanesc,
tan emprat després per Ramon Muntaner, aplicat a la llengua materna de
l’autor per diferenciar-la del
provençal.
Aleshores, va tenir lloc el procés de separació de la literatura en
llengua catalana de la llatina i de la provençal,
i es començà a adreçar al gran
públic, al qual fins al S. XIII només s’havien dirigit en català alguns
predicadors i els joglars que cantaven poemes per mercats i fires.
Extret de Pierre Villar
Història
de Catalunya
B) Respon les següents preguntes:
1. Analitza sintàcticament la
primera oració del text (subratllada en negreta).
2. Substitueix les paraules en
negreta per mots o expressions sinònimes
3. Analitza morfològicament les
següents formes verbals extretes del text:
Aplicat, col.laborà, va iniciar, podía,
començà
4.
Quina funció sintàctica realitzen, al text, els mots següents: aleshores, quant a, enfront, refermar.
5.
Explica per quina raó Muntaner usa el mot catalanesc.