dijous, 17 de desembre del 2015

LA BARCELONA MEDIEVAL (GINKANA)


LA BARCELONA MEDIEVAL
Hi fem una passejada?

Material necessari:




Algunes indicacions


  1. És imprescindible que porteu el mapa de Barcelona durant tota l’activitat.
  2. Heu de passar els controls plegats. Cal que us feu una foto-testimoni que heu passat per tots els llocs que se us indiquen.
  3. No hi ha un sol recorregut. Podeu fer l’itinerari com vulgueu i en l’ordre que vulgueu. L’únic imprescindible és passar per tots els carrers i llocs, fer-ne una foto i/o seguir les indicacions de la prova i apuntar l’hora en què hi heu passat.
  4. El qüestionari el trobareu al dossier “La Barcelona medieval”( a "la nostra wiki").
  5. El material recollit (fotos i qüestionari) el farem servir en tornar de vacance.
  6. No us separeu ni perdeu el plànol!
  7. Ens tornem a veure a les 13h. al mateix lloc de la sortida (BARCINO)
  8. Bona sort i...que ho passeu bé!


diumenge, 22 de novembre del 2015

PROVA T.3

RECORDEU!!!
!

Per repassar els continguts de la propera prova  no oblideu el MÉS IMPORTANT:

LITERATURA

1. LITERATURA GREGA:
- Homer i la Ilíada i l'Odissea 
- Sòfocles i el cicle de Tebes (Antígona).

 2. LITERATURA LLATINA:
- L'èpica, Virgili i l'Eneida 
- la lírica , Horaci i els tòpics literaris

LLENGUA

1. FONÈTICA I ORTOGRAFIA DE LA VOCAL NEUTRA
2. FONÈTICA I ORTOGRAFIA DE O/U ÀTONES
3. Accentuació i  dièresi.

dissabte, 21 de novembre del 2015

La literatura Antiga 6


Per saber-ne més sobre...




ELS DÉUS OLÍMPICS
GREC
ROMÀ
Característiques
Atributs
ZEUS
JÚPITER
Déu suprem, governa el cel i els seus fenòmens atmosfèrics
El llamp, el ceptre, el tro,l’àliga i el toro.
POSIDÓ
NEPTÚ
Déu del mar i de les aigües, també de la terra en moviment de la superficie i dels terratrèmols.
El trident i el cavall
HADES
PLUTÓ
Déu del món subterrani i dels morts
El xiprer
HERA
JUNO
Esposa de Zeus, protectora del matrimoni
La diadema i el mant. El paó reial.
DEMÈTER
CERES
Deessa de l’agricultura
La falç. La grua i les espigues.
HÈSTIA
VESTA
Deesa de la llar
La torxa
ATENEA
MINERVA
Deessa de la saviesa i de la guerra defensiva. També d’algunes arts i tècniques.
El casc i l’ ègida. L’òliba i l’olivera.
HEFEST
VULCÀ
Déu del foc artesà, la técnica i els metalls.
La Farga i el Martell.
AFRODITA
VENUS
Deessa de l’amor i la bellesa femenina
La coloma. La poma.
ARES
MART
Déu de la guerra
El casc. Les armes. El gos  i el buitre.
HERMES
MERCURI
Déu missatger dels Déus, protector del comerç, dels viatges i dels lladres.
Sandàlies alades. Barret. Caduceu
DIONÍS
BACO
Déu del vi i el banquet, de la festa i del teatre.
El tirs. La pantera. El cérvol. La vinya. L’heura.
APOL.LÓ
APOL.LÓ
Déu de les arts, l’adivinació, la medicina, la llum i el sol
La lira. L’arc i les fletxes. El sol. El cigne i el llorer.
ÀRTEMIS
DIANA
Deessa de la natura, dels animal salvatges i de la caça. Representa la llum de la lluna.
L’arc i les fletxes. La lluna. El cérvol. L’óssa


dissabte, 7 de novembre del 2015

Literatura Antiga 5












ANTÍGONA



CREONT: (A Antígona). I tu que acotes el cap a terra, afirmes o negues haver realitzat aquests actes?
ANTÍGONA: Afirmo haver-ho fet. Mai no ho negaré.
CREONT: Digues-me, amb brevetat, sense ambigüitats: coneixes l'edicte que prohibia realitzar aquesta acció?
ANTÍGONA: El coneixia. per què no l'havia de conèixer si era ben públic?
CREONT: I tanmateix has gosat transgredir les lleis?
ANTÍGONA:  Perquè no era Zeus qui me les dictava, ni mai la Justícia que té el seu estatge entre els déus subterranis no ha ordenat lleis semblants entre els homes. No creia tampoc que les teves lleis, les lleis d'un home mortal fossin tan fortes que donessin la possibilitat de transgredir les lleis no escrites i imperibles dels déus, perquè aquestes tenen validesa no d¡avui, ni d'ahir, sinó de sempre i ningú no sap des de quan existeixen. Jo no tenia intenció de presentar-me a la Justícia dels déus per transgredir-les, enduta per la por a les decisions de qualsevol home. Que havia de morir ja ho sabia, per què no?, encara que tu no haguessis fet la proclama. I si moro abans de temps, jo penso que és un guany, i a qui, com jo, viu entre infortunis, per què no li ha d'ésser un guany la mort? I que m'ateny aquesta malastrugança no és per a mi gens dolorós. En canvi, si comportés que un fill de la meva pròpia mare mort restés insepult, això sí que m' entristiria.les teves amenaces, en canvi, no em preocupen. I si ara et sembla una bogeria això que he fet, tal volta el boig és el jutge que em condemna per boja.


1. Quines són les lleis que entren en conflicte en aquesta tragèdia?
2. Digues quina de les lleis definides a l'activitat anterior és més important per a Antígona. Com ho demostra?
3. Descriu les qualitats que Antígona posa de manifest en l'obra.
4. Explica per què creus que elpersonatge d'Antígona ha tingut tant de relleu en el teatre universal.

dijous, 5 de novembre del 2015

Literatura antiga 4


EL CICLE DE TEBES



Èdip Rei és una tragèdia grega escrita per Sofòcles. Tota l’acció es desenvolupa a la ciutat grega de Cadmos també coneguda amb el nom de TebesÈdip era fill de Laios i Iocasta. Quan era petit un endeví va predir que ell mataria al seu pare i  es casaria amb la seva mare. Per tal d’evitar la profecia el van abandonar a les muntanyes però va ser trobat i cuidat per un pastor fins que es va fer gran.


La història diu que Tebes era governada pel rei Laios fins que un dia va ser assassinat  i un esfinx va passa a dominar la ciutat. L’esfinx es va col·locar a l’entrada de la ciutat i formulava una endevinalla a tots aquells que volien passar, si no donaven la resposta correcta eren assassinats per la bèstia. La ciutat va estar dominada per l’esfinx fins que un dia Èdip va respondre l’endevinalla i va matar a l’esfinx, d’aquesta manera va ser coronat com a rei de Tebes i maridat amb la jove vídua de Laios: Iocasta.

 Més endavant la pesta arriba a la ciutat. El rei va demanar a l’oracle la solució d’aquest problema i l’oracle li va contestar que només es solucionaria quan es trobes el culpable de la mort del Rei Laios. Així que Èdip fa cridar a l’endeví Tirèsies perquè li reveli la veritat i li digui qui és el culpable. En un principi l’endeví es mostra contrari a dir la veritat, i Èdip l’acusà de ser el culpable de l’assassinat però Tirsies l’acusa a ell de ser l’assassí i el rei acusa al seu cunyat Creont, de voler el regnat de Tebes.

Iocasta`, l’esposa d’Èdip para la discussió i li explica al seu marit que per evitar la profecia van abandonar al seu fill a una muntanya. Èdip se’n recorda d’haver matat a un home durant el seu exili i se n' adona de la seva culpabilitat. Però arriben les noticies de que el pare adoptiu d’Èdip ha mort de vell fent que no es compleixi la profecia, però un dels criats li confessà que en realitat ell era un fill adoptat ja que va ser abandonat per un criat de Laios. Èdip va a buscar aquest criat que al final li acaba confessant la veritat . Mentrestant Iocasta en vista del compliment de la profecia es suïcida. Èdip en veure aquesta situació es va treure els ulls i s’exilià seguint una vida de vagabund, Creont serà el nou rei de Tebes. I Creont, en assumir la regència,  expulsa Èdip de la ciutat, que marxa a l'exili acompanyat de la seva filla Antígona: ella guiarà al seu pare cec fins a la mort. Mentrestant, Etèocles i Polinices decideixen alternar-se  en el tron de Tebes un any l'un i el següent, l'altre. Comença el govern Etèocles, però al cap d'eun any es nega a cedir el lloc al seu germà i el fa fora de la ciutat. Polinices es refugia a la cort d'Adrast, rei d'Argos, i el convenç per emprendre una campanya militar contra Tebes per recuperar-ne el tron. Els germans s'enfronten en batalla i moren tots dos. Antígona, que havia tornat a Tebes en morir Èdip, presencia la mort de tots dos. Després d'aquests fets, Creont torna a fer-se càrrec del govern de la ciutat. I prohibeix enterrar Polinices per traïdor. Antígona, es rebel.la i decideix donar sepultura a tots dos germans. Tot plegat serà l'argument de la tragèdia Antígona, també de Sòfocles.


dijous, 29 d’octubre del 2015

L'Edat Antiga 3

La literatura llatina
Image result for literatura romana


Cap als segles II-I aC, quan l'esplendor de la cultura grega ja feia temps que havia començat a decaure, una nova civilització va prendre el relleu: ROMA. Aquesta petita ciutat d'Itàlia va anar estenent progressivament els seus dominis fins a esdevenir la primera potència militar, política i cultural d'Occident.
La literatura romana rep l'herència de la cultura grega, i la continua imprimint-hi el seu caràcter propi. Els autors llatins segueixen els models dels gèneres literaris grecs, però adapten els temes a les seves tradicions i llegendes.




L'ÈPICA
Virgili (70-19Ac) és el principal representant de l'èpica llatina. Considerat el poeta nacional de Roma per la seva obra més important, l'Eneida. L'emperador August li va encarregar que escrivís un poema èpic que relacionés la família imperial amb l'heroi fundador del llinatge romà, Enees. 

L'Eneida narra els orígens mítics de la raça romana en dues parts. La primera part, inspirada en L'Odissea (Homer), narra el viatge de l'heroi a itàlia. La segona part, inspirada en L'Ilíada,  narra l'arribada al Laci, les lluites per territori i la fundació de Lavínium, ciutat on viuran Ròmul i Rem, els fundadors de Roma.




LA LÍRICA
(gènere literari a què pertanyen els poemes que expressen els sentiments i pensaments dels poetes).
La millor poesia lírica de la literatura llatina es produeix entre els segles I aC i dC. els seus màxims representatants són Càtul, Horaci i Ovidi.

Horaci (65-8aC) va ser com Virgili, un poeta de la cort d'August, que sempre l'admirà i el respectà. De les seves obres en destaquen les  Odes i els Epodes, on canta la vida quotidiana, el gaudi dels petits plaers, l'amor, el pas del temps... D'Horaci provenen dos grans tòpics literaris: el carpe diem, que expressa la fugacitat de la vida i la necessitat de gaudir del present; i el beatus ille, que manifesta l'ideal d'una vida en contacte amb la natura, lluny dels negocis humans.



Els tòpics literaris o llocs comuns heretats de la tradició són el conjunt de motius temàtics que els nostres poetes cultes, (i en alguns casos, els anònims populars) utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària. Els tòpics més presents són:

Tempus fugit: "El temps passa massa depressa". Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.
Carpe diemtema de la literatura clàssica, reprès pels poetes del Renaixement que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten a viure amb intensitat i plaer.



- Beatus illeTema de la poesia del Renaixement, provinent del model llatí d'Horaci. És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla i perfecta.
Collige, virgo, rosas"Agafa, verge, roses". La joventut i la bellesa són passatgeres i, per això, cal gaudir-ne abans que el temps no ens les prengui.
Ubi sunt"On són? Què se n'ha fet?" És el lament de les joies i  dels èxits del passat perdudes amb el pas del temps i que no han de tornar. Es tracta d'una mirada nostàlgica cap al passat."Qualsevol temps passat, va ser millor".
Puer senilis"El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove". Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.





L'Edat Antiga 2

LES LITERATURES ORIENTALS

La literatura oriental que més ha influït en la civilització europea és l'hebrea.  Els hebreus eren un poble semític que s'instal.là a Palestina fa més de tres mil anys. Són els creadors de la Bíblia, un text fonamental, ja que esdevingué la base de les religions jueva i cristiana. 
La redacció de la Bíblia es va iniciar uns mil anys abans de crist i es va acabar al S. I o II dC.


LA LITERATURA GREGA
Si la literatura hebrea determina les creences religioses d 'Europa, la cultura grega és el bressol  de la civilització occidental, tant pel fa als sistemes polítics, com al pensament filosòfic  i a la literatura i  l'art.

La font d'inspiració de la literatura grega és sobretot la mitologia. Els mites són narracions que expliquen l'origen del món, dels fenòmens naturals, de les tradicions...així com les gestes de Déus i herois. Els mites relacionats amb la guerra de Troia i amb Tebes són els que més sovint han estat tractats pels autors grecs, sobretot a l' èpica i al teatre. Els principals gèneres literaris de la tradició europea tenen el seu origen a Grècia. El més antic és l'èpica.

La literatura occidental s'inaugura amb dos poemes èpics atribuïts a HomerLa Il.liada l'Odissea. El tema del qual parteixen els dos poemes és la guerra de Troia, que enfrontà durant deu anys grecs contra troians.



Pel que fa al teatre occidental, tant la tragèdia com la comèdia, va néixer a Grècia, a partir del culte a Dionís, déu del vi. La tragèdia grega assolí el seu apogeu al S. V aC, a Atenes, amb les obres d' Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

La tragèdia gira a l'entorn d'un conflicte generat pel destí i les passions humanes, amb personatges elevats (déus, herois, reis...) que es veuen abocats a un final tràgic. la lluita contra allò que és irremeiable és el nucli de les grans tragèdies gregues.

dijous, 22 d’octubre del 2015

L' EDAT ANTIGA

EXPLICAR EL MÓN A TRAVÉS DEL MITE



Al llarg de la història, totes les cultures s'han preguntat sobre els grans enigmes de la humanitat: quin és l' origen de la vida? Què s'esdevé després de la mort? Existeix el més enllà? Quin és el sentit de l'existència?

Unes i altres, segons els moments i les circumstàncies històriques, han donat respostes diferents als mateixos interrogants.

Si l'home modern busca respostes a través de la ciència, com a sistema interpretatiu per entendre el món, l'home de l'edat antiga s'explicava la realitat a través del mite. I el mite no és tan sols un conjunt de relats fabulosos sobre déus i herois, no és tan sols una manera d'explicar l'origen del món i de tot allò que pren vida. El mite és un sistema simbòlic que, a través de la màgia de la paraula i de la creativitat més esplèndida, ens remet a la bellesa, a la més bella literatura.

QUÈ ENTENEM PER LITERATURA ANTIGA?

L'Edat antiga és el període que comprèn des de les primeres civilitzacions, sorgides pels volts del 3000 aC, fins al S. V dC, data  de la caiguda de l 'Imperi romà.

- Els pobles de l'Orient creen les primeres mostres literàries. Es caracteritzen per l'abundància d'elements simbòlics i fantàstics. Les literatures més destacades són:
      1. La literatura índia: arriba al món occidental a través dels àrabs.
      2. La literatura hebrea: la Bíblia n' és el llibre principal, que estableix la base de les creences religioses de la civilització occidental.

- Els pobles d'Occident creen la literatura grecoromana i constitueixen l'origen de la literatura europea. Grècia estableix les bases de l' occident europeu en tots els àmbits (literari, filosòfic, polític, científic...) i Roma en serà l'hereva i continuarà l'obra feta pels grecs.

QUÈ ÉS UN TÒPIC LITERARI?

Els escriptors de tots els temps han escrit sobre allò que preocupa l'ésser humà: la mort, el pas del temps, l'amor, la bellesa, la concepció de la natura, el sentit de la vida... Aquests són els temes literaris per excel.lència, que els grecs i els romans ja van tractar abundantment i sàvia. Un tòpic literari és una frase esteriotipada que recull un sentit  relacionat amb un d'aquests temes.  Per exemple, tempus fugit, fa referència al pas irremeiable del temps, font de preocupació per a tots els humans.




Control T1(B)

Estimats, us recordo els continguts per preparar la propera prova:

(al llibre)
- Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols
- Usos del SER i ESTAR
- Per , per a, per què, perquè i per a què.

(al bloc i a la wiki = "la nostra wiki"- apunts de llengua)
- Mals usos del LO neutre (formes correctes).
- Morfologia del substantiu (formació del femení i del plural)
- Noms amb significat diferent segons el gènere.
- Determinants i quantificadors.

Mireu-vos-ho tot, treballeu els exercicis i estudieu!!!

(i com que sou uns alumnes molt espavilats i en sabeu més que no us penseu... us anirà molt bé!!!)

Ànims!!!

dimarts, 13 d’octubre del 2015

ABREVIATURES, SIGLES I SÍMBOLS

Què? Heu pogut llegir ja la meva carta? I els exercicis, els heu fet? Posem que sí, va!
Us proposo un repasset sobre les abreviacions. Tan fàcil com fer-hi un clic al "quadern digital" i afegir correctament les dades que us demanen. 
Per accedir-hi, proveu amb l'usuari i contrasenya  que teniu assignats per edebé. Si no... proveu d'entrar amb el codi i contasenya del professor...




(Pitgeu aquí!)


RECORDEU: L'abreviació és la representació reduïda d'una paraula. Les abreviacions poden ser abreviatures, sigles, acrònims i símbols. Però quina diferència s'estableix entre cada una d'elles?  Què les caracteritza?

1. Un cop hàgiu vist l'animació, feu els exercicis que sobre ABREVIACIONS proposa el quadern digital i comproveu les vostres respostes.

RECORDEU, A MÉS A MÉS QUE...

Aquests dies hem treballat els diferents significats que poden tenir les paraules; què són la polisèmia i la homonímia, i les paraules homòfones i homògrafes.  
I si les treballem una mica més? Continueu al Quadern Digital i feu els exercicis corresponents a la formació de mots. Un cop enllestida... per què no proveu amb l'activitat final? Comprovareu, d'aquesta manera, què en sabeu i què no. 
Ànims i a treballar una mica!






dilluns, 12 d’octubre del 2015

CARTA ABREUJADA, QUE NO BREU




Als. estimats,
 M'adreço a vosaltres via bl. p. abs. de la meva persona i donada la impossibilitat de veure-us en viu i en directe. És per això que prenc la disposició que la prf. que n'és  la meva supl. posi en el vostre coneixement alguns ex. que bé us aniria de fer, per tal de practicar aquest garbuix de les sigles i els acrònims. Pot arribar, fis i tot, a ser divertit.
Espero que prox. puguem estar en contacte (ni que sigui via bl.) i que desvetlleu les meves abreviatures  i indicacions que ara us trameto.
Feu els ex. que us proposo, a consciència, i no tindreu problemes. Si emmalaltíssiu per tant empatx de sigles, us puc adreçar al CAP més prox. a l'esc.
Tot esperant que el deliri no us porti a l'agressió, aconsello a la nostra Magfca. Sra. Dra. de recordar-vos l'existència dels CP. i de les clin. de salut mental (per si el cas és molt greu).
V/, estimats, i agafeu el brau per les banyes!

Att.

Mjo

PD (us deixo l'adreça on podreu fer els exercicis,  trobar el codi per desxifrar la carta i enviar-me algun missatge ... que això és molt avorrit!

http://www.gencat.cat/justicia/llengjur/teoria/tema10.html )

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Codi QR

<div id="qrcode"> <img src="https://www.codigos-qr.com/qr/php/qr_img.php?d=https%3A%2F%2Fsarria.salesianes.org%2F&am...