http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/index383e.html?vgnextoid=b619d5e5d74d6210 (PER SABER-NE MÉS SOBRE LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES DE REIS CATALANS)
1. El 'Llibre dels feits' canvia de cap a peus el panorama historiogràfic català. La crònica de Jaume I és certament innovadora. Fins a aquell moment, els textos es limitaven a fer una breu crònica genealògica. En canvi, el 'Llibre dels feits' és un relat extens i farcit de detalls amb un protagonista absolut, que és a la vegada autor i narrador: Jaume I (1208-1276).
El rei escriu en primera persona sobre la seva vida. Ara bé, no hem d'imaginar-nos el rei assegut, concentrat, ploma en mà. El rei dicta els fets a algun escrivent i, per tant, és el responsable de tot el que s'escriu. Quan narra la història, ho fa conscient que el públic són oients i no lectors. I aquesta és una altra peculiaritat de la primera de les cròniques: té un alt nivell d'oralitat i hi ha molts diàlegs, frases inacabades i errors sintàctics. Tot i així, el rei no perd mai de vista que fa un llibre i es preocupa que hi hagi una estructura, amb unes parts ben definides.
Jaume I comença la redacció del 'Llibre dels feits' el 1270, quan ha arribat al zenit del seu prestigi. El rei sap com és d'important el moment que viu i decideix deixar-ho tot lligat i ordenat. En els relats reflexiona sobre la vida, justifica algunes decisions, passa comptes i, sobretot, perpetua la memòria. En aquest sentit, malda per superar els avantpassats, alhora que hi mostra una gran fidelitat.
El rei vol transmetre una bona imatge. Per a la història vol deixar l'empremta d'un monarca cristià, heroic i cavaller. Desitja que tothom el recordi com l'home que ha conquerit els territoris de Mallorca i València i obvia aquells fets que creu que el poden perjudicar, com la política matrimonial. En canvi, dóna rellevància a alguns aspectes de la intimitat, com l'insomni que pateix o algunes discussions que té amb els fills que l'han de succeir.
2. El 'Llibre del rei En Pere' s'escriu entre el 1283 i el 1288 i té dues parts. La primera, i més breu, està dedicada als avantpassats de Pere el Gran. La segona, que és molt més extensa, gira a l'entorn del brevíssim regnat del rei (1276-1285) i la guerra i la victòria contra el rei Carles d'Anjou i el regne de França.
La intenció de l'autor era, inicialment, donar la seva visió dels orígens de la Corona d'Aragó, seguint el model que havia creat Jaume I. No obstant això, a mesura que avança el relat, es concentra més en la figura de Pere II.
A diferència de les cròniques anteriors, Desclot no s'erigeix en un testimoni dels fets que narra. Tan sols en una ocasió recorre al 'jo he vist'. Un altre tret que el diferencia dels altres cronistes és que porta a terme una acurada tasca de documentació i aquesta peculiaritat el converteix en un dels millors historiadors de l'edat mitjana.
Però, qui és aquest escrivent? El nom no apareix en cap document del regnat de Pere el Gran i, per tant, no pot ser un funcionari de la cúria reial, ja que si ho fos sortiria mencionat en algun lloc. Tot fa pensar que Desclot és un pseudònim i que el veritable nom de l'autor del 'Llibre del rei En Pere' és Bernat Escrivà, que procedia d'una família del mas Es Clot (Rosselló). El cognom Desclot, doncs, designava el lloc d'origen i va ser substituït per Escrivà, que al·ludia a l'ofici d'un membre de la família. D'aquesta manera s'explicaria també la deferència que tenia Desclot envers un personatge de la segona de les cròniques, Bernat Escrivà, mort durant una batalla.
3. La tercera crònica comença a prendre forma el 15 de maig de 1325 a la població de Xivella. L'autor era Ramon Muntaner (1265-1336). Muntaner havia viatjat molt i havia recorregut el Mediterrani de punta a punta. El 1285 havia marxat de la seva ciutat, Peralada, arrasada pel foc. Muntaner havia servit els monarques de les diferents dinasties catalanes, havia participat activament en molts esdeveniments, havia tingut càrrecs oficials i, el que és més important, va ser un dels protagonistes de molts dels fets relatats a la crònica.
Muntaner va ser un home just i un testimoni directe de tot el que narra. Per tant, en un principi, tot el que hi relata deu ser força real. El cert, però, és que menteix des del primer capítol. Muntaner manipula sistemàticament tota la història. Omet, transforma els fets i s'equivoca. Tot plegat ho amaneix amb l'escriptura popular i utilitza fórmules com ara 'jo ho sé', 'us prometo'..., que reafirmen la presència d'un jo que vehicula tota la narració. De fet, el narrador emergeix de manera omnipotent i poderosa.
Muntaner va estar vinculat a la monarquia al llarg de la vida. Als deu anys ja acompanyava el seguici del rei Pere el Gran i continua al costat dels reis catalans fins al moment d'escriure el 'Llibre de Ramon Muntaner'. Era un entusiasta dels reis i aquest fervor traspua per totes les pàgines del relat. Els monarques catalans es transformen, sota la ploma de l'escriptor, en éssers infal·libles i sobrenaturals. Són homes que han estat escollits i protegits per Déu. Muntaner se sentia partícip de la sacralitat dels reis catalans i estava convençut que era el portador d'una Veritat Suprema. La seva missió era transmetre-la.
L'escriptor no dissimula les intencions polítiques. En tot moment glorifica totes les branques de la monarquia catalanoaragonesa. En aquest sentit, introdueix consells pràctics i reflexions polítiques.
4. Crònica de Pere III, el Cerimoniós: A través de les cròniques, Jaume I, Pere I i Pere II han passat a la història com a monarques que eren grans herois i cavallers. Pere III, en canvi, va ser un rei amb una personalitat molt complexa. Estava obsessionat pels avantpassats i maldava per imitar-los i superar-los. Per això va voler que s'escrivís la història dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. De fet, Pere III imita la fórmula del 'Llibre dels feits' que havia fet Jaume I per escriure el 'Llibre en què es contenen tots els grans fets que s'han esdevingut a la nostra Casa, dins el temps de la nostra vida, començant a la nostra naixença', que deixa enllestit entre el 1375 i el 1383.
Com la de Jaume I, la crònica de Pere III està escrita en primera persona. Un altre tret en comú entre ambdues cròniques és que al 'Llibre del Rei Pere III' abunden les observacions personals i predomina la visió que té el monarca de la història contemporània.
Hi ha, però, importants diferències. Al 'Llibre dels feits' el narrador és un triomfador, un conqueridor. En canvi, a la seva crònica, Pere III apareix com un rei que intenta ser com els seus antecessors. Jaume I és un creador i Pere III, un bon organitzador. Els escrivans preparaven els textos de la crònica, que més tard el rei revisava, corregia i refeia.
En el 'Llibre del Rei Pere III' s'empra un estil ric i clar, s'hi traspua una gran maduresa i la tècnica és molt entenedora. Al contrari dels predecessors, en cap moment defuig la claredat. La darrera de les cròniques conté episodis d'un alt valor literari i es recreen atmosferes d'una gran tensió narrativa. Malgrat tot, la crònica de Pere III no ha tingut mai la mateixa consideració bibliogràfica que les tres anteriors. La raó d'aquest menysteniment és la visió que es té del rei Pere III i de la seva època. Aquest monarca, però, no podia retratar els valors èpics i cavallerescos que sortien als llibres de Jaume I, Desclot i Muntaner. A la seva època, tots aquests valors havien passat a la història.
