FRICATIVES ALVEOLARS

Lletres s, ss, c, ç, z

Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.

Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals	-s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa…	Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi… Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans	-dins-: endinsar -fons-:enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraula	z-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonant	Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals.	-z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…

Ortografia de la essa sorda
A principi de paraula: s, c	s-: sabata, seient, síndria, sucre…	Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor… Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
	c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç	-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
	-c-: àcid, facècia, places, recinte…
	–ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç	-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
	-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…

 Quadre resum de la s sorda i s sonora

Per practicar (obre els enllaços en una pestanya nova amb el botó dret del ratolí)

Nodes 2	234	235 (22)	236 (23)	237 (24)	238	239 (25)
	240 (26)	262 (27)	263	264	265 (28)	266
Nodes 4	440	442	443	444	445	446
	447	448	449
Enxaneta	43	55	56	57	64	68
	69	254	255

Dictats en línia

Elemental B1

Intermedi B2

OCLUSIVES FINALS

Lletres p/b, t/d i c/g

Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula:

esquerp

superb

set

fred

arc

llarg

Normes d’ortografia

A final de paraula
Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amic	Excepcions– adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, mag, demagog, pedagog… – Femenins acabats en –itud (solitud, plenitud) i –etud (quietud, inquietud).
Darrere d’una vocal àtona, s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: àrab, pàl·lid, càstig, príncep, dipòsit, músic.	Excepcions ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec, rònec…
Darrere d’una consonant s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: superb, covard, alberg, llarg, serp, desert, remolc.	ExcepcionsLa primera persona d’alguns verbs: vinc, aprenc, comprenc, encenc, entenc, pretenc, tinc, …

A final de síl·laba
Caldrà tenir en compte els grups gràfics següents:
ad-	adjuntar, adjudicar, admetre, advocat, adversitat
ab-	abdicar, abdomen, absent, absolut, abstracte, absurd, absoldre
ob-	objecte, objectiu, obtenir, observar, obscur, obvi, obviar
sub-	subjecte, subministrar, submarí
subs-	substituir, substitut, substància, substrat
cap-	capçal, capgirar, capbussar-se, capficat
cab-	cabdal, cabdell, cabdill
-bt-	dissabte, sobte, dubte, subtil
-pt-	acceptar, apte, captiu, escriptor, escriptura, recepta, repte
-cc-	accent, accelerar, succeir, succés, acceptar, objecció
-ct-	tracte, adjectiu, recte, pacte, delicte, districte, objecte
-gg-	suggerir
-gm-	augment, enigma, fragment
-gn-	cognom, signar, regnar, sagnar, digne
-dd-	addicte, addicció, adduir
-tm-	setmana, sotmetre
-tll-	espatlla, ametlla, butlletí, ratlla, motlle, batlle

L’emmudiment de les lletres d i t finals

Excepte en valencià i balear, les lletres d i t no es pronuncien a final de paraula en els grups –nd, –nt o –lt.

Noms	Adjectius	Adverbis	Gerundis
estand, dividend, insult, revolt, brillant, detergent, laberint, conjunt	fecund, profund, malalt, ocult, constant, content, distint, adjunt	constantment, malament, normalment, pobrament	cantant, perdent, dormint, servint

Les formes tan/tant i quan/quant

tan	– És un adverbi i s’utilitza per a les comparacions. – Sempre s’escriu davant d’un adjectiu o d’un altre adverbi	Ella és tan intel·ligent com tu. Fes-ho tan bé com sàpiques.
tant	– Indica quantitat i va seguit d’altres classes de paraules o va al final d’una frase.	Ha corregut tant que ha quedat esgotat. M’agrada tant!
quan	– Indica temps – Es pot substituir per una expressió temporal com “a quina hora”, “quin dia”, etc.	Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD
quant	– Indica quantitat – Es pot substituir per una expressió com “quants n’hi ha”, “quants han arribat”, etc.	Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall?

Embarbussaments

Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.

Tinc cinc fills tísics i prims, i amics i íntims, vint-i-cinc.

Duc pa sec al sac, m’assec on soc i el suco al suc.

—En quin tinter tens tinta, Anton? —Tinc tot de tinta en tots els tinters.

—Que fi que fa el cafè el cafeter Delfí. —I al cafeter Delfí, qui li fa el cafè?

Per practicar

Nodes 2	131	132	133	135	136	137	138	139	140	141
	159	160	161	162	163	164
Nodes 4	348	350	352	353	354	355
Ampliació	001	002	003

Dictats en línia

Elemental B1

Intermedi B2