La LÍRICA TROBADORESCA (I)

ELS GÈNERES TROBADORESCOS 

CANÇÓ I EL SIRVENTÈS

El dia que us vaig veure (fragments)

El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada,

quan us plagué deixar-vos veure per mi,

vaig apartar del meu cor tot altre pensament

i es feren ferms tots els meus volers en vós (…).

Perquè la gran bellesa i l’agradable tracte

i els mots cortesos i l’amorós olaer que sabeu fer

m’arrabassaren el seny en manera que

des d’aleshores, senyora gentil, no el puc recuperar (…).

I és que us amo, senyora, tan lleialment

que Amor no em dóna poder per amar-ne una altra (…).

Ai!, tant de bo fos ja l’hora, senyora, que veiés

que per pietat em volguéssiu honorar tant

que només us dignéssiu a anomenar-me amic.

                               GUILLEM DE CABESTANY

GUILLEM DE CABESTANY (1162-1212)

                LLEGENDA DEL COR MENJAT ( adaptació)

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la contrada del Rosselló, que confina amb Catalunya iamb el Narbonès. Fou molt avinent de la persona, molt preuat per les armes, la cortesia i el servei. A la seva contrada hi havia una dama que es deia madona  (dompna) Soremonda, muller (moiller) d’en Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble (gentils), ric, dolent (mals) , brau , fer i orgullós. En Guillem de Cabestany amava la dama per amor i d’ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, alegre (gaia), gentil i bella, el volia més que res del món. I això fou dit a En Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home irat i gelós, inquirí tot el fet i sabé que era cert, i féu guardar la seva muller. S’esdevingué un dia que Ramon de Castell Rosselló es trobà amb Guillem de Cabestany, que anava sense companyia, i el matà; féu-li treure el cor del cos i féu-li tallar el cap; i el cor el féu portar a casa seva, i el cap també; i féu rostir el cor i cuinar a pebrada i el féu donar a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué menjat, Ramon del Castell Rosselló i digué: “Sabeu què heu menjat?! I ella digué: “No, però m’ha semblat una vianda molt bona i molt saborosa”. I ell li digué que era el cor (cors) de Guillem de Cabestany el que havia menjat, i perquè ho cregués féu portar el cap davant d’ella. Quan la dama va veure  i va oir això, perdé la vista i l’oïda (lo vezer e l’auzir). Quan revingué va dir: Senyor, m’heu donat un menjar tan bo que mai més no en prendré un altre” (“ Seigner, ben m’avetz dat si bon manjar que ja mais non manjarais l’autre”).  Quan ell ho sentí corregué amb la seva espasa i volgué ferir-la al cap; però ella corregué a un balcó i es deixà caure, i així morí. I la nova corregué pel Rosselló i per tot Catalunya que en Guillem de Cabestany i  la dama (dompna) havien estat morts tan malament i que en Ramon del Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dama. Hi hagué gran tristesa per totes les contrades; i la queixa arribà al rei d’Aragó, que era senyor  (seigner) d’en Ramon del Castell Rosselló i d’en Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà, al Rosselló, i féu venir davant Ramon del Castell Rosselló; i quan fou vingut el féu empresonar (si.l fetz prendre), li prengué tots els seus castells i els feu derrocar; i li llevà tot quant tenia i el féu portar a la presó. I després féu portar Guillem de Cabestany i la dama a Perpinyà i posar-los en un monument davant la porta de l’església; i féu esculpir sobre el monument com havien estat morts; i ordenà que per tot el comtat de Rosselló tots els cavallers i les dames els vinguessin a fer aniversari cada any. I Ramon del Castell Rosselló morí a la presó.

CERVERÍ DE GIRONA  ( ?- 1285 )

Cançoneta leu e plana

I Cansoneta leu e plana,

   leugereta, ses ufana,

  faai , e de Mon Marques,

  del traidor de Mataplana,

  q’es d’engan farsitz e ples.

  A, Marques, Marques, Marques,

  d’engan etz farsitz e ples.

II  Marques, ben aion las peiras

  a Melgur deprés Someiras,

  on perdetz de las denz tres;

  no.i ten dan que las primeiras

  i son e non paron ges.

  A, Marques, marques, Marques,

  d’engan etz farsitz e ples.

III Del bratz no.us pretz una figa,

  que cabreilla par de biga

  e portatz lo mal estes;

  ops i auria ortiga

  qe.l nervi vos estendes.

  A, Marques, Marques, Marques,

  d’engan etz farsitz e ples.

IV Marques, que en vos se fia

  ni amor ni paria;

  guardar se deu totas ves

  qon qe.z an: an de clar dia,

  de nuoitz ab vos non an ges.

  A, Marques, marques, Marques,

  d’engan etzs farsitz e ples.

V  Marques, ben es fols qui.s vana

  c’ab vos tenga meliana

  meins de brajas de cortves;

  et anc fills de crestiana

  pejor costuma non mes.

  A, Marques, Marques, Marques

  d’engan etzs farsitz e ples.