1
1. Com s'estructura un text?
El text és el missatge complet i es marca amb títol inicial i punt final.
- Cada capítol o apartat tracta d’un subtema del conjunt.
- Els paràgrafs també tenen una unitat significativa i se separen en el text amb sangnat o doble espai sense sangnat.
- Les frases comencen amb majúscula inicial i acaben amb punt i seguit
Aquesta organització ajuda a posar cada idea al seu lloc, a evitar repeticions i a buscar
l’ordre lògic del missatge que volem comunicar.
2. Com han de ser els paràgrafs?
- El paràgraf serveix per
estructurar el contingut de l’escrit i per mostrar formalment aquesta organització.
- Cada paràgraf tracta d’un tema o aspecte independent.
- A l’interior de cada paràgraf, les frases s’ordenen de més generals a més concretes; els exemples són al final de tot.
- Els connectors o marcadors textuals solen anar a l’inici de la frase.
- L’element més important és la primera oració (posició rellevant). Ha d’introduir el tema o la idea central.
- Extensió: Es recomana entre 3 i 8 paràgrafs per plana, i que cadascun contingui entre 3 i 4 frases (amb totes les excepcions que calgui).
- Cada paràgraf tracta d’un tema o aspecte independent.
- A l’interior de cada paràgraf, les frases s’ordenen de més generals a més concretes; els exemples són al final de tot.
- Els connectors o marcadors textuals solen anar a l’inici de la frase.
- L’element més important és la primera oració (posició rellevant). Ha d’introduir el tema o la idea central.
- Extensió: Es recomana entre 3 i 8 paràgrafs per plana, i que cadascun contingui entre 3 i 4 frases (amb totes les excepcions que calgui).
Desequilibris: Barreja de paràgrafs llargs i
curts sense raó aparent (marcats a
l’atzar).
Repeticions i desordres: Idees que haurien d’anar juntes apareixen en paràgrafs diferents.
Paràgrafs -frase: L’escrit no té punts i seguit.
Paràgrafs- totxo: Massa llargs. Ocupen gairebé tota una pàgina. Solen tenir subunitats a l’ interior que el lector ha de buscar per diferenciar-les.
l’atzar).
Repeticions i desordres: Idees que haurien d’anar juntes apareixen en paràgrafs diferents.
Paràgrafs -frase: L’escrit no té punts i seguit.
Paràgrafs- totxo: Massa llargs. Ocupen gairebé tota una pàgina. Solen tenir subunitats a l’ interior que el lector ha de buscar per diferenciar-les.
Cacofonia: Designa la repetició
reiterada d’algunes lletres o síl·labes, que produeix un so desagradable.
(Ex: Pretén ajudar mestres i alumnes a trobar utilitat, satisfacció , i fins i tot diversió, en la tasca de la correcció.)
Mots crossa: paraules o expressions que tendim a repetir: aleshores, actualment, així , doncs, aspectos, no?, cosa,...
Usos poc corrents i personals de puntuació: excés d’incisos amb parèntesis o guions, ús freqüent de dos punts, punt i coma, punts suspensius...
4. Com han de ser les frases i/o oracions?
(Ex: Pretén ajudar mestres i alumnes a trobar utilitat, satisfacció , i fins i tot diversió, en la tasca de la correcció.)
Mots crossa: paraules o expressions que tendim a repetir: aleshores, actualment, així , doncs, aspectos, no?, cosa,...
Usos poc corrents i personals de puntuació: excés d’incisos amb parèntesis o guions, ús freqüent de dos punts, punt i coma, punts suspensius...
4. Com han de ser les frases i/o oracions?
- La cabuda mitjana de la memòria a curt termini és de 15 paraules, no
farem, per tant, les oracions més llargues (Es recomana un màxim de 15 o 20
paraules).
- Les frases llargues costen més de llegir que les curtes.
- Podem millorar les frases massa llargues retallant-les en fragments més petits i posant-hi punts i seguit.
- Les frases molt curtes i de lectura fàcil són més difícils de recordar si s’encadenen sense connexions lògiques (marcadors textuals).
- Els incisos massa llargs separen elements continus i fan perdre el fil de la lectura. Cal limitar-los o posar-los on causin menys dificultats de comprensió.
- Cal esporgar el que sigui irrellevant. Sovint algunes subordinades i alguns complements del nom (introduïts amb preposicions) són crosses o clixés de poc o cap significat.
- Les frases llargues costen més de llegir que les curtes.
- Podem millorar les frases massa llargues retallant-les en fragments més petits i posant-hi punts i seguit.
- Les frases molt curtes i de lectura fàcil són més difícils de recordar si s’encadenen sense connexions lògiques (marcadors textuals).
- Els incisos massa llargs separen elements continus i fan perdre el fil de la lectura. Cal limitar-los o posar-los on causin menys dificultats de comprensió.
- Cal esporgar el que sigui irrellevant. Sovint algunes subordinades i alguns complements del nom (introduïts amb preposicions) són crosses o clixés de poc o cap significat.
- L’estructura més bàsica i comprensible és la de subjecte-verb-complements. Cal no abusar-ne
per evitar que la prosa resulti monòtona i avorrida.
-La informació més important ha d’anar al començament de la frase. (també del text i del
paràgraf).
-Les subordinades van millor al final. Només els complements curts, com els
circumstancials de temps i de lloc, poden anar al començament de la frase.
- Guanyem claredat si el protagonista de l’acció coincideix amb el subjecte de l’oració.
- Cal evitar l’estil nominal (excés de noms en detriment de verbs). Així aconseguim una prosa més dinàmica, més semblant a la parla.
- S’han de limitar els gerundis; carreguen la frase i li donen un regust arcaic.
- Hem d’evitar les frases negatives. Són més difícils d’entendre que les afirmatives.
- Les oracions passives són menys clares que les actives.
En definitiva, fora expressions enrevessades! Ens hem d’expressar amb claredat i amb el mínim de paraules!
-La informació més important ha d’anar al començament de la frase. (també del text i del
paràgraf).
-Les subordinades van millor al final. Només els complements curts, com els
circumstancials de temps i de lloc, poden anar al començament de la frase.
- Guanyem claredat si el protagonista de l’acció coincideix amb el subjecte de l’oració.
- Cal evitar l’estil nominal (excés de noms en detriment de verbs). Així aconseguim una prosa més dinàmica, més semblant a la parla.
- S’han de limitar els gerundis; carreguen la frase i li donen un regust arcaic.
- Hem d’evitar les frases negatives. Són més difícils d’entendre que les afirmatives.
- Les oracions passives són menys clares que les actives.
En definitiva, fora expressions enrevessades! Ens hem d’expressar amb claredat i amb el mínim de paraules!
5. DEU
REGLES PER TRIAR MOTS
1. No repetiu paraules en un espai limitat del text (5 o 6 ratlles). Cal substituir-les per sinònims, pronoms, circumloquis, fer una el·lipsi,...
2. Eviteu les crosses: anivell de, el fet que, en base a, a través de, personalment, vull dir que,...
3. Elimineu els mots jòquer. Resten precisió, empobreixen la prosa i la buiden de contingut.
4. Preferiu els mots concrets als abstractes. El lector pot desxifrar més fàcilment el significat dels concrets que dels abstractes.
5. Preferiu paraules planeres i curtes: Millor donar que lliurar, alguna cosa que quelcom, fer que realitzar, firmar que signar, posar un exemple que exemplificar, influir que influenciar...
6. Preferiu les formes més populars: textos que texts, sondejos que sondeigs, que que el qual,...
7. Eviteu els verbs predicatius. Millor El govern dirigeix que El govern és el director, L’espectacle dura una hora que L’espectacle té una durada d’una hora.
8. Vigileu els adverbis en -ment. Si se n’abusa carreguen i enfarfeguen la prosa i provoquen cacofonies.
És aconsellable evitar el tic de començar un escrit o un paràgraf amb un d’aquests adverbis.
9. Perfet perifràstic. És més corrent i col·loquial que el no perifràstic corresponent, però també és més llarg i feixuc. S’ha de valorar l’estil que es vol aconseguir en un document per triar-ne un o altre o combinar-los tots dos.
10. Marcadors textuals. Assenyalen els accidents de la prosa: l’estructura, les connexions entre frases, la funció d’un fragment. etc. i ajuden el lector a comprendre el text.
S’han de col·locar en les posicions importants de l’escrit (inici de paràgraf o frase).
No convé abusar-ne perquè poden enfarfegar la prosa i esdevenir tics.
(femliteratura.wikispaces.com/LA+CUINA+DE+L'ESCRIPTURA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada