Les propietats del text 1

LES PROPIETATS DEL TEXT



L' ADEQUACIÓ

Un tex text és adequat quan el registre lingüístic que s’usa correspon a la situació de comunicació.

Els registres lingüístics són els diferents usos que fem del llenguatge segons el grau de formalitat de la situación de comunicación. Cada registre té unes característiques lingüístiques determinades.

REGISTRES FORMALS	REGISTRES INFORMALS
Són més aviat propis de la comunicació escrita, però també s'usen en la comunicació oral; reflecteixen un bon coneixement del llenguatge i segueixen la norma gramatical.	Són propis de la comunicació oral; reflecteixen l'espontaneïtat de les relacions quotidianes i solen contenir incorreccions gramaticals.
ESTÀNDARD	COL.LOQUIAL
És el registre que comparteixen tots els parlants de la llengua. S'usa en les relacions formals de la vida social, en àmbits com els mitjans de comunicació o el món acadèmic. Es tracta d'una llengua neutra, sense trets propis de les variants geogràfiques (dialectalismes) o socials (tecnicismens, vulgarismes...)	És el registre que s'usa en les relacions quotidianes de caràcter informal, en les converses entre persones que tenen un cert grau de formalitat. Mostra una gran varietat en l'entonació i es caracteritza per l'ús de frases curtes i inacabades, repeticions, frases fetes...
TECNICOCIÈNTÍFIC	VULGAR
S'usa per transmetre coneixements en els diferents àmbits del saber (matemàtiques, medicina, filosofis...) Es caracteritza per l'objectivitat, la claredat i la precisió, així com per l'abundància de neologismes i tecnicismes.	Encara que s¡empra en el mateix àmbit social que el registre col.loquial, el llenguatge vulgar reflecteix un ús incorrecte de la llengua. Es distingeix del registre col.loquial per la presència de vulgarismes, és a dir, expressions incorrectes i paraules malsonants.
LITERARI	ARGOTS
Reflecteix un ús artístic, creatiu del llenguatge. Té caràcter subjectiu i busca un efecte estètic. Presenta un llenguatge molt elaborat, caracteritzat per l'abundància de cultismes i figures literàries.	Són registres específics de determinats grups socials (estudiants, grups marginals...) o professionals (metges, advocats...). Es caracteritzen per l'ús d'expressions que només entenen els membres del grup.

La tria d’un o altre registre lingüístic depèn dels elements que constitueixen la situació de comunicació:

1.      El tema: és allò de què es parla. Pot ser més o menys general o específic . Per exemple, si parlem amb un amic del mal temps que fa, utilitzarem un lèxic genèric i poc formal; en canvi, quan un metereòleg fa la predicció del temps, fa servir un lèxic molt més precís.

2.      La relació entre parlants o grau de familiaritat: determina un registre més o menys formal. No ens adrecem igual a un company que a una persona que no coneixem.

3.      La intenció: És la finalitat que té l’acte de comunicació. Hi ha intencions objectives (presentar una informació verificable) i subjectives (expressar sentiments, opinions, percepcions personals...).

4.      El canal: és la via a través de la qual s’estableix la comunicació. El canal oral genera una comunicació més espontània que el canal escrit, que demana un llenguatge més elaborat.