Breu història de la llengua catalana (S.XV-XVIII)

BON DIA!!

Ja teniu penjat a la wiki el power point "Breu història de la llengua catalana (II)", que abraça el període del S. XV al XVIII, i els corresponents exercicis i textos.

Així que: mans a l'obra!

BREU HISTÒRIA DE LA LLENGUA 1

Ep, nois i noies!
A partir dels power points que hem vist a classe (La romanització, Història de la llengua I i Història de la llengua II) que teniu penjats a la wiki,  resoleu els qüestionaris i exercicis següents (que també teniu a la wiki):

BREU HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA  (I)

Dels orígens al S. XIII

Qüestionari

·         Encercla  la resposta correcta:

1.        Els romans desembaracaren a Empúries per aturar:

a)       Els ibers                                c) Els cartaginesos

b)       Els celtes                              d) els grecs

2.       Els mots trencar, blat, camí i llauna són:

a)       D’origen romà                     c) d’origen ibèric

b)       D’origen celta                     d) d’origen fenici

3.       Els topònims d’origen basc es troven sobretot:

a)       Al Pallars i a la Ribagorça                  c)  al Rosselló i al Vallespir

b)       Al Berguedà i a la Cerdanya             d)  a la plana de Vic i a la Garrotxa

4.       L’arribada dels àrabs es va produir:

a)       L’any 711                                             c)  l’any 476

b)       L’any 496                                             d) l’any 989

5.       Els topònims Alcàsser, Albaida, Alboraia són:

a)       Iberobascos                                        c) germànics

b)       Àrabs                                                 d) llatins

6.       Quan parlem de la Catalunya Vella, ens referima una zona que comprèn poblacions com:

a)       Tortosa                                                 c) Mallorca i València

b)       Barcelona i Girona                                d) Pallars i Ribagorça

7.       Els germanismes i els arabismes són elements de :

a)       Substrat                                              c) adstrat

b)       Superstrat                                           d) romanització

8.       La dominació visigòtica no va arribar a:

a)       Les Balears                                          c)  al País Valencià

b)       Al Rosselló                                           d)  a la Catalunya Vella

9.       Els arabismes són nombrosos a:

a)       L a Catalunya Nova                             c) La Catalunya Vella

b)       Al País Valencià                                  d) al Rosselló

10.    Els textos escrits  íntegrament en català apareixen:

a)       A la segona meitat del S. XI              c) a la primera meitat del S. X

b)       A la segona meitat del S. XII             d) a principi del S. XIII

11.    Els Usatges de Barcelona és un text:

a)       Religiós                                                c) històric

b)       Comercial                                            d) jurídic

Qüestionari

12.    El creador de la prosa catalana va ser:

a)       Jaume I                                                 c) Ramon Llull

b)       Bernat Desclot                                    d) Ramon Muntaner

13.    El registre de l’estil del Llibre dels Feits és:

a)       Narratiu                                               b) històric

b)       Col.loquial                                           c) jurídic

14.    La poesía popular adreçada al gran públic era patrimoni:

a)       Dels trobadors                                    c) dels joglars

b)       Dels poetes                                         d) dels eclesiàstics

15.    De totes quatre Cròniques, la més objectiva és la de:

a)       Ramon Muntaner                               c) Jaume I

b)       Pere el cerimoniós                            d) Bernat Desclot

16.    La poesía provençal va sortir dels ambients:

a)       Burgesos                                              c) eclesiàstics

b)       Cortesans                                            d) populars

Exercici 1

A)     Llegeix aquest fragment:

El período intercalat entre els segles vuitè i onzè suposa un dels capítols més obscurs i alhora  suggerents de la historia cultural i lingüística d’Europa . El “confinament” del romanç com a llengua del carrer, allunyat de la vida oficial i per tant de l’escriptura, fa que esdevingui difícil estudiar-ne la problemática. Tanmateix, la realitat lingüística s’imposa . I aconsegueix, a través dels errors i les falles dels escrivans, emergir en la documentació notarial. Sovint, al cronista d’un esdeveniment o al notari d’un acte públic, se li escolen en la redacció mots, girs sintàctics o noms que pertanyen a la llengua oral. Especialmente en els àrees de la toponímia o de l’onomàstica, l’idioma es resisteix al procés de retraducció. De fet, les nostres escletxes o petjades lingüístiques emergeixen a contracor; delaten la impericia d’un lletrat. I el testimoniatge coneix un valor superior en evidenciar les falladles, fins i tot d’aquelles persones que tenen l’obligació de conèixer a la perfecció el llatí. Els testimonis són proves innegables d’una presènncia pública, no reconeguda, de la nova llengua.

                                                                              Extret de Ferran Gadea,

                                                                              Literatura catalana medieval

B)      Respon les preguntes següents:

1.       Substtitueix les paraules en negreta per mots o expressions sinònimes.

2.       Defineix:  toponímia, onomástica, retraducció

3.       A  quina categoría gramatical pertanyen?

         Tanmateix, sovint, i , fins  i tot

4.       Durant aquesta època, quina llengua s’utilitza en l’escriptura?

5.       Per què és fàcil l’estudi del romanç d’aquest període?

                  Exercici 2

A)     Llegeix aquest fragment:

Jaume I col.laborà a consolidar el moviment renovador amb la introducció del català a la seva cancelleria al costat del llatí i en la redacció de la seva crònica; així va iniciar un camí ampliat per alguns  dels seus  successors erudits i mecenes. Potser podia tenir un interés nacionalista per refermar la situación d’independència completa dels seus Estats, enfront del llatí representant d’altres poders.

Quant a la primera definició de la llengua, es considera que la va fer un contemporani de Ramon Llull anomenat Jofre de Foixà, monjo redactor d’unes Regles de trobar dedicades a Jaume II, en utilizar per primer cop el nom de catalanesc, tan emprat després per Ramon Muntaner, aplicat a la llengua materna de l’autor per diferenciar-la del provençal.

Aleshores, va tenir lloc el procés de separació de la literatura en llengua catalana de la llatina i de la provençal, i es començà a adreçar al gran públic, al qual fins al S. XIII només s’havien dirigit en català alguns predicadors i els joglars que cantaven poemes per mercats i fires.

                                                                             Extret de Pierre Villar

                                                                                                       Història de Catalunya

B)      Respon les següents preguntes:

1.       Analitza sintàcticament la primera oració del text (subratllada en negreta).

2.       Substitueix les paraules en negreta per mots o expressions sinònimes

3.       Analitza morfològicament les següents formes verbals extretes del text:

        Aplicat, col.laborà, va iniciar, podía, començà

4.       Quina funció sintàctica realitzen, al text, els mots següents: aleshores, quant a, enfront, refermar.

5.       Explica per quina raó Muntaner usa el mot catalanesc.