Comentari de text (3)

Hola, xatos!
Aquí teniu el "Sonet per a Elena" de Pierre de  Ronsard  i el comentari de text (anàlisi del contingut) de l'Edu Marta (amb el teu permís, Edu, he fet alguna modificació...) 
Preneu-ne nota!
Ànims i a continuar, que això està fet!
( Us hi afegeixo un vídeo on Jose Miquel Servià recita el poema en francès i en català. Val la pena d'escoltar-lo!!))

        SONET PER A ELENA

A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella.»

Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.

Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
vós sereu vora el foc una vella arrupida
enyorant les amors que vàreu menysprear.
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.

COMENTARI DE DE TEXT

Tema: El "Sonet per a Elena" tracta d'una persona gran que vora el foc recorda els seus amors i, un de principal, el d'en Ronsard. De fet el poeta l'insinua, ara que és jove,  que si no aprofita el moment, quan sigui vella se'n penedirà.

To: El sentiment que ens mostra és melancònic però esperançador. Has de viure la vida de tal forma que quan siguis vell o vella i pensis en el teu passatt, somriguis, perquè has estat feliç. És a dir, que et sentiràs orgullós  i feliç d'haver viscut.

Argument: El "sonet per a Elena" ens explica que Elena està (o estarà) vora el foc, debanant i filant i, en aquell precís moment recordarà que quan ella era bella, Ronsard la festejava. Però ara com que no és bella, pensa que cap home l'estima. Diu que llavors  ell ja serà mort i ella una vella arrupida, que enyorarà tots aquells amors que va menysprear i que... collim les roses de la nostra vida (utiliza el tòpic del "collige, virgo, roses" i del "Carpe diem" ) És a dir: que vivim la vida, que el temps passa volant! ("tempus fugit").

Com es comenta un text literari?(2)

El poema  és el  resultat d'un procés de creació. 
A l'hora d'analitzar-lo cal tenir en compte dos aspectes: el pla formal i el pla del contingut.


1. El PLA SIGNIFICATIU O DEL CONTINGUT
En analitzar-lo, cal tenir present quina idea, quin sentiment, quina visió del món i de la vida intenta ens comunica el text. Pel que fa a la poesia, es tracta de comunicar en poc espai un contingut molt meditat.

2. EL PLA FORMAL
Té present tots aquells aspectes que treballen la llengua per assolir bellesa, per sorprendre, per jugar amb el llenguatge, el metre, la rima, el ritme... Són recursos utilitzats per aconseguir un efecte estètic.

El pla formal i el significatiu convergeixen en l'expressió d'un codi: la llengua literària.

Per a comentar untext poètic, pots fer servir el guió següent:

A) Busca informació sobre l'autor i l'època en què va viure.
B) Analitza el contingut:
- Indica el tema i exposa l'argument.
- Determina l'estructura
- Resumeix la informació que conté cada estrofa.
- Assenyala el to i la intenció del poema.
C) Analitza la forma:
- Indica la mesura dels versos i la rima (mètrica)
- Determina el tipus de composició estròfica que forma.
Assenyala les figures retòriques que hi trobis
D) Fes una valoració del poema utilitzant tota la informació que has recollit.

Com es comenta un text literari? (1)

Fem un comentari de text?

És una activitat que haureu de fer  sovint, amb més o menys èxit, i que de segur continuareu practicant a mesura que avanci l'ESO i el batxillerat.  No estaria malament, doncs, que féssim una prova. Us proposem aquest poema:

AEROPORT D'ATENES

L'aurora acaricia amb dits de rosa

fusellatges que semblen, enlairant-se,

fantasmes d'alumini de la Ilíada.

La veu de les ruïnes d'algun déu,

una veu com de restes de muralla,

s'escampa en grec per la megafonia.

Vora el pope barbut, suat, amb robes

d'un negre destenyit, com una icona,

homes amb rostre astut de mercader

parlen i gesticulen amb el mòbil.

Noies de ventres tersos, avorrides,

van fujellant revistes i fan cua

davant les màquines mig rovellades

de venda de begudes. Coca-Cola:

aquest és l'elixir que pren Helena,

mostrant les cames nues i les ungles,

vermelles dels seus peus, que desafien

qualsevol que es proposi enterrar el mite.

Joan Margarit, Càlcul d'estructures(2005)

1. Per on començar?  
El més urgent serà assegurar-nos que ho hem entés tot, almenys quant al lèxic. Per consultar els dubtes (potser “fusellatge”, “pope”, “icona”?) aquí teniu alguns recursos bàsics:
El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
La Wikipedia.
O el tan conegut Google.
(sigui quina sigui l'opció, ho podeu fer des d'aquest mateix bloc!)

2. Tampoc ens vindrà malament, encara que només siga per curiositat, informar-nos sobre l’autor (CONTEXTUALITZACIÓ)

3. Una vegada ens hem situat, arriba el moment de preguntar-nos pel contingut del poema (PLA SIGNIFICATIU O DEL CONTINGUT). El poeta comunica un sentit, ja sigui una idea, un sentiment, una visió del món i de la vida...
Analitzar i comentar un text significa respondre en aquestes preguntes:

• Hem entès el poema?  
• De què tracta el poema? 
• Quina és la idea bàsica que se'n desprèn? ( quan parlem d'això, parlem del tema)
• Quina història ens explica el poeta per tal de transmetre aquesta idea ( ...o sentiment, o escena...) . D'àixò, en diem:  l'argument. L'argument és l'explicació de com progressa el tema al llarg del poema tot seguint les diferents unitats de significació.

4. Un cop fet això, es tractaria d'analitzar-ne la forma i l'estructura (PLA DE LA FORMA).  El poema, així com qualsevol tipus de text, presenta una estructura interna que cal descobrir.El poema progressa a partir d'unitats de significació i cada una d'elles desenvolupa algun aspecte que s'integra en el fil temàtic del text. per arribar a comprendre el TOT (globalitat del poema), cal comprendre la significació de les PARTS (les unitats de significació).
Per entendre'n l'estructura, cal trencar el poema en parts o blocs temàtics i posar a cada part un títol que exposi l'aspecte que desenvolupa. A continuació, cal fer un resum del significat que expressa cada part.
Si el poema s'organitza en estrofes, aquestes són un punt de referència formal important per destriar-ne les parts. Un cop hem destriat el sentit de cada unitat, estem en condicions de fer la interpretació global del poema.

5. Conclusió i valoració
És hora, doncs, de concretar i treure'n conclusions. Pareu atenció al títol i al final del poema!

Tant si seguiu aquesta proposta com si en trieu una altra, fer un comentari ens permet gaudir d’un text en aportar la nostra experiència com a lectors. Que us siga profitosa!.

1

Sobre tòpics literaris

Holaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Aquí us deixo un resumet del que hem parlat avui: quatre dades (potser una mica més) sobre els tòpics literaris. Llegiu-los, païu-los i apliqueu-los en l'anàlisi dels poemes que llegim i en les vostres creacions!
Que vagi de gust i...Bon profit, guapets!



Els tòpics literaris o llocs comuns heretats de la tradició són el conjunt de motius temàtics que els nostres poetes cultes, (i en alguns casos, els anònims populars) utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària. Els tòpics més presents són:
- Tempus fugit: "El temps passa massa depressa". Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.
- Carpe diem: tema de la literatura clàssica, reprès pels poetes del Renaixement que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten a viure amb intensitat i plaer.
- Beatus ille: Tema de la poesia del Renaixement, provinent del model llatí d'Horaci. És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla i perfecta.
- Collige, virgo, rosas: "Agafa, verge, roses". La joventut i la bellesa són passatgeres i, per això, cal gaudir-ne abans que el temps no ens les prengui.
- Ubi sunt: "On són? Què se n'ha fet?" És el lament de les joies i  dels èxits del passat perdudes amb el pas del temps i que no han de tornar. Es tracta d'una mirada nostàlgica cap al passat."Qualsevol temps passat, va ser millor".
- Puer senilis: "El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove". Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.

Altres temes tractats per la poesia culta:
- La pàtria: Vinculat a diversos símbols i també al paisatge, l'amor, la vida, la llengua i els signes culturals. De vegades, sota una visió realista, crítica o combativa.
- El paisatge: La seva contemplació es relaciona amb estats d'ànim i, sovint, amb la pàtria o l'amor. De vegades es presenta amb una visió costumista.
- La vida: Inclou motius com la vida quotidiana, el pas del temps, la vellesa i la saviesa, l'oblit del passat o la bellesa.
- La mort: reflexió espiritual-metafísica, l'espai (el més enllà) i el temps (l'eternitat) de la mort, unida a la tradició religiosa o cultural (Déu, ànima, infern, cel).
- L'amor: Expressa els sentiments associats a l'amor (l'odi, l'afecte, la fidelitat...) i els estats que hi produeixen (enamorament, passió...).