Poesia i futbol? Avui Tennis!

Una mica d'història (I)

 

A finals del S. XIX, i seguint la moda importada de l'Europa més avançada, especialment d'Anglaterra, Alemanya i Suïssa (tot sovint per ciutadans d'aquests països que s'estaven a casa nostra, la burgesia catalana va adoptar una nova manera d'entendre l'oci. D'aquesta manera s'allunyava dels costums tradicionals de les classes populars i entenia l'esport com a pràctica de la modernitat, com a oci. D'aquests nous esports, alguns eren revisions de pràctiques generals fetes des d'una nova perspectiva, com l'excursionisme, el ciclisme o les regates. D'altres, eren absolutament novells a les nostres terres: el tennis, la natació i el futbol.

El tennis, que va aparèixer inicialment a Barcelona i a Reus, aviat va estructurar-se socialment: el Barcelona Lawn Tennis Club (l'actual Reial Club de tennis Barcelona)fou fundat el 1890.

De la mateixa època és l'entrada del futbol a Catalunya, de la mà de la colònia anglesa i , també, de catalans que havien estudiat a l'estranger. les primeres notícies de partits se situen, més o menys, el 1892. La pràctica esportiva de la natació és, per poc, una mica més tardana. Bernat Picornell fundà el Club Natació Barcelona el 1907.

El Noucentisme és el primer moviment literari que tingué prou temps com per convertir aquests nous esports en matèria literària. però, també, per una evidència ideològica: el Noucentisme no deixa de ser l'expressió  cultural d'aquesta nova burgesia, il.lustrada, innovadora i, en cert tipus de coses, classista i europeitzant. I per tal de fer-ho, utilitzen el seu gènere i composició predilectes: la poesia i el sonet.

Josep Carner(1884-1970), capdavanter de la primera generació noucentista, va incloure al seu llibre Verger de les galanies (1911) el següent sonet:

Joc de tennis

Anaves damunt l'herba de la prada i volava el teu braç adolescent, i pel filat de la raqueta alçada travessava la llum del sol ponent. La pau dominical tan desesmada i ta faç d'angeleta i el rabent joc seriós m’encisen la diada. D'un rector refor pàl·lidament, et veia filla; entorn del presbiteri collies roses; contes de misteri amaves i el blancatge i els infants. Jo, oficial, de Singapur venia. Alt, vermellenc, et feia cortesia... Carros de fenc passaven odorants.