Ausiàs March(3)

És l'amor un element important en la teva vida?

Per poder formar-te una idea clara, o més clara , sobre la teua opinió respecte a l’amor, assigna a cada pregunta un número segons la freqüència amb què te l’has plantejada:

1 Me la plantejo molt sovint

2 No se m’havia ocurregut però resulta interessant.

3 No m’interessa en absolut.

_  És imprescindible l’amor per a viure?

_  Si l’amor és un art, ¿aquesta s’aprèn o és intrínseca a la naturalesa humana?

_  L’amor és un sentiment exclusiu de les persones o es troba  també en els animals?

_  ¿Es pot situar l’amor dins una escala de valors on apareixen èxit, prestigi, diners,    ºººdiversió, família, professió?

_ ¿ Pot ser l’amor una solució o una via per a escapar de l’angoixa de la soledat?

_ ¿L’amor és un sentiment que perdura, o després d’un temps arriba la seva fi?

_ ¿Quina relació s’estableix entre el sentiment amorós i la raó última de la nostra existència?

És l’amor un art? Si és així, requereix coneixement i esforç. El primer pas es prendre consciència que l’amor és un art, de la mateixa manera que també ho és el viure; si desitgem aprendre a estimar, hem de procedir de la mateixa manera com procediríem si volguéssim aprendre qualsevol altre art: música, pintura, fusteria o l’art de la medicina o de l’enginyeria.

El procés d’aprenentatge d’un art pot dividir-se convenient-ment en dues parts: l’una, el domini de la teoria; l’altra, el domini de la pràctica. Si vull prendre l’art de la medicina, he de conèixer en primer lloc els fets relatius al cos humà i a les diverses malalties. Una vegada adquirit tot aquest coneixement teòric, no sóc encara competent en l’art de la medicina. Sols hi esdevindré un mestre després d’una gran pràctica, fins que arribarà un moment que els resultats del meu coneixement teòric i els de la meua pràctica es fondran en un de sol: la meva intuïció, l’essència del mestratge de qualsevol art. A part de l’aprenentatge de la teoria i de la pràctica, cal un tercer factor per a esdevenirun mestre en qualsevol art –el mestratge d’aquesta art ha d’ésser un assumpte d’una gran importància; no hi ha res en el món tan important com l’art. Això és vàlid per a la música, la medicina, la fusteria –i per a l’amor. I tal vegada radica aquí el motiu que la gent de la ostra cultura només en comptades ocasions intenta d’aprendre aquest art, a despit de llurs fracassos evidents. Malgrat el profund anhel d’amor, gairebé totes les altres coses tenen més importància que l’amor: èxit, prestigi, diners poder –dediquem quasi tota la nostra energia a descobrir la forma d’assolir aquests fins i pràcticament gens a aprendre l’art de l’amor.

                                               L’art d’estimar. FROMM, E. 1980