Sobre tòpics literaris...

Holaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Aquí us deixo un resumet del que hem parlat avui: quatre dades (potser una mica més) sobre els tòpics literaris. Llegiu-los, païu-los i apliqueu-los en l'anàlisi dels poemes que llegim i en les vostres creacions!
Que vagi de gust i...Bon profit, guapets!



Els tòpics literaris o llocs comuns heretats de la tradició són el conjunt demotius temàtics que els nostres poetes cultes, (i en alguns casos, els anònims populars) utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària. Els tòpics més presents són:
- Tempus fugit: "El temps passa massa depressa". Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.
- Carpe diem: tema de la literatura clàssica, reprès pels poetes del Renaixement que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten a viure amb intensitat i plaer.
- Beatus ille: Tema de la poesia del Renaixement, provinent del model llatí d'Horaci. És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla i perfecta.
- Collige, virgo, rosas: "Agafa, verge, roses". La joventut i la bellesa són passatgeres i, per això, cal gaudir-ne abans que el temps no ens les prengui.
- Ubi sunt: "On són? Què se n'ha fet?" És el lament de les joies i  dels èxits del passat perdudes amb el pas del temps i que no han de tornar. Es tracta d'una mirada nostàlgica cap al passat."Qualsevol temps passat, va ser millor".
- Puer senilis: "El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove". Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.

Altres temes tractats per la poesia culta:
- La pàtria: Vinculat a diversos símbols i també al paisatge, l'amor, la vida, la llengua i els signes culturals. De vegades, sota una visió realista, crítica o combativa.
- El paisatge: La seva contemplació es relaciona amb estats d'ànim i, sovint, amb la pàtria o l'amor. De vegades es presenta amb una visió costumista.
- La vida: Inclou motius com la vida quotidiana, el pas del temps, la vellesa i la saviesa, l'oblit del passat o la bellesa.
- La mort: reflexió espiritual-metafísica, l'espai (el més enllà) i el temps (l'eternitat) de la mort, unida a la tradició religiosa o cultural (Déu, ànima, infern, cel).
- L'amor: Expressa els sentiments associats a l'amor (l'odi, l'afecte, la fidelitat...) i els estats que hi produeixen (enamorament, passió...).