L'HUMANISME 2

L'Humanisme, nascut a la Toscana italiana cap a mitjan del segle XIV, proposa un canvi de concepció respecte a la doctrina bàsica de l'Edat Mitjana: el teocentrisme. Aquesta primera manera de comprendre el món no admetia un canvi d'estament i basava la riquesa en la possessió de la terra. L'Humanisme comença a qüestionar l'autoritat de l'Església com a gran centre del poder universal i les seves justificacions per tal d'explicar la societat estamental. La creença bàsica d'aquest nou moviment cultural i filosòfic és la recerca de respostes en la raó de l'ésser humà.

Hi haurà una dura repressió per part de l'Església cap als humanistes, persones cultes, majoritàriament burgeses, que proposen i defensen el canvi de model.

Però el vertader triomf de la ideologia humanista arribarà al segle XVI, on tindrà la seva màxima esplendor prenent forma del període anomenat Renaixement. El Renaixement és el resultat artístic de l'Humanisme, estructurat al voltant de l'antropocentrisme: l'home passa a ser el centre de l'Univers. El Renaixement es fixa en els clàssics i pretén la recuperació de les seves idees. Els humanistes busquen una societat més democràtica i culta, i desitgen imitar les grans èpoques clàssiques on aquesta realitat existia.

La admiració dels clàssics durà a una intensificació de la tasca traductora dels textos grecoromans.

La Cancelleria Reial  i la cort de Pere III el Cerimoniós

El 1276, el rei de la Corona Catalanoaragonesa Jaume I el Conqueridor fundarà       aquesta institució amb funcions administratives, integrada per notaris, escrivans, secretaris, cancellers, ...

Es va encarregar de:

-          Reorganitzar i reunir tota la documentació de la Corona sota un únic model.

-          Marcar les directrius del català escrit i continuar la tasca divulgadora de la llengua iniciada per Ramon Llull. El català era la seva llengua vehicular, i recorria al llatí per la creació de noves paraules. Juntament amb Llull, van conformar el català científic, polític i legislatiu.

Pere el Cerimoniós s'envoltarà a la seva cort de trobadors i humanistes. Crearà una           extensa biblioteca, acció que serà qualificada més endavant de fet humanista.

Pere III donarà un nou impuls a la Cancelleria Reial, que es convertirà en el principal       organisme de difusió de l'Humanisme a la Corona d'Aragó i, a més, suposarà la modernització de la llengua catalana. Es centrarà en agrupar copistes que treballaran dins de la mateixa Cancelleria amb la única ocupació de traduir les obres clàssiques i altres obres humanistes que s'estan publicant a Itàlia. En definitiva, no és d'estranyar que els grans humanistes i escriptors catalans del segle XIV surtin de la Cancelleria Reia

 Història de Valter e Griselda

Bernat Metge, home d’ ingeni i molt llegit, fou canceller reial al final del regnat de Pere III i durant tot el regnat tant de Joan I el Caçador com de Martí I l'Humà. Va estar imputat en el procés contra certs cancellers, els quals eren sospitosos d'haver ordit i participat una trama per deposar el rei Joan. Així, doncs, Bernat Metge va ser empresonat.

Gràcies als contactes que mantenia amb una dama de la cort de la reina Maria de Lluna, Isabel de Guimerà. L’excel·lent estratègia de Metge és la següent: essent ell coneixedor de les influències que podia tenir Isabel de Guimerà a la cort, li envià una carta on la dama és bellament adulada. En aquesta, Metge li enumerà la gran quantitat de qualitats que tenia i la intentà convèncer de la seva innocència, idea que, se'ns dubte, aconseguí. A més, li adjunta un conte, "Història de Valter e Griselda", que li dedica i li refereix que l'ha escrit pensant en ella.

És en aquesta carta on apareix per primera vegada, nombrat pel mateix Bernat Metge, el nom del gran humanista i literat italià Francesco Petrarca. El que possiblement desconeixia Metge era que la obra que ell havia llegit i de la qual havia fet una adaptació del desè conte no era de Petrarca, sinó de Boccaccio. Aquest florentí, iniciador de les idees humanistes, va escriure el 1349 la seva obra magna, "El Decameró", un conjunt de deu contes on queden profundament retratats per primer cop els pensaments de l'Humanisme. Bocaccio va aprofitar l'excusa de l'epidèmia de la pesta negra per parlar de temes vetats fins aleshores, i fer escola amb les seves paraules que defensen la igualtat entre sexes o l'ascens social. Boccaccio va escriure "El Decameró" en italià, i Petrarca el va traduir al llatí per tal de difondre'l per Europa.

Bernat Metge va llegir aquesta traducció al llatí "d'un tal Petrarca", i va escriure una adaptació del desè conte, la història del marquès Gualter i la pagesa Griselda. Aquest últim personatge va ser l'escollit per Metge perquè reflecteix la paciència en el seu màxim grau, i li fa arribar a Isabel de Guimerà perquè "si bé vós no ho necessiteu, mai va malament que algú us ho recordi, i més jo que estic en aquest deplorable estat, tancat a la garjola".

Aquesta carta i aquest llibre li van ser referits el 1388 a Isabel Guimerà, i Bernat Metge poc va trigar a ser absolt i sortir de la presó. Com a última dada, Griselda ha passat a ser el gran exemple mundial de la summa paciència.

   Lo Somni

Amb la mort de Joan I i l'ascens al poder de Martí l'Humà, Bernat Metge és tornat a empresonar acusat d'haver pres part en la mort del rei Joan durant una cacera.. La seva intel·ligència tornà a quedar demostrada quan escriu "Lo Somni", on explica un somni que va tenir a la presó, amb diàlegs entre el rei Joan (que ve del purgatori) i ell, on parlen dels successos de la seva mort o l'existència de l'ànima.

Llibre primer	Metge és a la presó i somia que se li apareix Joan I, mort fa poc temps, amb dos personatges més la identitat dels quals coneixerà en el segon llibre. Debaten sobre la immortalitat de l'ànima i l'autor mostra el seu escepticisme sobre aquest tema.
Llibre segon	El rei Joan I apareix al purgatori i queda clar que la seva mort és deguda a causes naturals. Els seus companys d'aventures són l'endeví cec Tirèsies i el músic Orfeu, que li recorden les seves culpes.
Llibre tercer	El més destacat és la sàtira que Tirèsies fa contra les dones.
Llibre quart	Bernat Metge respon a l'endeví Tirèsies amb una defensa de les dones i critica els homes amb contundència. L'obra acaba en despertar-se l'autor i finalitza el somni.

El diàleg filosòfic és el recurs amb el que està escrit "Lo Somni", típicament grecollatí. La obra presenta algunes novetats:

-          Sorprèn l'atreviment amb que Metge insinua que Joan I està al purgatori, ja que se suposava que els reis anaven directament al cel.

-          Inclou personatges clàssics: Tirèsies de l'Odissea o Orfeu, del mite d'Orfeu i Eurídice.

-          Aconsegueix el seu objectiu: Bernat Metge s'aprofita de la incultura del moment per fer creure de veritat que els fets que envolten la mort del rei Joan no tenen res a veure amb la seva persona, tot i que ell només explica un somni. Un cop més, Bernat Metge és exculpat, tot i que és molt possible que realment sí hi estigués implicat, tenint en compte que ja és la segona imputació en un entramat d'aquest caire contra Joan el Caçador. Rep el perdó del rei Martí.

-          Entreveu clares idees humanistes: dubtes sobre l'existència de l'ànima, defensa de les dones...