Tot comença avui

He sortit a voltar pels carrers

de la matinada, he mirat els horts

de la nit freda

que finalment han deixat entrellucar el nou dia.

He pensat que faríem alguna cosa junts:

                                  inventarem un núvol

de foc? Desviarem un riu?

Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?

Les mudes flors d’un altre

jardí, potser,

se’m tornaran paraules.

                                  Aquest és el primer

dia de l’any:

                        et donaré dos llibres

que t’he comprat.

                         En un cafè

t’hi posaré minuciosament

endreces.

Beurem després alguna copa junts.

Joan Vinyoli, “Primer d’any”. Ara que és tard (1975).