Benvingudes i benvinguts!!

Estimats i estimades,

Aquí us deixo el text que haureu de llegir i comentar amb posterioritat (per si la tecnologia ens fa la punyeta i no podeu obrir el classroom. A l'entrada del 8 de setembre teniu les instruccions i el codi per entrar-hi).
Ja us avanço que la seva lectura és molt més còmoda al classroom, però donat el cas... vés quin remei!

Espero que us agradi i el llegiu de gust.

Mjo

EL GRIPAU

Quim Monzó

De color blau, el príncep només du els pantalons, arrapats, que li marquen les natges, unes natges estretes i dures que fan que les noies i els pederestes girin la vista quan passa i es mosseguin el llavi inferior. També du un gipó de coloraines, una capa curta i vermella, una gorra ampla, grisa i amb una ploma verda, i unes botes de mitja canya, per damunt dels pantalons blaus i arrapats.

Li agrada anar a cavall. Sovint hi puja quan neix el dia, havent esmorzat, i es perd pels boscos, que són tots de coníferes, densos i humits i amb bromes baixes. Molt de tant en tant, al bell mig d’una esplanada, al cim d’ un turó  o al costat d’ un avet alt com cent vegades ell, el príncep atura el cavall, que renilla, i es posa a rumiar. 

Què rumia, el príncep? Rumia què farà en el futur, quan hereti el regne, com governarà, quines innovacions introduirà i quina dona triarà perquè se segui al seu costat, al tron. El tron d’ aquest regne és de dues places, folrat de vellut granat, molt semblant a una chaiselongue. No és que li calgui estar casat per heretar el regne. El seu avi, per exemple, el va heretar solter, i va continuar solter els primers vuit anys de regnat, fins que va conèixer una princesa digna i equilibrada, l’ àvia del príncep. (....)

Però ho té difícil, això de trobar una dona prou digna i equilibrada. Surt poc. Els seus amics, prínceps com ell, surten cada nit, de taverna en taverna i de festa en festa, fins a les tantes, de vegades sense amagar la condició principesca i de vegades disfressats de plebeus. S’ atipen de conèixer princeses i plebees, a les festes i a les tavernes. Cada mig dia, després de llevar-se, els prínceps es troben per fer el vermut, amb els ulls vermells amagats darrere d’ulleres de sol i el cap com una llosa. Comenten amb pèls i senyals quina o quines s’han fet, la nit abans, i com se les han fet. Sempre arriben a una mateixa conclusió: tantseval  que siguin  princeses com plebees; totes són unes verres. Aquesta concessió a l’ utilitarisme és tan inhabitual com, amb grans riallades, celebrada per tots. Menys pel príncep de pantalons blaus. All príncep li sap greu no únicament que comparin frívolament princeses i plebees, sinó que dictaminin que no hi ha cap dona que no sigui una verra. (...)

No ha confessat mai a ningú com espera trobar la seva princesa ideal perquè sap que se’n riurien. La trobarà encantada: en forma de gripau. N’ està convençut. Per això precísament serà diferent de totes les altres, perquè s’ haurà mantingut allunyada de la banalitat i la degradació dels humans. Ho ha llegit als contes, des de ben petit, i , encara que ja aleshores els altres prínceps (els mateixos que ara es troben cada migdia a fer el vermut) es burlessin d’ aquelles històries, ell hi creia amb convicció. Convicció que el pas dels anys li ha anat refermant amb un fet curiós i simptomàtic: mai no ha aconseguit veure cap gripau. Des de petit n’ ha buscat amb deler. Sap com són pels dibuixos i les fotografies dels llibres de ciències naturals, però mai no n’ha trobat cap.

Per això, el matí, que havent galopat durant hores, s’ atura a tocar d’ un gorg perquè el cavall s’ hi abeuri hi veu un gripau sobre una roca arrebossada de molsa ( un gripau lluent, gras, entre verdós i morat), descavalca amb el cor bategant-li a cent. Per fi ha trobat un gripau, cara a cara, en directe. El gripau el saluda: 

• Groc.

És una bèstia encara més fastigosa que no s’ havia imaginat a partir dels dibuixos i les fotografies dels llibres. Però ni per un moment dubta que és a aquella bèstia a qui ha de fer un petó. És el primer gripau que aconsegueix veure, després d’ anys de buscar-lo, i per això sap que no és un gripau i prou, sinó una princesa encantada,  no malmesa per la vida mundana. (...)

• Groc- fa la bèstia per segon cop.