ELS CONSTITUENTS DE L' ORACIÓ

http://www.auladecatala.com/sintaxi/els-constituents-de-loracio/

Una oració és un conjunt de paraules que forma una unitat de comunicacióamb sentit complet. Perquè això sigui possible, normalment cal la presència de dos constituents bàsics:

• Un sintagma nominal (SN) per designar l’element del qual parlem: el subjecte (S)

• Un sintagma verbal (SV) per expressar allò que diem del subjecte: el predicat (P).

Per exemple:

El gat negre	ha caçat un ocell
SN [subjecte]	SV [predicat]
oració

A més a més, les oracions poden ser afirmatives o negatives.

• Afirmativa: M’ha deixat fer.
• Negativa: Ella no s’hi ha ficat.

El SN que fa de subjecte i el verb del predicat sempre han de concordar en persona gramatical i nombre:

Concordança	El gat negre     /     ha caçat un ocell
Discordança	El gat negre    /     heu caçat un ocell

1. Els sintagmes

Utilitzem la paraula sintagma per designar un grup de paraules que forma una unitat que és més petita que l’oració. Cada sintagma forma una unitat de significat i també una unitat de funció (subjecte o predicat).

Els sintagmes estan formats per diverses paraules, però en cada sintagma n’hi ha una que és més important que les altres. Aquesta constitueix el nuclidel sintagma i és la que dóna nom al conjunt. Així doncs:

Nucli del sintagma	Tipus de sintagma
nom	Sintagma nominal (SN)
verb	Sintagma verbal (SV)
adjectiu	Sintagma adjectival (SAdj)
adverbi	Sintagma adverbial (SAdv)
Preposició	Sintagma preposicional (SPrep)

2. Les categories lèxiques o gramaticals

Les paraules es classifiquen en nou categories lèxiques o gramaticals:

1. Els noms (o substantius)	Són paraules que designen persones, animals, coses o idees abstractes. Poden ser comuns o propis.	La majoria són variables en funció del nombre (aigua, aigües) i uns quants també en funció del gènere (gos, gossa, gossos, gosses).
2. Els adjectius	Són paraules que designen característiques que es poden atribuir a un nom.	La majoria són variables i concorden amb el nom (jersei gris, jaqueta grisa, mitjons grisos, sabates grises).
3. Els determinants	Són paraules que van davant del nom per presentar-lo, identificar-lo o quantificar-lo.	La majoria són variables i concorden amb el nom (un dia, el dia, el primer dia, pocs dies).
	Els determinants es classifiquen en vuit classes: els articles, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius.
4. Els pronoms	Són paraules de significat ocasional perquè la seva funció és la de substituir-ne d’altres de caràcter substantiu, adjectiu o adverbial.	Generalment són variables: presenten formes diferents segons la persona gramatical i la funció sintàctica (A ella no li diguis res; i no la molestis més. No hi vol anar.)
5. Els verbs	Són paraules que designen accions, processos o estats.	Són variables i es conjuguen en funció del mode, el temps, la persona i el nombre (vinc, maduraven, estarà).
6. Els adverbis	Són paraules que uneixen i relacionen dues paraules o dos sintagmes. La seva funció és la de subordinar un element a un altre.	Són invariables i alguns tenen forma de locució (vine aviat; puja a dalt; camina lentament; molt tranquil; massa a poc a poc).
7. Les preposicions	Són paraules que uneixen i relacionen dues paraules o dos sintagmes. La seva funció és la de subordinar un element a un altre.	Són invariables i algunes són febles o àtones (mal de queixal; pa amb tomàquet; pensa en ell); algunes tenen forma de locució (viu davant de casa).
8. Les conjuncions	Són paraules que uneixen i relacionen dos mots o dos sintagmes de la mateixa categoria sintàctica o bé dues oracions coordinades o subordinades.	Són invariables i ens permeten coordinar (molt bonic però molt car; canta i balla) o bé subordinar (crec que no vindrà; no vindrà perquè no es troba gaire bé).
9. Les interjeccions	Són paraules que equivalen a una oració i expressen l’actitud del parlant, o estableixen una comunicació entre el parlant i l’oient.	Són invariables i algunes tenen forma de locució (oi? ; Això rai!). Solen introduir les oracions exclamatives (Ai, quin ensurt que he tingut!).

3. Les funcions sintàctiques

Parlem de funcions sintàctiques quan volem indicar les relacions gramaticals que s’estableixen entre els elements d’una oració o d’un sintagma. Com hem vist abans, la funció que correspon al SN que concorda amb el verb és la de subjecte; i la funció que correspon al SV és la de predicat. Aquestes són les funcions dels dos constituents bàsics de l’oració.

Les funcions dels elements del SN

El nom és la paraula més important del SN; per això diem que n’és el nucli. Els altres elements fan les funcions d’especificador (el determinant que va davant el nom) o de complement del nom (l’adjectiu o el sintagma preposicional que va darrere el nom). Per exemple:

aquest	cotxe	vermell
Det	N	Adj
[Esp]	[nucli]	[CN]
Sintagma nominal

un	accident	de trànsit
Det	N	SPrep
[Esp]	[nucli]	[CN]
Sintagma nominal

Les funcions dels elements del SV

El verb és la paraula més important del SV; per això diem que n’és el nucli. Els altres elements fan la funció de complement del verb [CV]. Per exemple:

regalarem	unes arracades	a la Glòria	ben aviat
V	SN	SPrep	SAdv
[nucli]	[CV 1]	[CV 2]	[CV 3]
Sintagma verbal

Els complements del verb no són tots iguals, sinó que tenen diferents graus d’importància. Per això es classifiquen en sis grups:

Complement directe (CD)	Designa l’objecte sobre el qual recau l’acció del verb.	Hem de pintar el menjador
Complement indirecte (CI)	Designa la persona destinatària que rep alguna cosa o la persona que experimenta la situació designada pel verb.	He regalat això a en Xavier.A mi m’agraden els peixos.
Complement de règim verbal (CRV)	Designa l’objecte principal d’un verb que exigeix una determinada preposició (a, de, en, amb…).	Juguen a bàsquet.Es conforma amb qualsevol cosa.
Complement circumstancial (CC)	Designa la circumstància de manera, de lloc, de temps, etc., en relació amb la situació expressada pel verb.	Ens hem trobat a la piscina.
Complement atributiu (CAtr)	Designa una característica atribuïda al subjecte amb els verbs ser, estar o semblar.	L’Eloi és molt simpàtic.
Complement predicatiu (CPred)	Designa una característica atribuïda al subjecte o al CD amb un verb que no és ni ser ni estar ni semblar.	L’Eloi s’ha tornat molt simpàtic.He trobat l’Eloi molt canviat.

En les unitats 8 i 9 estudiarem amb més deteniment  aquests complements verbals.

Practiquem:

Activitats Nodes 2	121	122	123	124
Activitats Nodes 2	126	127	128	129	130