Lletres p/b, t/d i c/g

Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula:

esquerp

superb

set

fred

arc

llarg

A final de paraula
Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amic	Excepcions– adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, mag, demagog, pedagog… – Femenins acabats en –itud (solitud, plenitud) i –etud (quietud, inquietud).
Darrere d’una vocal àtona, s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: àrab, pàl·lid, càstig, príncep, dipòsit, músic.	Excepcions ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec, rònec…
Darrere d’una consonant s’escriu la mateixa lletra que aparegui en el femení o en una paraula derivada: superb, covard, alberg, llarg, serp, desert, remolc.	ExcepcionsLa primera persona d’alguns verbs: vinc, aprenc, comprenc, encenc, entenc, pretenc, tinc, …

A final de síl·laba
Caldrà tenir en compte els grups gràfics següents:
ad-	adjuntar, adjudicar, admetre, advocat, adversitat
ab-	abdicar, abdomen, absent, absolut, abstracte, absurd, absoldre
ob-	objecte, objectiu, obtenir, observar, obscur, obvi, obviar
sub-	subjecte, subministrar, submarí
subs-	substituir, substitut, substància, substrat
cap-	capçal, capgirar, capbussar-se, capficat
cab-	cabdal, cabdell, cabdill
-bt-	dissabte, sobte, dubte, subtil
-pt-	acceptar, apte, captiu, escriptor, escriptura, recepta, repte
-cc-	accent, accelerar, succeir, succés, acceptar, objecció
-ct-	tracte, adjectiu, recte, pacte, delicte, districte, objecte
-gg-	suggerir
-gm-	augment, enigma, fragment
-gn-	cognom, signar, regnar, sagnar, digne
-dd-	addicte, addicció, adduir
-tm-	setmana, sotmetre
-tll-	espatlla, ametlla, butlletí, ratlla, motlle, batlle

Excepte en valencià i balear, les lletres d i t no es pronuncien a final de paraula en els grups –nd, –nt o –lt.

Noms	Adjectius	Adverbis	Gerundis
estand, dividend, insult, revolt, brillant, detergent, laberint, conjunt	fecund, profund, malalt, ocult, constant, content, distint, adjunt	constantment, malament, normalment, pobrament	cantant, perdent, dormint, servint

tan	– És un adverbi i s’utilitza per a les comparacions. – Sempre s’escriu davant d’un adjectiu o d’un altre adverbi	Ella és tan intel·ligent com tu. Fes-ho tan bé com sàpiques.
tant	– Indica quantitat i va seguit d’altres classes de paraules o va al final d’una frase.	Ha corregut tant* que ha quedat esgotat.* M’agrada tant!
quan	– Indica temps – Es pot substituir per una expressió temporal com “a quina hora”, “quin dia”, etc.	Quan vinguis escoltarem el CD. El dia que vinguis escoltarem el CD
quant	– Indica quantitat – Es pot substituir per una expressió com “quants n’hi ha”, “quants han arribat”, etc.	Quant val aquest xandall? Quants diners val aquest xandall?

Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.

Tinc cinc fills tísics i prims,
i amics i íntims, vint-i-cinc.

Duc pa sec al sac,
m’assec on soc
i el suco al suc.

—En quin tinter tens tinta, Anton?
—Tinc tot de tinta en tots els tinters.

—Que fi que fa el cafè el cafeter Delfí.
—I al cafeter Delfí, qui li fa el cafè?

Dictats en línia

QUARTEJANT