RECORDEU!!!!
A/E ÀTONES
Anomenem vocal neutra el so vocàlic del català oriental que correspon a les vocals a/e en posició àtona i que de vegades s’escriu amb a i d’altres amb e, però que fonèticament és un so entremig que representem amb el símbol [∂].
1. A/E àtones en l’acabament de substantius i adjectius
En general, els mots masculins acaben en -e i els femenins
acaben en -a.
alcalde,
poble, Pere, viatge porta, taula,
Maria, platja
directe,
tendre, esquerre, ample directa, tendra, esquerra, ampla
Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castellà,
però no sempre és així.
el pobre, la pobra el pediatre, la pediatra el psiquiatre, la psiquiatra
la pesta, la tarda, la planícia, l’orgue, l’Esteve
la ema,
la ena, la ela, la essa, la erra (els noms de lletra)
D’altra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla
general i que, per tant, són excepció a la norma.
És a dir: masculins que acaben en -a
i femenins que acaben en -e.
Masculins que
acaben en -a
Les terminacions
-arca: monarca, patriarca
-cida: homicida, insecticida
-ista: artista, ciclista
-ma:
diploma, cisma
-grama: programa, diagrama
-ta:
pirata, demócrata
Substantius
masculins que provenen de femenins
el defensa, el guàrdia, el paleta, el policia, el terra, el
guarda-roba, el
paraigua, el picaporte
Altres
dia, goril·la, ioga, mapa, papa, pària, el tequila, el titella,
antípoda (masc.
i fem.), geòmetra (masc. i fem.),
trànsfuga (masc. i fem.), agrícola (masc.
i fem.), belga (masc. i fem.)
Femeninsque
acaben en -e
Els femenins següents
febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde,
Matilde, verge,
àgape, barbàrie, base, calvície, classe, faringe, fase, higiene,
superfície,
espècie, sèrie
Les terminacions
-aire: cantaire,
xerraire
-ble: comptable, feble
-me: enorme, inerme
-ne: indemne, solemne
-re: acre, alegre
Altres
jove, ferotge, múltiple, rude, salvatge, tènue, verge, ximple
Tots els
substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural
en -es.
Recordeu que la formació de plural comporta els canvis ortogràfics
següents:
ca > ques: vaca > vaques ja >
ges: esponja > esponges
ça > ces: plaça > places ga
> gues: mànega > mànegues
qua > qües: Pasqua > Pasqües gua
> gües: aigua > aigües
2. A/E àtones en l’acabament de verbs
Si la vocal neutra és l’última lletra, hi escrivim -a; si la vocal neutra és la
penúltima lletra, hi escrivim -e.
venia,
anava, canta, deia venien, anaves, cantes, dèieu
Hi ha, però, algunes formes de verb que acaben en -e.
Els infinitius dels verbs de la 2a conjugació: veure, prendre, riure, caure
Les formes: corre, vine,
obre, omple
3. A/E àtones en l’arrel dels mots
Com podem saber quina lletra cal escriure?
Substantius i
adjectius
Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la familia on
aquest so aparegui en posició tònica, és a dir, accentuat
(gràficament o no).
taula
> taulada
teula
> teulada
blau
> blavós
negre
> negrós
Interior dels
verbs
Buscar la 3a persona del
singular del present d’indicatiu.
parla
> parlar
queda
> quedar
Els verbs següents, però, tenen doble arrel. S’escriu e
en posició tònica i a en posició
àtona.
jeure (jaure) jec
(jac), jeguis
(jaguis), jaiem, jauríeu, jaient, jagut
néixer (nàixer) neixi
(naixi), neix
(naix), naixia, naixessis, naixent, nascut
treure (traure) treus
(traus), treuen (trauen), trauràs, traguem, traient, tret
4. Vocal neutra arbitrària
(Mots que s’escriuen amb dificultats per influència del castellà)
Català amb e / castellà amb a
Albercoc , alcàsser, almogàver, ametista ,ànec, assemblea, cànem , canemàs, Caterina, ebanista, efeminat, emparar,
Empordà, Empuréis, enyorar, esparce, estella,
estendard, Esteve, gelea,
javelina , Llàtzer, malenconia, màrfega,
meravella, monestir, orfe, orgue, polseguera, punxegut, ràfega, rapsoda,
rave, resplendir, sergent, setí, sometent, tàlem, tàvec, temptejar, tràfec
,treball, vernís, Xúquer.
Català amb a / castellà amb e
Afaitar, ambaixada, arravatar, assassí, avaluar, avantatge, avaria,
davall, davant, darrere, latrina, maragda, quarantena,
ramat, rancor, sanefa, sarbatana,
Sardenya.
