http://llengilitcat.blogspot.com.es/2014/09/el-sistema-vocalic-del-catala-adrecat.html
El sistema vocàlic de la llengua catalana
consta de vuit sons:
consta de vuit sons:
Aquestes vuit vocals es clasifiquen segons quatre criteris fonètics:
1. Grau d’obertura:
Segons l’obertura de la boca a l’hora de pronunciar cada vocal: oberta, mitjana, tancada.
2. Punt d’articulació:
Segons la posició de la llengua a l’hora de pronunciar cada vocal: anterior, central, posterior.
3. Tonicitat:
Segons la tonicitat de les vocals segons les paraules. Pel que fa al català estàndard, l’emprat en els mitjans de comunicació de masses, per exemple, l’accent d’intensitat és rellevant a l’hora de clasificar les vocals perquè no hi ha els mateixos sons en posición tònica que en posición àtona.
El fenomen que redueix el sistema vocàlic àton s’anomena neutralització.
Exemples:
1r cas:
Només es dóna en el bloc dialectal oriental.
Cas---casualitat
Pèl---pelussa
Temps---tempesta
2n cas:
Poc---poquet
Molt---moltíssim
.Veure esquema de la neutralització:
.El bloc dialectal occidental diferencia les vocals a/e i o/u en posició àtona.
1. En els grups EA, AE:
Ex:
Teatre, àrea, aeroplà...
2. En els adverbis acabats en –ment:
Ex:
alegrement, immensament...
3. En els compostos:
Ex:
Benparlat, cobrellit, portaveu...
ATENCIÓ!!!!!
.Hem de tenir en compte la posició de la síl·laba tònica dins dels mots que vénen a continuació, atès que la modifiquem per interferència lingüística amb el castellà:
.Hem de tenir en compte la posició de la síl·laba tònica dins dels mots que vénen a continuació, atès que la modifiquem per interferència lingüística amb el castellà:
Noms propis
|
Ucraïna, Raimon, Dídac, Tibet, Himàlaia, Sàhara, Àneu...
|
Noms comuns
|
Xofer, víking, xassís, però, rupia, humit, acne, míssils, tèxtil, futbol, xandall, termòstat, hoquei, intèrfon, medul·la, oboè, olimpíada, omòplat, timpà, xiclet, atmosfera, austríac, rèptil, aurèola, pneumònia, període, consola, xilòfon, monòlit, alvèol, letargia, policíac, diòptria, poliglot...
|
Les formes verbals que acaben en –ia són planes perquè tenen la síl·laba tònica en la i!!!:
Ex:
Anuncia, renuncia, influencia...
En els mots derivats hi ha un desplaçament de la tonicitat per passar a situar-se en el sufix:
Ex:
Treball, treballador, fort, fortíssim, porta, porteria, porteta, portalada.
... I PER PRACTICA ENCARA MÉS:
Exercicis a/e àtones
EXERCICIS:
1. Omple els buits amb la grafia corresponent:
M__ntar, m__ntanya, desc__brir, b__ndat, r__nsejar, r__quejar, r__quissar, term__stat, di__ptria, pneum__nia, c__brellit, p__rtaveu, m__ltíssim.
2. Transcriu els sons vocàlics de les paraules següents:
Mai, treballador, porteria, xassís, olimpíada, iode, quota, iogurt, enguany.
3. Corregeix els mots que vegis mal escrits:
Viking, fútbol, olimpiada, mèdul·la, reptil, alveol, dioptría, atmòsfera, Tíbet, Ucraina, xàndall, hoquei, vídeo, oboè, tèxtil, políglot, però, xilofón, letàrgia.
4. Escriu deu paraules i subratlla la síl·laba tònica.
5. Inventa un exercici per treballar el sistema vocàlic, però no el resolguis, que ja ho farà algú altre.
6. Esmenta cinc paraules d’entre noms propis i comuns que en l’oralitat belluguis inconscientment la síl·laba tònica.
7. Descriu aquestes tres vocals des del punt de vista fonètic:
A, ə, ɛ.
8. Diferencia la semivocal de la semiconsonant i escriu un exemple de cadascuna que no aparegui al text.
9. Fòrum. Pràctica reflexiva de la fitxa. Com t’ha anat la lectura i treball d’aquests exercicis? Què t’ha costat més d’entendre i per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada