FONÈTICA I ORTOGRAFIA

Els sons de la parla

La comunicació humana és fonamentalment parlada, ja que, per a entendren'ns amb els altres, fem servir normalment el llenguatge oral, la parla, la qual consisteix a produir una sèrie de sons que el nostre interlocutor ha ha d' entendre. Així doncs, el llenguatge oral és auditiu, ja que el so es crea per les vibracions d'un cos que es propaguen en un medi natural en forma d' ones, les quals provoquen una impressió en l' òrgan de l' oïda. N' és una excepció la llengua dels signes, que és un sistema de gestos destinat a facilitar la comunicació entre les persones sordes.

So i grafia

 Els sons es representen gràficament per mitjà de lletres: les grafies. ara bé, cal tenir en compte que la correspondència entre so i grafia no és unívoca perquè:
- Un so pot ser representat per diverses grafies  ( [s] essa sorda= s, c, ç, ss, sc)
- Una grafia pot representar diversos sons ( x= [Ks], [gz],  ).

L' alfabet fonètic internacional (AFI)

Els sons es poden transcriure a través de símbols, posats entre claudàtors. Creat el 1886 i d´'ús universal, aquest alfabet assigna un únic símbol per a cada so i un únic so per a cada símbol.



* Quadre de l'AFI aplicat als sons consonàntics de la llengua catalana

So i fonema
El so es produeix quan l'aire empès pels pulmons fa vibrar les cordes vocals. Per tant, és una unitat física, que es pot mesurar.

El fonema, en canvi, forma part d'un nivell abstracte i és la unitat mínima no significativa que es pot aïllar en una cadena fònica. Els fonemes es representen gràficament entre barres inclinades ( /o/, /m/, /s/, /t/).

Per a saber si un so té valor de fonema, apliquem la prova de la commutació, que consisteix a substituir en una parella un element fònic per un altre per a comprovar si té la capacitat de canviar-ne el significat.

Els fonemes són unitats mínimes "ideals", cadascuna composta d'un conjunt de trets pertinents que diferencien els significats (per exemple, en el parell /d/ i  /t/, el primer fonema és sonor drama i el segon, sord trama).

Fonètica i fonologia
De l'estudi dels sons se n'encarreguen dues disciplines complementàries de la lingüística: la fonètica i la fonologia. Cada una des de perspectives diferents:
- la fonètica estudia com són els sons i quines qualitats físiques tenen (to, intensitat, duració  timbre), com es produeixen i com es perceben.
- La fonologia estudia els sons en la mesura que, dins el sistema de la llengua, s'oposen entre si per a diferenciar significats. Els seu objecte d'estudi són els fonemes, és a dir, les unitats mínimes abstractes de la llengua que tenen significat per si mateixes.


CONTESTA 1
1. En què consisteix el llenguatge oral o parla?
2. Què és una lletra? Què és un so? i un fonema?
3. Quina és la sigla de l'alfabet fonètic internacional? per a què serveix l?
4.Lllegeix en veu alta els mots següents i  substitueix els símbols fonètics de l'AFI per la grafia corresponent:

[ ᶴ] iu[ ᶴ] iuejar

Al[z]ina

Passe[Ʒ] ar

Can[ɲ ]a

Pessi[ɣ ]olles

5. Busca dues paraules per a cadascun dels signes fonètics següents:

[ Ʒ ] [ ɳ] [ β ] [ δ ] [ λ ]

6. Indica quin és el símbol fonètic corresponent a cadascuna d'aquestes grafies destcades:

antiràbic, lleugeresa, lluç, fulla, bronze, lògic, adjectiu

7. Indica quin mot d'aquestes sèries no té el mateix so que els altres:

- cuixa, garbuix, taxi, boix

- festejar, fetge, adjectiu, metge

- desitgi, txec, ferotge, Sitges

8. Relaciona cada símbol fonètic consonàntic amb el grup de paraules que el contenen:

[z]

[Ʒ]

[ λ ]

[s]

a) zoo, casament, endinsar, enze

b) sensació, serè, assot, fals

c) llenya, llit, molla

d)pàgina, trajecte, jugar

9. Assenyala el so que tenen en comú les paraules de cada una de les sèries següents i transcriu-lo fonèticament:

a) conill, soca, rucada, lloc

b) visita, zona, cosina, colze

c) colla, lliri, fill, capella, ball

d) xoc, carxofa, caixa, maduixa

e) cirera, plaça, possibilitat, bosc

10. Com es produeixen els sons de la llengua?