La producció dels sons

LA PRODUCCIÓ DELS SONS: L'APARELL FONADOR

L'ésser humà, per parlar, aprofita un seguit d'òrgans que, en principi, tenen unes altres utilitats: l'aparell respiratori
i l'aparell digestiu.

Bàsicament podem dir que, quan parlem, l'aire que puja dels pulmons ha d'efectuar una mena de cursa d'obstacles
fins que pot ser expulsat (per la boca o pel nas), produint aleshores uns sons determinats.

Primera fase en la producció dels sons:

S'anomena respiració: hi ha una impulsió de l'aire des dels pulmons, passant pels bronquis i la tràquea.

Segona fase en la producció de sons:

S'anomena fonació: la massa d'aire procedent dels pulmons arriba a la laringe, on topa amb el primer obstacle
fonamental, les cordes vocals.  Són uns músculs membranosos i elàstics, una mena de plecs o llavis lligats
al cartílag tiroide (la prominència del qual és la nou del coll). De l'espai que deixen entre elles les cordes vocals
se'n diu glotis.

Si en el moment de passar la columna d'aire expirat (procedent dels pulmons), les cordes vocals
estan relaxades, la glotis està oberta i deixa passar l'aire sense que es produeixi cap vibració:
emetrem un so sord.

Però si les cordes vocals estan tenses, aleshores la glotis es troba gairebé tancada i,
per vèncer aquest obstacle, l'aire passa produint una sèrie de vibracions: emetrem un so sonor.

Tercera fase en la producció de sons

S'anomena articulació. En aquesta fase, el so es modula i es modifica segons la posició que adoptin els òrgans
de la boca (vel del paladar, llengua, dents i llavis).

Un cop superades les cordes vocals, l'aire puja per la faringe des d'on es dirigirà cap a la cavitat bucal (boca)
o cap a la cavitat nasal (nas). Que l'aire es dirigeixi cap a una o cap a una altra cavitat depèn de l'acció del vel
del paladar. Si el vel del paladar, amb la úvula en el seu extrem (campaneta) està elevat, obstrueix el camí cap
a les fosses nasals i l'aire haurà d'anar cap a la boca: pronunciarem aleshores un so oral.

En canvi, si l'aire troba el vel del paladar abaixat, una part d'aquest aire anirà cap a les fosses nasals, que fan
de ressonadores, i articularem un so nasal.

Quan l'aire es dirigeix cap a la boca, es troba amb un seguit d'òrgans, que dividirem en dos grups:

òrgans passius (o immòbils)	òrgans actius (o mòbils)
les dents superiors els alvèols dentaris el paladar dur maxil·lar superior paret faríngea	la llengua els llavis el vel del paladar maxil·lar inferior

Segons com estiguin els òrgans de la cavitat bucal, parlem de dos tipus de sons:

• sons vocàlics: no hi ha cap òrgan de la boca que obstaculitzi la sortida de l'aire.
• sons consonàntics: els òrgans bucals obstaculitzen la sortida de l'aire en algun punt de la boca.

PUNT D'ARTICULACIÓ I MODE D'ARTICULACIÓ

El punt de la boca on es troba aquest obstacle s'anomena punt d'articulació. Per tant, definiríem el punt d'articulació com el lloc de la cavitat bucal on es produeix l'obstrucció al pas de l'aire. Per exemple, una consonant s'anomena palatal perquè el dors de la llengua toca el paladar; s'anomena dental si la punta de la llengua (àpex) toca les dents.

 

Trets	Punt d'articulació	Sons i grafies
Bilabial	Els dos llavis	[p], pala; [b], bata; [m], mig
Labiodental	Els llavis inferiors i les dents superiors.	[f], fals; en alguns dialectes, [v], Valls.
Dental	L'àpex de la llengua i les dents superiors	[t], tassa; [d], dit
Alveolar	L'àpex de la llengua i els alvèols superiors.	[s], sort; [z], casa; [ts], gats, [dz], tretze; [l], cala, [ɾ], Maria; [r ], gorra; [n], nen.
Palatal	El dors de la llengua i el paladar	[∫], xoc; [Ӡ], joc, [ t∫ ], cotxe; [ʤ ], metge; [ʎ ]; lluna; [ɲ], banya.
Velar	El postdors de la llengua i el vel del paladar obstrueixen el pas de l'aire.	[k], casa; [g], gat.

El mode d'articulació es refereix a la manera com es produeix un so tenint en compte quant temps dura l'obstrucció de l'aire i com es venç aquesta obstrucció. És a dir, té a veure amb la manera com l'aire aconsegueix vèncer els obstacles dels òrgans bucals i sortir per la boca.

 

Trets	Mode d'articulació	Sons
Oclusiu	L'aire surt per la boca fent una petita explosió després d'haver estat restringit.	[p], [b], [t], [d], [k], [g]
Fricatiu	L'aire passa fregant per un canal estret.	[f], [v], [s], [z], [∫] , [Ӡ]
Africat	L'aire és sotmès a una oclusió i després a una fricació	[ts], [dz], [t∫ ], [ʤ]
Lateral	L'aire surt pels costats del canal bucal	[l], [ʎ]
Vibrant	La llengua vibra i això fa que es talli el pas de l'aire	[ ɾ ], [r]
Nasal	L'aire passa a través de la cavitat nasal	[m], [n], [ɲ]