EL SINTAGMA NOMINAL

Bon dia!
Aprofitant que, de nou, parlem del Sintagma Nominal (un vell conegut, oi?) us passo unes remarques sobre la formació del femení dels substantius. 
Espero que us siguin de profit!
(us recomano que us ho graveu o imprimiu. 

EL SUBSTANTIU (I)

1. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU

a)    Generalment s’afegeix una  a  al masculí:

al.lot al.lota

assistent-assistenta

gat-gata

b)    Afegir  a + modificació de la consonant anterior:

nebot-neboda

amic-amiga

llop-lloba

serf-serva

administratiu-administrativa

Marcel-Marcel.la

gos-gossa

c)    Canvi de les vocals e, o, u  del masculí per una a:

pediatre-pediatra

ministre-ministra

arquitecte-arquitecta

monjo-monja

pallasso-pallassa

ateu-atea

europeu-europea

d)    Afegint al masculí les terminacions –na, -ina, -essa

orfe-òrfena

degà-degana

capità-capitana

heroi-heroïna

Àngel- Angelina

tigre-tigressa

jutge-jutgessa

e)    Alguns tenen unes terminacions pròpies ( -iu, -òloga)

emperador-emperadriu

institutor-institutriu

ambaixador-ambaixadriu (ambaixadora)

filòleg-filòloga

psicòleg-psicòloga

f)     El masculí es forma a partir del femení (nombre bastant reduït de casos). S’afegeix la terminació –ot:

abella-abellot

bruixa-bruixot

llebre-llebrot

guatlla-guatllot

guilla-guillot

g)    Masculins i femenins amb una arrel diferent:

amo-mestressa

ase-somera

boc-cabra

cavall-euga

gendre-nora

marrà-ovella

porc-truja

pare-mare

oncle-tia

h)    La mateixa forma serveix per a tots dos gèneres. És el cas dels substantius acabats en -aire, -ista, -cida

el/la cantaire

el/la modista

el/la suïcida

     Hi ha altres substantius d’una sola terminació, molts dels quals provenen  d’adjectius:                       àrab, belga, conserge, jove, màrtir, persa, salvatge, víking…

i)      Hi ha noms d’animals que són invariables. En aquest cas la indicació del gènere es fa amb l’afegitó mascle o femella:

la balena, la cadernera, el rossinyol, la sargantana…

1.1    Substantius  que canvien de significat segons el gènere

1.2    Observacions sobre el gènere d’alguns substantius

1.3  Altres
Sovint es confon el gènere d’alguns substantius.

Són femenins els noms dels rius i els afluents següents: 

la Bassa, la Canta-rana, la Castellana, la Garona,  la Llavanera, la Muga, la Noguera, la Cardós, la Noguera de Tor, la Noguera de Vallferrea, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, la Ribereta,  la Riberola, la Sénia, la Sosa de Peralta, la Sosa de Sanui, la Tet, la Tordera, la Valira (o la Gran Valira), la Valira d’Encamp (o la Valira d’Orient), la Valira d’Ordino (o la Valira del Nord), la Valira de Castanesa, la Valira de Cornudella.                             

Hi ha alguns substantius que admeten tant el masculí com el femení:

 aviram, aglà (però la gla), art, boual, boval, bricbarca, crin, crisma, èmfasi, fel, esnob, fred, mar, serpent, rentaplats, vodka…

Molts substantius acabats amb –or també admeten tots dos gèneres. El gènere femení s’usa sobretot en la llengua literària, i el masculí és el que s’usa en el llenguatge corrent:

 amor, ardor, candor, clamor, color, desamor, deshonor, dolor, error, estridor, estupor, fervor, fragor, fulgor, furor, honor, horror, humor, rigor, rubor, rumor, sabor, sopor, temor, terror, valor, vigor…

ELS QUANTITATIUS

AVUI, més sobre el SN i els seus complements: ELS QUANTITATIUS!!!


Els quantitatius, com els numerals, determinen el nom indicant-ne la quantitat. La quantitat que s’expressa amb els quantitatius no és exacta.

Hi ha dos tipus de quantitatius:
Hi ha quantitatius invariables, com menys i prou, que no canvien segons el gènere i el nombre del nom.
N’hi ha de variables, com poc i tant, que canvien de forma segons si determinen noms masculins o femenins, singulars o plurals.

quantitatius variables	quantitatius invariables
poc / poca / pocs / poques molt /molta / molts / moltes tant / tanta / tants / tantes quant / quanta / quants / quantes gaire / gaires bastant / bastants	més menys força massa prou

· Algunes remarques sobre els quantitatius

- Bastant
Aquest quantitatiu canvia quan en fem el plural (bastants), però no té formes diferents en femení.

bastant temps

bastant gent

bastants encàrrecs

bastants hores

- Gaire
S’utilitza en frases negatives, interrogatives i condicionals per expressar la idea de poca quantitat. En les frases que no siguin afirmatives, hem d’evitat usar les formes molt i massa.

No hi ha gaires controls de velocitat en aquesta carretera. No tenia gaire gana. Hi ha gaires persones que pensin com tu?

- Tant / tan
Tant és un quantitatiu variable. En canvi, la forma tan s’usa davant d’adverbis i adjectius.

Tampoc és tan dolent com diuen! És impressionant que llegeixi tan bé.

- Quan / quantQuant és un quantitatiu variable i la forma quan té un significat temporal. Cal no confondre’ls a l’hora d’escriure.

Quan arribis, avisa’m. No sé quant temps passarà abans que m’avisi.

Et proposem algunes activitats perquè puguis treballar els quantitatius.

(Activitat 10, 11 i 12)

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl1/icl15/icl15_05.htm

ALTRES REMARQUES:
http://larestaesliteratura.wikispaces.com/APUNTS+DE+LLENGUA+%28I%29

ELS INDEFINITS

Aporten una significació d'imprecisió o vaguetat: alguna relació, qualsevol possibilitat... Es classifiquen en variables i invariables:

Variables: algun, alguna, alguns, algunes; altre, altra, altres; ambdós, ambdues; cada un, cada una, cadascun; cert, certa, certs, certes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; qualsevol, qualssevol; tot, tota, tots, totes... 

Invariables: algú, altri, altra, cap, hom, quelcom, res, sengles, tothom...

 Tingueu en compte que...

- Cap s'usa en oracions negatives, interrogatives i condicionals: No tens cap llapis?; Que saps cap acudit?; Si tens cap idea me l'expliques.

- Tot  és invariable davant de noms de ciutats o de països que no van precedits de l'article: Ha conduït per tot Europa.

- Cal evitar els castellanismes VARIS, VÀRIES, i DEMÉS.
Varis i vàries= variats (només possible darrere el substantiu)
Té un gerro de colors varis

Hi ha diverses solucions en aquest problema
Es van acostar a socórrer el ferit algunes persones.
Alguns vam anar a la festa. Els altres es van quedar fent el sopar 
Portava un vestit de colors varis (variats) 

 En l'àmbit col.loquial s'empra la variació de gènere de bastant: bastanta, bastantes. Força, massa i prou no fan el plural. Els quantitatius gens i gaire funcionen sempre en oracions negatives, interrogatives i condicionals. No tinc gens de gana; Hi ha gaire públic?; Si tens gens de son, fes la migdiada.

Ep! Obriu aquesta pàgina! que potser us il.ustra una mica sobre  l'ús d'alguns quantitatius complicadills...
 

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/activitats.htm

el LO neutre (solucions)

Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa quarts!!!!
Us recordo que en català no existeix l'article neutre LO. El seu ús i abús és un calc del LO castellà i, per tant, l'hem de corregir (si és que el feu servir, és clar!)
Aquí us deixo, doncs,  les possibles solucions a aquest mal ús tan estès.
Apa, preneu bona nota i... feu els exercicis indicats a peu de pàgina per al divendres 9 de novembre!

EL “LO” NEUTRE

El “lo”  com article neutre no existeix en català, per tant, cal substituir-lo per:

• LO + QUE

- Lo que ens convé a tots junts és descansar un poc.

  El que / allò que...

- T’ha dit lo que vol?

 T’ha dit el que / quina cosa...

- Ensenya’m lo que t’han portat.

  Ensenya’m el que / això que...

- No deixis de dir tot lo que saps.

  No deixis de dir tot el que / allò que...

- Vam comprar als firaires tot lo que ens oferien.

  Vam comprar als firaires tot el que / tot allò que...

• LO + ADJETIU QUALIFICATIU

- Cal distingir lo autèntic de lo fals.

  Cal distingir allò que és autèntic d’allò que és fals.

- Lo cert és que ens han estafat.

   El que és cert és que ens han estafat.

- Se’m fa difícil d’explicar-te lo lletja que és.

  Se’m fa difícil d’explicar-te que n’és de lletja / si n’és de lletja.

- Això demostra lo fals de les seues acusacions.

  Això demostra la falsedat de les seues acusacions.

- Ja us podeu imaginar lo trista que es quedà aquella família.

  Ja us podeu imaginar com quedà de trista aquella família.

• LO + PARTICIPI

- Quan arribarà li explicarem lo ocorregut.

   Quan arribarà li explicarem el que ha passat.

- Ens atenem únicament a lo dit.

  Ens atenem únicament al que s’ha dit / a això que s’ha dit.

- Un punt bàsic de convivència és mantenir lo pactat.

  Un punt bàsic de convivència és mantenir els pactes.

- No crec que puguem continuar sent amics, després de lo succeït.

  No crec que puguem continuar sent amics, després del que ha succeït.

- Lo afirmat pel president és que ell no pensa pactar amb ningú.

   L’afirmació / allò que ha afirmat / el que ha afirmat...• LO + ADVERBI

- Fes la teua faena lo millor que pugues.

  Fes la teua faena tan bé com pugues.

- És admirable lo bé que t’expliques.

  És admirable com t’expliques de bé.

- M’espanto de pensar lo tard que és.

  M’espanto de pensar com és de tard / que tard és.

- Lo que més aviat que començarem serà cap a les vuit.

  A tot estirar començarem cap a les vuit

- Vine lo més a prop que pugues. Nosaltres anirem baixant per tal de trobar-nos.

  Vine tant a prop com puguis

• AÇÒ, AIXÒ, ALLÒ  Açò que em vas dir era veritat (Lo que me dijistes era verdad).

• COSA, FET  Tens cara d’estar feliç, cosa que no m’estranya (Tienes cara de estar feliz, lo que no me

estraña).

• TOT EL Era tot el que esperàvem (Era todo lo que esterábamos).

• COM  No saps com era de bonic (No sabes lo bonito que era). Atenció: “quant” no és pot utilitzar.

Construccions incorrectes (valor generalitzador i abstracte)
* lo bo
* lo cert és que...
* lo dels preus...
* lo important és que...
* lo meu / lo seu...
* lo millor que pots fer...
* lo qual
* lo que dius...
lo vertader i lo fals
Construccions correctes
allò que és bo / la cosa bona / la bona / el bo
la cosa certa és... / la veritat és...
això / allò dels preus... / la qüestió dels preus...
l'important és... / allò que és important és...
les meves coses / les seves coses...
el millor que... / la cosa millor que...
la qual cosa / cosa que
el que dius... / això que dius...
la veritat i la falsedat

Construccions incorrectes  (valor intensificador)
* lo beneit que era
* lo contenta que està
* lo difícil que resulta
* lo més aviat possible
Construccions correctes
com era de beneit / que beneit que era
si n'està, de contenta / com està de contenta
com resulta de difícil / que difícil que resulta
com més prest millor / tan aviat com puguis / al més prest que puguis
Quan es tracta de modismes, s'ha de cercar l'equivalent més genuí:
Construccions incorrectes
* a lo millor
* de lo contrari
* en lo referent a
* en lo successiu
* és lo de menos
* lo més mínim
* per lo general
* per lo menos
* per lo tant
* per lo vist
* tot lo més / a lo més
Construccions correctes
potser / per ventura / tal vegada
contràriament / altrament
respecte a / pel que fa a / quant a
d'ara endavant / a partir d'ara
això rai
gens ni mica / ni poc ni gaire
en general / generalment
almenys / pel cap baix / si més no
per tant
segons sembla
com a molt / a tot estirar / pel cap alt

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl15/scl15_01_03_01.htm