Guillem de Berguedà

GUILLEM DE BERGUEDÀ: “Cansoneta leu e plana”

Guillem de Berguedà
[Catalunya, a 1138 — Catalunya, a 1196]

Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.

Hom conserva 31 poesies autèntiques seves, d’estrofisme ric i original, a vegades imitat per trobadors contemporanis i posteriors, escrites en un occità prou correcte que, en algunes composicions de caràcter popularitzant, deixa entreveure solucions i formes catalanes. Bé que conreà la poesia amorosa dins els més estrictes cànons de l’amor feudal i que atenyé uns certs graus de delicadesa (com en l’epístola en vers en resposta a un anònim) i d’elegant desimboltura (la famosa tençó fingida amb l’Arondeta), la part de la seva obra més reeixida i en la qual apareix el trobador personal és la dedicada a atacar, bescantar i insultar els seus enemics, adés amb sornegueria i hàbils fiblades ridiculitzants, adés amb una ira no continguda.

[Extret d'Enciclopèdia Catalana]. 

( si en voleu saber més...http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56318&p_ex=mestres%20de%20trobar)

COMENTARI: Lacansoneta lleu e plana, com a gènere, és unsirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitats que defineixen la cavalleria: l’honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la cortesia amb les dames.

S’estructura en estrofes o cobles –perquè posseeixen més d’una rima– formades per quintets heptasíl·labs (amb rima aabab), seguits d’un apariat que rima amb el darrer amb forma de refrany, ja que es repeteix a cada cobla. L’estructura rítmica, doncs, conforma una retronxa o composició que conté un refrany, de manera que rimen entre sí els versos femenins i masculins (FFMFM MM).

Podem formular la temàtica del sirventès en aquests termes: l’atac personal i injuriós contra el noble Ponç de Mataplana se serveix de la negació de qualsevol virtut cavalleresca, física o moral –simbolitzades centralment per l’encongiment del seu braç–, a través de la sàtira més sarcàstica i l’insult més injuriós. Una burla despietada de la qual el propi trobador es retractarà posteriorment.

És possible escoltar la versió musicada del poema només amb UN CLIC:

http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=703&autor=116