ELS GÈNERES TROBADORESCOS
CANÇÓ I EL SIRVENTÈS
El dia que us vaig veure (fragments)
El dia
que us vaig veure, senyora, per primera vegada,
vaig
apartar del meu cor tot altre pensament
i es
feren ferms tots els meus volers en vós (…).
Perquè
la gran bellesa i l’agradable tracte
i els
mots cortesos i l’amorós olaer que sabeu fer
m’arrabassaren
el seny en manera que
des
d’aleshores, senyora gentil, no el puc recuperar (…).
I és que
us amo, senyora, tan lleialment
que Amor
no em dóna poder per amar-ne una altra (…).
Ai!,
tant de bo fos ja l’hora, senyora, que veiés
que per
pietat em volguéssiu honorar tant
que
només us dignéssiu a anomenar-me amic.
GUILLEM DE CABESTANY
GUILLEM DE CABESTANY
(1162-1212)
LLEGENDA DEL COR
MENJAT ( adaptació)
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la contrada del Rosselló,
que confina amb Catalunya iamb el Narbonès. Fou molt avinent de la persona,
molt preuat per les armes, la cortesia i el servei. A la seva contrada hi havia
una dama que es deia madona (dompna) Soremonda, muller (moiller) d’en Ramon de Castell Rosselló,
que era molt noble (gentils), ric,
dolent (mals) , brau , fer i
orgullós. En Guillem de Cabestany amava la dama per amor i d’ella cantava i
feia les seves cançons. I la dama, que era jove, alegre (gaia), gentil i bella, el volia més que res del món. I això fou
dit a En Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home irat i gelós, inquirí tot
el fet i sabé que era cert, i féu guardar la seva muller. S’esdevingué un dia
que Ramon de Castell Rosselló es trobà amb Guillem de Cabestany, que anava
sense companyia, i el matà; féu-li treure el cor del cos i féu-li tallar el
cap; i el cor el féu portar a casa seva, i el cap també; i féu rostir el cor i
cuinar a pebrada i el féu donar a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué
menjat, Ramon del Castell Rosselló i digué: “Sabeu què heu menjat?! I ella
digué: “No, però m’ha semblat una vianda molt bona i molt saborosa”. I ell li
digué que era el cor (cors) de
Guillem de Cabestany el que havia menjat, i perquè ho cregués féu portar el cap
davant d’ella. Quan la dama va veure i
va oir això, perdé la vista i l’oïda (lo
vezer e l’auzir). Quan revingué va dir: Senyor, m’heu donat un menjar tan
bo que mai més no en prendré un altre” (“
Seigner, ben m’avetz dat si bon manjar que ja mais non manjarais l’autre”). Quan ell ho sentí corregué amb la seva espasa
i volgué ferir-la al cap; però ella corregué a un balcó i es deixà caure, i
així morí. I la nova corregué pel Rosselló i per tot Catalunya que en Guillem
de Cabestany i la dama (dompna) havien estat morts tan malament
i que en Ramon del Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la
dama. Hi hagué gran tristesa per totes les contrades; i la queixa arribà al rei
d’Aragó, que era senyor (seigner) d’en Ramon del Castell
Rosselló i d’en Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà, al Rosselló, i féu
venir davant Ramon del Castell Rosselló; i quan fou vingut el féu empresonar (si.l fetz prendre), li prengué tots els
seus castells i els feu derrocar; i li llevà tot quant tenia i el féu portar a
la presó. I després féu portar Guillem de Cabestany i la dama a Perpinyà i
posar-los en un monument davant la porta de l’església; i féu esculpir sobre el
monument com havien estat morts; i ordenà que per tot el comtat de Rosselló
tots els cavallers i les dames els vinguessin a fer aniversari cada any. I
Ramon del Castell Rosselló morí a la presó.
CERVERÍ DE
GIRONA ( ?- 1285 )
Cançoneta leu e plana
I Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses
ufana,
faai , e de Mon
Marques,
del traidor de
Mataplana,
q’es d’engan farsitz
e ples.
A, Marques, Marques,
Marques,
d’engan etz farsitz
e ples.
II Marques, ben aion
las peiras
a Melgur deprés
Someiras,
on perdetz de las
denz tres;
no.i ten dan que las
primeiras
i son e non paron
ges.
A, Marques, marques,
Marques,
d’engan etz farsitz
e ples.
III Del bratz no.us pretz una figa,
que cabreilla par de
biga
e portatz lo mal
estes;
ops i auria ortiga
qe.l nervi vos
estendes.
A, Marques, Marques,
Marques,
d’engan etz farsitz
e ples.
IV Marques, que en vos se fia
ni amor ni paria;
guardar se deu totas
ves
qon qe.z an: an de clar
dia,
de nuoitz ab vos non
an ges.
A, Marques, marques,
Marques,
d’engan etzs farsitz
e ples.
V Marques, ben es
fols qui.s vana
c’ab vos tenga
meliana
meins de brajas de
cortves;
et anc fills de
crestiana
pejor costuma non
mes.
A, Marques, Marques,
Marques
d’engan etzs farsitz
e ples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada