EL SINTAGMA NOMINAL

Bon dia!
Aprofitant que, de nou, parlem del Sintagma Nominal (un vell conegut, oi?) us passo unes remarques sobre la formació del femení dels substantius. 
Espero que us siguin de profit!
(us recomano que us ho graveu o imprimiu. 

EL SUBSTANTIU (I)

1. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU

a)    Generalment s’afegeix una  a  al masculí:

al.lot al.lota

assistent-assistenta

gat-gata

b)    Afegir  a + modificació de la consonant anterior:

nebot-neboda

amic-amiga

llop-lloba

serf-serva

administratiu-administrativa

Marcel-Marcel.la

gos-gossa

c)    Canvi de les vocals e, o, u  del masculí per una a:

pediatre-pediatra

ministre-ministra

arquitecte-arquitecta

monjo-monja

pallasso-pallassa

ateu-atea

europeu-europea

d)    Afegint al masculí les terminacions –na, -ina, -essa

orfe-òrfena

degà-degana

capità-capitana

heroi-heroïna

Àngel- Angelina

tigre-tigressa

jutge-jutgessa

e)    Alguns tenen unes terminacions pròpies ( -iu, -òloga)

emperador-emperadriu

institutor-institutriu

ambaixador-ambaixadriu (ambaixadora)

filòleg-filòloga

psicòleg-psicòloga

f)     El masculí es forma a partir del femení (nombre bastant reduït de casos). S’afegeix la terminació –ot:

abella-abellot

bruixa-bruixot

llebre-llebrot

guatlla-guatllot

guilla-guillot

g)    Masculins i femenins amb una arrel diferent:

amo-mestressa

ase-somera

boc-cabra

cavall-euga

gendre-nora

marrà-ovella

porc-truja

pare-mare

oncle-tia

h)    La mateixa forma serveix per a tots dos gèneres. És el cas dels substantius acabats en -aire, -ista, -cida

el/la cantaire

el/la modista

el/la suïcida

     Hi ha altres substantius d’una sola terminació, molts dels quals provenen  d’adjectius:                       àrab, belga, conserge, jove, màrtir, persa, salvatge, víking…

i)      Hi ha noms d’animals que són invariables. En aquest cas la indicació del gènere es fa amb l’afegitó mascle o femella:

la balena, la cadernera, el rossinyol, la sargantana…

1.1    Substantius  que canvien de significat segons el gènere

1.2    Observacions sobre el gènere d’alguns substantius

1.3  Altres
Sovint es confon el gènere d’alguns substantius.

Són femenins els noms dels rius i els afluents següents: 

la Bassa, la Canta-rana, la Castellana, la Garona,  la Llavanera, la Muga, la Noguera, la Cardós, la Noguera de Tor, la Noguera de Vallferrea, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, la Ribereta,  la Riberola, la Sénia, la Sosa de Peralta, la Sosa de Sanui, la Tet, la Tordera, la Valira (o la Gran Valira), la Valira d’Encamp (o la Valira d’Orient), la Valira d’Ordino (o la Valira del Nord), la Valira de Castanesa, la Valira de Cornudella.                             

Hi ha alguns substantius que admeten tant el masculí com el femení:

 aviram, aglà (però la gla), art, boual, boval, bricbarca, crin, crisma, èmfasi, fel, esnob, fred, mar, serpent, rentaplats, vodka…

Molts substantius acabats amb –or també admeten tots dos gèneres. El gènere femení s’usa sobretot en la llengua literària, i el masculí és el que s’usa en el llenguatge corrent:

 amor, ardor, candor, clamor, color, desamor, deshonor, dolor, error, estridor, estupor, fervor, fragor, fulgor, furor, honor, horror, humor, rigor, rubor, rumor, sabor, sopor, temor, terror, valor, vigor…