El romanç de Tristany i Isolda (II)

TRISTANY I ISOLDA

QUI L’HA ESCRIT?

"Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort? És de Tristany i d’Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s’amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell."

• Així comença una de les més belles llegendes occidentals: la de Tristany i Isolda, una llegenda de l’Edat Mitjana, molt coneguda, que ens ha arribat a través de diferents versions, des del segle XII fins als nostres dies.
• Avui coneixem l’antiga llegenda com una espècie d’obra en col·laboració feta per diferents autors cultes que han contribuït a transmetre per a la posteritat un dels més bonics i obsessionants mites, ple d’inquietud, entusiasme, mentides i secrets.
• Sembla que l’origen de la llegenda s’ha de buscar dins el poble celta i, concretament, en tres històries de raptes irlandesos. Però les llegendes canvien, no es mantenen sempre iguals, els autors introdueixen innovacions segons el gust dels oients i les corts on reciten. I és això el que passa amb la llegenda de Tristany i Isolda. Quan travessa el mar i arriba a França, els cantors bretons que propaguen la llegenda per tot el continent, van introduint canvis al gust del moment.
• La versió en la qual ens basem és la que va escriure el romanista Joseph Bédier, un francès que l’any 1900 va reelaborar i va reconstruir la història a partir de les quatre versions medievals més conegudes, en una elegant prosa moderna francesa, tenint molta cura amb el llenguatge, força culte i literari, i amb l’estil, ple de retoricismes. La traducció catalana la va escriure Carles Riba, home noucentista, que, com a tal, respectà el llenguatge literari i retòric redactat per Joseph Bédier.

EL CONTEXT GEOGRÀFIC

Titangel és la ciutat cornuallesa on se situa el centre de tota l'obra. 
Diu la llegenda que el rei Artús va néixer al castell de Titangel. La Bretanya continental és el lloc on passa la major part de la història de Tristany i Isolda, al bosc de Brocelianda. L'acció del romanç s'esdevé a la Cornualla (Cornwall), a Irlanda, i a la Bretanya continental o Armònica.