ITINERARI LITERARI 2
LITERATURA MEDIEVAL 1 (S. XII-SIV)
Estimats cavallers i formoses donzelles,
Voleu sentir un conte d' amor i de mort? Voleu brandir la vostra espasa i fer un cant festejador? Recordeu les belles cançons d' amor dels antics trobadors?
Que no? Això sí que no pot ser!
Que la més terrible de les malediccions caigui a sobre dels vostres pels segles dels segles si això és cert!
( i per si un cas i si no volem que això passi... aquí sota us deixo un resumet, estimats tots i apa, adéu!
MJo)
LA POESIA TROBADORESCA I L’AMOR CORTÈS (segles XII i XIII)
1. La poesia trobadoresca
A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta, mentre que la prosa és escrita en català.
A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta, mentre que la prosa és escrita en català.
2. El trobador
– Poeta dels segles XII i XIII.
– Componia els seus poemes en llengua provençal.
– Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà del cant, per això també en componia la música.
– Els trobadors catalans més importants són Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.
– Poeta dels segles XII i XIII.
– Componia els seus poemes en llengua provençal.
– Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà del cant, per això també en componia la música.
– Els trobadors catalans més importants són Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.
3. El joglar
– Persona que anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs.
– Interpretava públicament els poemes dels trobadors.
– Persona que anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs.
– Interpretava públicament els poemes dels trobadors.
4. L’amor cortès
– És el concepte de l’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca. S’anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a la cort.
– El poeta es declara el vassall enamorat d’una dama (que normalment era la muller del senyor feudal) i li demana que correspongui el seu amor amb un gest amable.
– És el concepte de l’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca. S’anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a la cort.
– El poeta es declara el vassall enamorat d’una dama (que normalment era la muller del senyor feudal) i li demana que correspongui el seu amor amb un gest amable.
5. Segons els continguts, podem classificar la lírica trobadoresca en aquests gèneres:
Cançó | Composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada sota un pseudònim anomenat senhal, que va a l’última estrofa de la composició, anomenada tornada. |
Sirventès | Poesia de tipus polític i satíric que és producte de l’enemistat o rivalitat entre un trobador i una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques… |
Alba | Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts. |
Pastorel·la | Diàleg entre una pastora i un cavaller. |
Plany | Composició dedicada a plorar la mort d’un gran personatge. |
Tensó | Debat poètic entre dos trobadors. |
RECULL DE TEXTOS DE TROBADORS
6. El jurament de fidelitat
Jo, [nom i dades del vassall], us juro a vós, senyor meu [nom i dades del senyor], que d’ara endavant, mentre visqui, us seré fidel i us ajudaré, sense cap mal enginy ni cap engany, contra tots els homes i dones que us volguessin prendre l’honor. I us seré Fidel en totes les coses, tal com un home Fidel ho ha de ser amb el seu bon senyor. |
7. La cançó d’amor cortès
El dia que us vaig veure (fragments) El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada, quan us plagué deixar-vos veure per mi, vaig apartar del meu cor tot altre pensament i es feren ferms tots els meus volers en vós […].
Perquè la gran bellesa i l’agradable tracte
i els mots cortesos i l’amorós plaer que sabreu fer m’arrabassaren el seny en manera que des d’aleshores, senyora gentil, no el puc recuperar […].
I és que us amo, senyora, tan lleialment
que Amor no em dóna poder per amar-ne una altra […].
Ai!, tant de bo fos ja l’hora, senyora, que veiés
que per pietat em volguéssiu honorar tant que només us dignéssiu a anomenar-me amic.
Guillem de Cabestany
|
La llegenda del cor menjatGuillem de Cabestany, Un trobador molt preuat per la seva cortesia, dirigia les seves cançons d’amor a la dama del Castell Rosselló. La dama, que era jove, alegre i gentil, se l’estimava. Quan això fou dit al senyor, el noble Ramon de Castell Rosselló, aquest, irat i gelós, matà el trobador; li va treure el cor i el va lliurar al millor cuiner del castell perquè en fes un guisat amb salsa de pebre. A l’hora de sopar, el va fer servir a taula i el donà a menjar a la seva muller. Quan la dama l’hagué menjat, el senyor li preguntà: —Sabeu què heu menjat? I ella digué: —No, però m’ha semblat una vianda molt bona i saborosa. —Aleshores el senyor li digué que allò que acabava de menjar era el cor de Guillem de Cabestany; i perquè ho cregués, va fer portar el cap del trobador a la seva presència. La dama, duta pel desconsol, va dir: —Senyor, m’heu donat un menjar tant bo, que mai més en prendré un altre. I tot seguit, va córrer cap al balcó i es deixà caure al buit.
MARTÍ DE RIQUER, Història de la literatura catalana (adaptació lliure)
|
8. La poesia, una arma política
Sirventès contra Ponç de Mataplana Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de Mon Marques, del traichor de Mataplana, q’es d’engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples.
Marques, ben aion las peiras
a Melgur despres Someiras, on perdetz de las denz tres; no·i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. […]
Guillem de Berguedà
| TranscripcióCançoneta lleu i plana, lleugereta, sense ufana, faré jo de Mon Marquès, el traïdor de Mataplana, que és d’engany farcit i ple. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, d’engany ets farcit i ple.
Marquès, beneïdes siguin les pedres
de Melgur, prop de Someires, on perdéreu tres dents; però tant se val, les pedres hi són i no s’hi coneix res. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, d’engany ets farcit i ple […] |
El plany per Ponç de Mataplana (fragments) Consirós canto i em planyo i ploro pel dolor que m’ha pres i s’ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble Mataplana, que era franc, liberal i cortès […].
Marquès, si jo vaig dir de vós follies
i mots vilans i descortesos, en tot he mentit i errat, cat mai, des que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués i que fos tan noble i valent, i tan honrat […].
Guillem de Berguedà
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada